dissabte, 18 d’abril de 2009

ESTAMBUL: LA PUERTA DE ORIENTE. ISTANBUL: LA PORTA D'ORIENT. ISTAMBUL: THE EAST DOOR.

“Si la Tierra fuese un solo estado, Estambul sería su capital”, con esas palabras Napoleón Bonaparte, definió a la entonces capital del Imperio Otomano y con esas palabras manifestó el impacto que le había producido esta ciudad. Efectivamente, nadie que visite Estambul puede sustraerse a una reflexión de este tipo. Allí, se conjuga el Oriente con Occidente, el Islam con el Cristianismo (Santa Sofía), la historia antigua con la modernidad. Estambul (en turco: İstanbul) no es la capital, pero es la ciudad más grande de Turquía. Con más de 12 millones de habitantes en la ciudad, supera los 20 millones junto a su área metropolitana, lo que la convierte en una de las megápolis más pobladas del mundo. La mayoría de la población es de confesión musulmana, existiendo minorías de cristianos y de judíos. Fue la esplendorosa capital de la antigua Tracia, conocida como Bizancio hasta 330, y como Constantinopla hasta 1453, no obstante en Occidente se la conocía por este último nombre hasta 1930, fecha en la que la República Turca instaurada poco antes, adoptó para ella el nombre actual. Fue la capital del Imperio Romano de Oriente, del Imperio Otomano y de la actual República de Turquía hasta 1923, fecha en que se trasladó a Ankara. Las zonas históricas de Estambul, han sido declaradas Patrimonio de la Humanidad, por la UNESCO. Ubicada a ambos costados del estrecho de Bósforo, conecta el Mar de Mármara con el Mar Negro y separa físicamente Asia de Europa. Este tramo conocido como el Cuerno de Oro, bien merece un paseo en barco. Fundada por los griegos como Bizancio en el siglo VII a. C., fue sucesivamente ocupada por persas, espartanos, nuevamente griegos hasta que fue incorporada al Imperio Romano. En el año 330 el emperador Constantino I, la refundó de nuevo bajo el nombre de Constantinopla. Su posición estratégica entre Oriente y Occidente, hizo que esta ciudad tuviera especial relevancia. Cuando en 395, el emperador Teodosio dividió el Imperio en dos, a su hijo Arcadio le correspondió el Imperio de Oriente con sede en Constantinopla. Tras la caída de Roma, Constantinopla toma el relevo convirtiéndose en la capital del que empezó a llamar Imperio Bizantino hasta que en 1453, cae definitivamente en poder de los turcos, estableciendo en ella, la sede del Imperio Otomano. Con la liquidación del sultanato y el establecimiento de la república en 1923 por Mustafa Kemal Atatürk, se inicia la modernización de Turquía. Ciudad monumental, entre cuyas joyas arquitectónicas se destacan Hagia Sophia, la Iglesia de la Divina Sabiduría (Santa Sofía), ordenada construir por Justiniano en el siglo VI, la Mezquita de Beyazid, la Mezquita de Süleymaniye, la Mezquita del Sultán Ahmed, la Mezquita de Fatih, la Cisterna de Basílica, el Palacio de Dolmabahçe, la Torre de los Gálatas, el Hipódromo de Constantinopla, la Mezquita Azul, y no podía faltar el Palacio de Topkapi.

