dissabte, 20 de desembre de 2008

PLAÇA LESSEPS (BARCELONA): AQUESTA ES LA "DURA" REALITAT

Quo usque tandem abutere, Hereu, patientia nostra?
Aquest és l’aspecte general de la plaça Lesseps amb les obres pràcticament finalitzades. Encara n’hi han qui opinen que això no és una plaça dura. Una plaça que agrada a uns pocs i disgusta a la gran majoria. Aquest és el resultat de l’engany municipal.

Encara que em vaig proposar no tornar a carregar contra les obres de la plaça, a La Vanguardia del dijous 18 de desembre, va aparèixer la fotografia inserida sota aquestes línies, amb una breu descripció de com serà de meravellosa la plaça d’aquí a cinc anys. Aquesta iniciativa dirigida sens dubte, per apaivagar els ànims dels veïns, farts “ad nauseam”, és la que m’impulsa de nou a exposar la meva opinió sobre la “magnífica” obra que ens ha obsequiat el “Gran Talador”.

En aquesta breu notícia existeixen contradiccions dignes d’analitzar: La primera d’aquestes, quan s’assevera que d’aquí a CINC anys la plaça Lesseps, lluirà frondosa i amb arbres. Això no s’ho creu ni el propi autor. En una entrevista a l’arquitecte Viaplana, el mes passat, aquest donava un termini mínim de DEU anys perquè arribés el verd. No es parlava de frondositat, sinó simplement del verd. Que quedem doncs?. També es diu, que els arbres dissimularan l'impacte visual dels elements monumentals. Dons s’està reconeixent implícitament que n’hi han de motius per dissimular-los; càrrec de consciència pot ser?, dons, per alguna cosa serà… La imatge virtual que acompanya a la notícia és una pura fantasia, en ella falten estructures que avui, estan incrustades al bel mig de la plaça i apareix verd, en zones actualment ocupades pel ciment. Pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí. Ens han plantat la bleda al clatell i estem ben apanyats, per que els veïns, ens enfrontem a ments recargolades i malaltisses que s’han begut el seny i no volen reconèixer el nyap que s’ha perpetrat a la plaça.

L’ASPECTE GENERAL I LA PENDENT.-Les elevacions en forma de vaixell de les zones de General Mitre i Travessera de Dalt, són un autèntic destorb, tapen la visibilitat de la plaça des d’aquestes vies urbanes i constitueixen un poderós atractiu per a la pràctica del skating. Se’ns diu que no, però no podem confiar en els qui tenen la mentida com norma habitual. En quant a la recuperació del pendent natural de la plaça és totalment MENTIDA que s’hagi recuperat. La plaça està bombada al centre i existeixen pendents sobre tot, cap a la part Sud de la mateixa, el que la converteix en un espai incòmode per al trànsit. La pendent de la part sud, provoca inundacions en el pàrquing de la casa situada en el seu front, quan plou amb certa intensitat. Els bancs estan inclinats, lògicament per la pendent, el que representa una incomoditat per els possibles usuaris. El disseny de corbes per al trànsit ja ha provocat algun accident, i n’hi ha certa preocupació de que succeeixi alguna cosa irreparable. L’aspecte general és, desagradable, gris, trist; l’impacta visual és agressiu, duríssim, una autèntica llàstima. Que no se segueixi insultant a la intel·ligència, dient que n’hi han més arbres que abans. Clar que n’hi han!... Si comptem, els de General Mitre, República Argentina, Avinguda Vallcarca… i així podem arribar fins al mateix Collserola… quina poca vergonya!.
.


