dissabte, 20 de setembre de 2008

ATROCITAT ARQUITECTÒNICA A LA PLAÇA LESSEPS (BARCELONA). ATROCIDAD ARQUITECTÓNICA EN LA PLAZA LESSEPS. ARCHITECTONIC ATROCITY IN LESSEPS SQUARE

S'entreveu ja, com serà la futura Plaça de Lesseps. Dura, duríssima, molt dura. S'ha desaprofitat una altra oportunitat de retornar a la plaça, quelcom del seu encant original. Molts metres quadrats de voreres llises desproveïdes d'atractiu, pocs metres quadrats de vegetació. L'anterior estructura de la plaça, cert és que no tenia fàcil accés a la mateixa, però la vegetació i arbreda que tenia, difícilment podrà igualar-se en el projecte actual. I l'anterior… En aquella plaça, enjardinada, havien gronxadors, tobogans i fins cavallets per als nens. I l'anterior… Una bucòlica masia i un verger de vegetació. Cert que les grans ciutats han d'evolucionar, han d'organitzar el seu trànsit adequadament, però això no impedeix el que ve succeint amb aquesta plaça. L'únic avantatge del projecte actual és que almenys la casa Ramos, es pot veure en la seva totalitat, pel demés, la plaça de Lesseps permanentment enlletgida, va camí de convertir-se en un encreuament d'àmplies vies de trànsit, amb algun “detall” enjardinat, lluny del que era abans. El Gran Talador(1), ha tornat a segrestar una altra zona verda, a la ciutat.
Qüestió a part, mereix l'atrocitat arquitectònica que s'està portant a terme a la plaça, amb la instal·lació d'unes baluernes, d’uns trastos, que constitueixen un insult al bon gust. Ja fa uns mesos, es va incrustar davant de la biblioteca Jaume Fuster premi FAD d'arquitectura, un estrany pal·li, que de moment no sabem quina funció o que representativitat té (¡quina barbaritat!). Ara s'han aixecat unes enormes estructures en forma de bigues inclinades, que s'assemblen a unes escales que ascendeixen a no se on, i que des de la meva modesta opinió constitueixen un acte de lesa arquitectura. Què més pot perpetrar en aquesta plaça el Gran Talador?.
Davant d’aquest atropellament urbanístic, davant d’aquesta malifeta arquitectònica, davant d’aquesta enganyifa als veïns, davant d’aquest mal gust dels nostres responsables municipals, només ens queda el dret a l'enrabiada, que és un dels dos que reconeix la nostra democràcia: l'altre, és votar cada quatre anys perquè el que guanya les eleccions se'n vagi a l 'oposició. Democràcia… sí, però orgànica: recorden?.
__________________________________________
(1) Ajuntament de Barcelona

Se vislumbra ya, como será la futura Plaza de Lesseps. Dura, durísima, muy dura. Se ha desperdiciado otra oportunidad de devolver a la plaza, algo de su encanto original. Muchos metros cuadrados de aceras lisas desprovistas de atractivo, pocos metros cuadrados de vegetación. La anterior estructura de la plaza, cierto es que carecía de fácil acceso a la misma, pero la vegetación y arboleda que tenía, difícilmente podrá igualarse en el proyecto actual. Y la anterior… En aquélla plaza, ajardinada, habían columpios, toboganes y hasta un tío vivo para los niños. Y la anterior… Una bucólica masía y un vergel de vegetación. Cierto que las grandes ciudades deben evolucionar, deben organizar su tráfico adecuadamente, pero eso no impide lo que viene sucediendo con esta plaza. La única ventaja del proyecto actual es que por lo menos la casa Ramos, puede verse en su totalidad, por lo demás la plaza de Lesseps permanentemente afeada, se va a convertir en un cruce de amplias vías de tráfico, con algún que otro “detalle” ajardinado, lejos de lo que era antes. El Gran Talador(1), ha vuelto a secuestrar otra zona verde, a la ciudad.
Cuestión aparte, merece la atrocidad arquitectónica que se está llevando a cabo en la plaza, con la instalación de unos cachivaches, de unos cacharros, que constituyen un insulto al buen gusto. Ya hace unos meses, se incrustó delante de la biblioteca Jaume Fuster premio FAD de arquitectura, un extraño palio, que de momento no sabemos que función o que representatividad tiene (¡que barbaridad!). Ahora se han levantado unas enormes estructuras en forma de vigas inclinadas, que se asemejan a unas escaleras que ascienden a no se donde, y que desde mi modesta opinión constituyen un acto de lesa arquitectura. ¿Qué más puede perpetrar en esta plaza el Gran Talador?.
Ante semejante atropello urbanístico, ante semejarte tropelía arquitectónica, ante semejante engañifa a los vecinos, ante semejante mal gusto de nuestros responsables municipales, sólo nos queda el derecho al pataleo, que es uno de los dos que reconoce nuestra democracia: el otro, es votar cada cuatro años para que el que gana las elecciones se vaya a la oposición. Democracia… sí, pero orgánica: ¿recuerdan?.
__________________________________________
(1) Ayuntamiento de Barcelona