“Si la Terra fos un sol estat, Istanbul seria la seva capital”, amb aquestes paraules Napoleó Bonaparte, va definir a la llavors capital de l'Imperi Otomà i amb aquestes paraules va manifestar l'impacte que li havia produït aquesta ciutat. Efectivament, ningú que visiti Istanbul pot sostreure's a una reflexió d'aquest tipus. Allà, es conjuga l'Orient amb Occident, l'Islam amb el Cristianisme (Santa Sofía), la història antiga amb la modernitat. Istanbul no és la capital, però és la ciutat més gran de Turquia. Amb més de 12 milions d'habitants a la ciutat, supera els 20 milions juntament a la seva àrea metropolitana, el que la converteix en una de les megápolis més poblades del món. La majoria de la població és de confessió musulmana, existint minories de cristians i de jueus. Va ser l'esplendorosa capital de l'antiga Tràcia, coneguda com a Bizanci fins a 330, i com Constantinoble fins a 1453, no obstant això en Occident se la coneixia per aquest últim nom fins a 1930, data en la qual la República Turca instaurada poc abans, va adoptar per a ella el nom actual. Va ser la capital de l'Imperi Romà d’Orient, de l'Imperi Otomà i de l'actual República de Turquia fins a 1923, data que es va traslladar a Ankara. Les zones històriques d'Istanbul, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO. Ubicada als dos costats de l'estret de Bòsfor, connecta el Mar de Màrmara amb el Mar Negre i separa físicament Àsia d'Europa. Aquest tram conegut com la Banya d'Or, bé mereix un passeig en vaixell.Fundada pels grecs com Bizanci al segle VII a. C., va ser successivament ocupada per perses, espartans, novament grecs fins que va ser incorporada a l'Imperi Romà. En l'any 330 l'emperador Constantí I, la va refundar de nou sota el nom de Constantinoble. La seva posició estratègica entre Orient i Occident, va fer que aquesta ciutat tingués especial rellevància. Quan en 395, l'emperador Teodosio va dividir l'Imperi en dos, al seu fill Arcadio li va correspondre l'Imperi d'Orient amb seu en Constantinoble. Després de la caiguda de Roma, Constantinoble agafa el relleu convertint-se a la capital del que va començar a dir-se Imperi Bizantí fins que en 1453, cau definitivament a poder dels turcs, establint en ella, la seu de l'Imperi Otomà. Amb la liquidació del sultanat i l'establiment de la república en 1923 per Mustafa Kemal Atatürk, s'inicia la modernització de Turquia.Ciutat monumental, plena de joies arquitectòniques entre les que es destaquen: Hagia Sophia, l'Església de la Divina Saviesa (Santa Sofía), ordenada construir per Justiniano al segle VI, la Mesquita de Beyazid, la Mesquita de Süleymaniye, la Mesquita del Sultà Ahmed, la Mesquita de Fatih, la Cisterna de Basílica, el Palau de Dolmabahçe, la Torre dels Gálatas, l'Hipòdrom de Constantinoble, la Mesquita Blava, i no podia faltar el Palau de Topkapi.

"If the Earth were a single state, Istambul would be its capital", with those words Napoleón Bonaparte, defined to the then capital of the Ottoman Empire and with those words it showed the impact that had produced him this city. Indeed, nobody that visits Istambul can evade a reflection of this type. There, the East with the West, the Islam with the Christianity is conjugated (Santa Sofía), old history with modernity. Istambul (in Turk: Istanbul) is not the capital, but it is the biggest city of Turkey. With more than 12 million inhabitants in the city, it surpasses 20 million next to his metropolitan area, which turns it one of megápolis more populated with the world. Most of the population it is of Muslim confession, existing minorities of Christians and Jews. It was the capital of magnificent old Thrace, well-known like Byzantium up to 330, and like Constantinople until 1453, despite in the West was known it by this last name until 1930, date in which the restored Turkish Republic shortly before, adopted for her the present name. It was the capital of the Roman Empire of East, the Ottoman Empire and the present Republic of Turkey until 1923, date in which it was transferred to Ankara. The historical zones of Istambul, have been declared World Heritage, by UNESCO. Located to both flanks of the Straits of Bosphorus, it connects the Sea of Mármara with the Black Sea and physically separates Asia of Europe. This section known like the Gold Horn, deserves a stroll in boat well.Founded by the Greeks like Byzantium on century VII b. C., successively it was occupied by Persian, Spartan, again Greek until which Roman Empire was incorporated al. In 330, the emperor Constantine I, it founded again under the name of Constantinople. Its strategic position between East and the West, caused that this city had special relevance. When in 395, Teodosio emperor divided the Empire in two, to its Arcadio son the Empire of East with seat in Constantinople corresponded to him. After the fall of Rome, Constantinople takes the relief becoming the capital of which it began to call Byzantine Empire until in 1453, it falls definitively in being able of the Turks, establishing in her, the seat of the Ottoman Empire. With the liquidation of the sultanate and the establishment of the republic in 1923 by Mustafa Kemal Atatürk, the modernization of Turkey begins. Monumental city, between whose architectonic jewels they stand out Hagia Sophia, the Church of the Divine Wisdom (Santa Sofía), ordered to construct by Justinian in the century VI, the Mosque of Beyazid, the Mosque of Süleymaniye, the Mosque of the Sultan Amhed, the Mosque of Fatih, the Cistern of Basilica, the Palace of Dolmabahçe, the Tower of the Gálatas, the Race course of Constantinopla, the Blue Mosque, and it could not lack the Palace of Topkapi.