SINFONIA EN Fe MAJOR.-Els elements ornamentals, les estructures, les carcasses, definiu-les com vulgueu, però per favor, que a ningú se li ocorri dir escultures o monuments a aquests trastos, encara que sigui per respecte a Miguel Angel, Leonardo da Vinci, Fidias, Llimona, Bernini, Clará, i tants altres…Jo personalment, els denominaré ferros –encara que el cos em demani definir-los d’una altra manera menys benèvola- i aquests ferros, imprimeixen una imatge agressiva, fan que la plaça no sigui acollidora; és un bosc de metall. Si practiquéssim una anàlisi químic dels components que existeixen sobre la plaça, el ferro (Fe) seria el primer element de la llista. És una simfonia en Fe Major, tocada exclusivament amb instruments de metall, sense la suavitat de les cordes i la fusta. En definitiva, més que ornamentar el que fan, és impedir la vista d’altres construccions molt més atractives.








ELS JOSEPETS.-L’església dels Josepets inaugurada en 1687, és l’edificació més emblemàtica de la plaça juntament amb la casa Ramos. És trist veure com des de diversos indrets de la plaça, l’encreuament de les bigues i baluernes, tapen la vista d’aquesta antiga església, símbol de la plaça i del barri de Gracia. Més de 300 anys d’existència, la primera construcció que va existir en aquesta plaça, quedarà semi-amagada víctima de la bàrbara invasió de l’avantguardisme egocèntric sense límits.



ELS FANALS.-L’assumpte dels fanals, mereix capítol a part. Alts i inclinats alguns d’ells, negres i desproveïts d’atractiu tots ells, apunten cap a la superfície de la plaça, amb una llum groga, tènue i somorta que l’imprimeixen un aspecte lúgubre; sembla com si Withechapel o el Soho londinenc de finals de segle XIX, s’hagués traslladat en el temps i en l’espai a la Barcelona del segle XXI. Quant a les monstruoses columnes inclinades que exerceixen el paper de fanals immensos, a banda del seu antiestètic aspecte (semblen bigues clavades sense cap sentit), imprimeixen una imatge amenaçadora (fa por passar pel seu costat, donen la sensació que et cauran sobre el clatell) i projecten una il·luminació inversament proporcional a la seves dimensions…¡Tanta envergadura per tan poc resultat!. Però això potser, també pugui obeir a la furibunda garreperia del “Gran Talador”, que té a tota la ciutat sumida en les tenebres d’una lànguida lluminària, que la fa candidata al rècord mundial de la foscor.


LES BOLES.-Per si de cas era poc, per si de cas les atrocitats arquitectòniques no han estat suficients, ara han plantat unes boles de pedra enmig del que sembla estar destinat a la zona verda de la plaça. Això no és res de nou, ja que és una còpia idèntica del que el senyor Viaplana ha fet en el “Parc del Besòs”. Suposo que en l’argot dels responsables de l’obra, a aquests pedrots els definiran com esferes, butllofes o alguna cosa així de sofisticada. No sé si són les boles del Hereu, del García-Bragado o del propi arquitecte, perquè es necessiten “boles” per fer el que s’ha fet en aquesta desgraciada plaça. El cert és, que ocupen un espai, on es podien haver plantat més arbres. Però clar, posar arbres no és res original i del que es tracta és que, cada vegada que mirem a la plaça, ens recordem del seu autor i els seus protectors. Renoi si ens recordem!.







L’AMFITEATRE.-S’eleva com les graderies d’un estadi, en un dels extrems de la plaça. És l’amfiteatre del “botellón”, no debades, abans d’estar acabat, ja s’han celebrat en ell un parell de concentracions nocturnes d’aquest tipus, alguna de les quals pel que sembla, ha acabat amb certa violència. Els veïns ens proposem que aquests esdeveniments no es produeixin, però dubto molt que les autoritats ens vagin a solucionar aquest problema ja que d’una banda coneixem la permissivitat i complaença del nostre Conseller amb aquests grups i per una altra: com anem a confiar la seguretat, en aquells que els hi roben figures del pessebre instal·lat en Plaça Sant Jaume, davant dels nassos de l'Ajuntament i de la Generalitat?.