One glimpses already, as it is the future Lesseps Square. It lasts, hardest, very hard. Another opportunity has been wasted to give back to the seat, something of its original enchantment. Many square meters of smooth sidewalks deprived of attractive, few square meters of vegetation. The previous structure of the seat, certain is that it lacked readily accessible to the same one, but the vegetation and woods that it had, hardly will be able to be equalled in the present project. And the previous one... In that one seat, landscaped, there were swings, toboggans and until an carrousel for the children. And the previous one... A bucolic “masía”, and an orchard of vegetation. Certain that, the great cities must evolve, they must organize his traffic suitably, but that does not prevent what comes happening to this seat. The only advantage of the present project is that at least the house Branches, can be seen in its totality, by the others the Lesseps Square permanently disfigured, is going away to turn a crossing of ample routes of traffic, with which another "landscaped detail", far from which it was before. The Great Devastating (1) has returned to kidnap another green zone, to the city.
Separate question, deserves the architectonic atrocity that is being carried out in the seat, with the installation of knickknacks that constitute an insult al good pleasure. Or months ago, a strange pallium became engraved in front of the Jaume Fuster library (FAD prize of architecture), that at the moment we do not know that function or that representativeness has (that barbarism!). Now enormous structures in form of inclined beams have risen, that are resembled stairs that ascend not where, and that from my modest opinion constitutes an act of injured architecture. What plus can perpetrate in this seat the Great Devastating?
Before similar city-planning upsetting, before this architectonic outrage, resemblance trick to the neighbours, similar badly taste of our municipal people in charge, only we have left to the right al kicking, that is one of the two which it recognizes our democracy: the other, is to vote every four years so that the one that gains the elections goes to the opposition. Democracy..., but yes organic: remembers?.
__________________________________________
(1) City council of Barcelona

Panorámica general del desastre urbanístico. Panoràmica general del desastre urbanístic.
Panoramic general del dehorns city-planning.




Estas estructuras que se asemejan a escaleras… ¿Se habrán inspirado en la escalera de Jacob?. ¿Qué significa tan horrendo mobiliario urbano?
Aquestes estructures que s'assemblen a escales… S'hauran inspirat en l'escala de Jacob?. Què significa tan horrible mobiliari urbà?
These structures that are resembled stairs... They will have been inspired by the stairs of Jacob. What means so horrible urban furniture?




Farolas inclinadas, estructuras extrañas, parece un “baile de bastones”…
Fanals inclinades, estructures estranyes, sembla un “ball de bastons”…
Inclined lampposts, strange structures, it seems a "dance of canes"...

diumenge, 14 de setembre de 2008

ATENAS: LA ACRÓPOLIS Y EL TEMPLO DE ZEUS. ATENES: L’ACRÒPOLIS I EL TEMPLE DE ZEUS. ATHENS: THE ACROPOLIS AND THE TEMPLE OF ZEUS.

Atenas es sinónimo de cultura clásica. En el siglo V a. C., Pericles inició la construcción de los tres templos y una monumental entrada en la Acrópolis ateniense. La Acrópolis – que significa la parte más alta de la ciudad – de Atenas, es uno de los principales yacimientos de ruinas antiguas del mundo y se compone de varias edificaciones, entre las que destaca el Partenón templo dedicado a Atenea; el Pórtico de las Cariátides, estatuas de mujeres que se usaron en lugar de columnas en la parte sur del Erecteón, que según la tradición, fue el sitio donde Poseidón clavó su tridente en una roca y brotó el olivo de Atenea, por lo que el templo se dedicó a ambos dioses; los Propileos que constituyen la entrada a la Acrópolis; el teatro de Dionisos y el teatro de Herodes Ático, más conocido como el Odeón. El Partenón, fue construido por los arquitectos Calícrates e Ictinos y el friso diseñado por Fidias y en él se albergaba una gigantesca imagen de Atenea. Durante el devenir de la historia, ha sido iglesia, mezquita y arsenal. Todos esos diversos usos y los terremotos, han originado los múltiples daños que ha sufrido esta construcción. La Acrópolis de Atenas, está incluida en la lista del Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO. El templo de Zeus Olímpico, fue el más grande de Grecia, superando incluso al Partenón. Iniciada su construcción en el siglo VI a. C., no se completó la misma hasta seis siglos después. Adriano, el emperador romano, lo dedicó a Zeus Olímpico. De las 104 columnas corintias que tenía el templo, hoy día sólo quedan 15. Junto a este templo se levantó en la época romana, el arco de Adriano.