Santa Sofia

Mezquita Azul. Mesquita Blava. Blue Mosque


Hipódromo. Hipòdrom. Race Course




La Cisterna de la Basílica con la cabeza de medusa invertida. Ordenada construir por Justiniano para recolector de aguas potables.
LaCisterna de la Basílica. Ordenada construir per Justiniano per a recol·lector d'aigües potables.
The Cistern of the Basilica. Ordered to construct by Justiniano for recolector of potable waters.




Gran Bazar. Gran Basar. Great Bazaar








Bazar de las especies. Basar de les espècies. The specie's Bazaar





Palacio de Dolmabahçe. Palau de Dolmabahçe. Dolmabahçe palace








Estrecho de Bósforo. Estret de Bòsfor. Straits of Bosphorus









Torre de los Gálatas. Torre dels Gàlates. Tower of the Galatas







Afegeix una imatge

3 comentaris:

Salvador ha dit...

Unes fotos precioses, Christopher, què hi has estat ara fa poc?
Nosaltres fa temps que tenim intenció d'anar-hi però de moment no ens acabem d'animar, ja que actualment els països àrabs fan una mica de por o de respecte pel tema atemptats i conflictes...
De moment marxarem una setmaneta a la Camarga, a visitar ciutats i natura.
Salutacions

José Luis Sánchez ha dit...

Que no et sentin els turcs!!!. Turquia no es un pais àrab. Vam estar a Turquia l'estiu passat. Val la pena: Istanbul és una ciutat fascinant. La seguretat a Turquia és bastant més alta que en molts països de l'Europa Occidental, i més concretament a Espanya. Nosaltres (érem 4 persones), hem passejat a les 12 de la nit des del restaurant fins a l'hotel, a la zona turística, sense cap problema, cosa que no ens atreviríem a fer per la zona antiga de Barcelona. Un altre tema és l'islàmic. Els turcs ho tenen molt clar: el pitjor insult que els pots fer és dir-les que són àrabs. La seva religió és majoritàriament l'Islam, però succeeix com a Europa occidental amb el cristianisme, són poc practicants. Els turcs tenen clar que la seva indústria principal és el turisme i en aquest sentit, exerceixen tots una mica de policies, així que pots anar amb bastant tranquil•litat. Una altra cosa és el terrorisme fonamentalista. Aquest pot copejar en qualsevol lloc, però encara a Turquia no han tingut un 11-S ni un 11-M, ni un 7-J. La meva recomanació: Istanbul, Éfeso i la Capadòcia.

FASHION & VINTAGE ha dit...

Christopher, gràcies pel teu recull fotogràfic i textual.
Estic absolutament d'acord amb José Luis Sánchez. La cordialitat turca no té fronteres. Vaig estar al Kurdistan l'estiu del 2007 i en aquest extrem oriental encara va ser tot millor. Per cert, presento un vídeo de 30 min. editat per a mi el 20 de maig.
Coneixeu algú que vulgui parlar dels kurds o de la zona? Sabeu que ells saben dels catalans? De veritat, van estar més que acollidors.
elmabres@hotmail.com