LA DURADA DE LES OBRES.- Una altra qüestió que ens provoca vergonya aliena, és la durada de les obres. Es comenta que la plaça no estarà del tot finalitzada fins al 2011, any en el qual està previst s’acabi de construir l’estació de la nova línia 9 del metro. No obstant això es diu que per a aquell any serà pràcticament impossible. Ferdinand de Lesseps, el qual nom ostenta la plaça, va iniciar les obres del canal de Suez en 1859 i ja en 1867, el primer vaixell va travessar el canal (vuit anys), encara que la seva inauguració fos dos anys després (1869). Era el segle XIX, amb els mitjans de llavors i 163 quilòmetres de canal!!. El “Gran Talador", se’ns tirarà el mateix temps per acabar les obres d’una plaça. Impresentable!!!. Als veïns de Lesseps, que portem aquí tota la vida, se’ns deu quelcom més que explicacions, perquè comptant totes les reformes, ens hem passat una part important de la nostra existència vivint, entre el pols, les rases, els materials, els sorolls i les molèsties de les obres, per suportar al final un nyap rera un altre.

LA NOVA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I COMERCIANTS.-El passat 16 de desembre, en la biblioteca Jaume Fuster, es va celebrar una assemblea de veïns i comerciants de la plaça. Van acudir prop de 300 persones, que durant dues hores, van exposar les seves queixes, greuges i decepcions sobre el resultat final de l’obra. En síntesis, aquestes queixes es referien en la seva majoria als punts que he tractat anteriorment i es concreten en les següents questions:
  1. Exigir la retirada dels elements metàl.lics suposadament decoratius: en especial el pal.li i també l'al.legoria del canal de Suez, i anar liquidant paulatinament les demès andròmines difícils de pair.
  2. Millorar l'enllumenat.
  3. Augmentar les zones verdes (especialment bancs amb ombres).
  4. Crear de forma inmediata un parc infantil (que no sigui una gàbia).
  5. Adoptar mesures inmediates per garantir el caràcter peatonal del carrer Pèrez Galdós, amb col.locació de senyalitzacions específiques i a la vegada de prohibicions d'aparcament.
  6. Establir d'inmediat, d'acord amb l'Associació de veïns un pla d'usos per l'amfiteatre, amb el propòsit ferm de que si es converteix en un punt conflictiu, disposar l'enderrocament de tota la graderia.
  7. Millorar la circulació de vehicles (en especial els punts on hi ha girs de 90º, quan hi ha espai suficient per reduir aquests angles).
  8. Fer un estudi de seguretat de la plaça per determinar un servei de vigilància.
  9. Fer un pla de manteniment i conservació adequats, comencant per millorar de manera inmediata els acabats del paviment, que podria causar caigudes a gent amb dificultats de moviment.
Ha nascut doncs, una nova associació. Era previsible, davant el desencant majoritari dels veïns. Tasca àrdua i complicada té per davant aquesta nova entitat, per molt bona voluntat que es posi, enfrontar-se a aquesta gent del morro fort, als murs de granit, de orelles sordes de les autoritats responsables del nyap, serà feina de titans. Però la indignació és tanta que, possiblement existeixi una escletxa d'esperança de recuperar quelcom del que s'ha perdut. En un país amb tradició democràtica arrelada, les conseqüències d'una atrocitat urbanística com aquesta, s'hagués saldat amb l'expulsió del govern municipal en les properes eleccions i el tancament definitiu dels encàrrecs als “artistes” de l'obra. Tot això en benefici de la ciutat, per que si els deixem fer, ens convertiran Barcelona en una immensa deixalleria. Però aquí, possiblement els hi donin un premi nacional, per a refregar-lo pels nassos dels irritats veïns. Si això últim succeeix, només ens cap l'esperança que la tuneladora que obrirà el pas de la línia 9 del metro, s'equivoqui – cosa no improbable, recordeu el Carmel - i provoqui l'esfondrament de tota la ferralla que cobreix la dissortada plaça. Si això és fes realitat... quina delícia!!!.








COROLARI:

- ferros i + verd
Hereu i García Bragado: dimissió!!!
Senyor Viaplana: perquè no es jubila si us plau?

divendres, 12 de desembre de 2008

LA CIUTAT DE LES ARTS I CIÈNCIES DE VALÈNCIA. LA CIUDAD DE LAS ARTES Y CIENCIAS DE VALENCIA. THE CITY OF THE ARTS AND THE SCIENCIES OF VALENCIA

UN EXEMPLE DE QUE EL MODERN NO ESTÀ RENYIT AMB LA BELLESA
UN EJEMPLO DE QUE LO MODERNO NO ESTA REÑIDO CON LA BELLEZA
AN EXAMPLE OF WHICH MODERN NOT THIS BITTER WITH THE BEAUTY

La Ciutat de les Arts i les Ciències de València (Espanya) és un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava i Félix Candela. Inaugurat en 1998 amb l'obertura de L'Hemisfèric, constitueix un autèntic exemple de l'arquitectura moderna que no està renyida amb la bellesa. En efecte, el complex és espectacular, però al mateix temps combina els elements arquitectònics amb l'aigua i la vegetació, resultant una bonica estampa d'harmonia. Situada al final de l'antic curs del riu Túria, convertit en jardí, un autèntic verger, fa uns vint-i-cinc anys, després del desviament del riu. Avui és la més important atracció turística de la Ciutat del Túria. Els edificis que ho integren són, L'Hemisfèric, el primer que es va inaugurar, el Museu de les Ciències Príncep Felip, que assembla a l'esquelet d'un dinosaure, L'Umbracle: que és un passeig cobert per arcs flotants i enjardinat, L'Oceanogràfic: l'aquari més gran d'Europa, el Palau de les Arts Reina Sofía: dedicat a la música i a les arts escèniques, i el Pont de l'Assut de l'Or. Encara existeixen projectes en execució.

La Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia (España) es un gran complejo arquitectónico diseñado por Santiago Calatrava y Félix Candela. Inaugurado en 1998 con la apertura de L'Hemisfèric, constituye un auténtico ejemplo de la arquitectura moderna que no está reñida con la belleza. En efecto, el complejo es espectacular, pero al mismo tiempo combina los elementos arquitectónicos con el agua y la vegetación, resultando una hermosa estampa de armonía. Situada al final del antiguo cauce del río Turia, convertido en jardín, un auténtico vergel, hace unos veinticinco años, tras el desvío del río. Hoy es la más importante atracción turística de la Ciudad del Turia. Los edificios que lo integran son, L'Hemisfèric, el primero que se inauguró, el Museo de las Ciencias Príncipe Felipe, que asemeja al esqueleto de un dinosaurio, L'Umbracle: que es un paseo cubierto por arcos flotantes y ajardinado, L'Oceanogràfic: el acuario más grande de Europa, el Palacio de las Artes Reina Sofía: dedicado a la música y a las artes escénicas, y el Puente de l'Assut de l'Or. Todavía existen proyectos en ejecución.

The City of the Arts and the Sciences of Valencia (Spain) is a big architectural complex designed by Santiago Calatrava i Félix Candela. Opened in 1998 with the opening of The Hemispherical One, it constitutes an authentic example of the modern architecture that it is not fallen out with the beauty. In effect, the complex is spectacular, but at the same time it combines the architectural elements with the water and the vegetation, being a beautiful print of harmony. Placed in the end of the ancient course of the Túria river, converted into garden, an authentic orchard, some twenty-five years ago, after the diversion of the river. Today the most important touristic attraction is from the City of the Túria. The buildings that integrate it are, The Hemispherical One, the first that, the Museum of the Sciences Prince Felipe, was opened that resembles in the skeleton of a dinosaur, The Umbracle: that it is a promenade covered by floating arches and landscaped, The Oceanographic One: the biggest aquarium of Europe, the Palau of the Arts Reina Sofía: devoted to the music and to the scenic arts, and the Bridge of the Weir of the Gold. There are still projects in execution.