Atenes és sinònim de cultura clàssica. Al segle V a. C., Pericles va iniciar la construcció dels tres temples i una monumental entrada en l’Acròpolis atenesa. L’Acròpolis – que significa la part més alta de la ciutat – d'Atenes, és un dels principals jaciments de ruïnes antigues del món i es compon de diverses edificacions, entre les quals destaca el Partenó temple dedicat a Atenea; el Pòrtic de les Cariàtides, estàtues de dones que es van usar en lloc de columnes en la part sud del Erecteón, que segons la tradició, va ser el lloc on Posidó va clavar el seu trident en una roca i va brotar l'olivera de Atenea, per la qual cosa el temple es va dedicar als dos déus; els Propileus que constitueixen l'entrada a l’ Acròpolis; el teatre de Dionisos i el teatre d'Herodes Àtic, més conegut com el Odèon. El Partenó, va ser construït pels arquitectes Calícrates e Ictinos i el fris dissenyat per Fidias i en ell s'albergava una gegantina imatge de Atenea. Durant l'esdevenir de la història, ha estat església, mesquita i arsenal. Tots aquests diversos usos i els terratrèmols, han originat els múltiples danys que ha patit aquesta construcció. L’Acròpolis d'Atenes, està inclosa a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El temple de Zeus Olímpic, va ser el més gran de Grècia, superant fins i tot al Partenó. Iniciada la seva construcció al segle VI a. C., no es va completar la mateixa fins a sis segles després. Adriano, l'emperador romà, ho va dedicar a Zeus Olímpic. De les 104 columnes corínties que tenia el temple, avui dia només queden 15. Al costat d'aquest temple es va aixecar en l'època romana, l'arc d'Adriano.

Athens is synonymous of classic culture. In century V b. C., Pericles it initiated the construction of the three temples and one monumental entrance in the Athenian Acropolis. The Acropolis - that means the highest part of the city - of Athens, is one of the main deposits of old ruins of the world and it is made up of several constructions, between which it emphasizes the Parthenon temple dedicated to Athenian; the Porch of the Caryatides, statues of women who were used instead of columns in the South part of the Erecteón, that according to the tradition, was the site where Poseidon nailed its trident on a rock and brought forth the olive tree of Athenian, reason why the temple was dedicated to both Gods; the Propileus that constitute the entrance to the Acropolis; the theater of Dionisos and the theater of Herodes Attic, more known like the Odeon. The Parthenon was constructed by architects Calícrates and Ictinus and the frieze designed by Phidias and in him lodged a gigantic image of Athenian. During happening of history, it has been church, mosque and arsenal. All those diverse uses and the earthquakes have originated the multiple damages that this construction has suffered. The Acropolis of Athens is including in the list of the Patrimony of the Humanity of UNESCO. The temple of Olympic Zeus was greatest of Greece, surpassing even to the Parthenon. Initiate its construction in the century VI b. C., later did not complete the same one up to six centuries. Adriano, the Roman emperor, dedicated it to Olympic Zeus. Of the 104 columns Corinthians that had the temple, nowadays only is left 15. Next to this temple one rose at the Roman time, the arc of Adriano.



Vista de la Acrópolis desde la ciudad. Vista de l’Acròpolis des de la ciutat.
View of the Acropolis from the city.






Vistas de Atenas desde la Acrópolis. Vistes d'Atenes des de l’Acròpolis.
Views of Athens from the Acropolis.


Los Propileos: entrada a la Acrópolis. Els Propileos: entrada a l’Acròpolis.
The Propileus: entrance to the Acropolis.





El Partenón. El Partenó. The Parthenón.

El teatro de Dionisos. El teatre de Dionisos. The theatre of Dionisos.











El Erecteón con las Cariátides. El Erecteón amb les Cariàtides.
The Erecteón with the Cariátides.



Otra vista de los Propileos. Una altra vista dels Propileos.
Another Vista of the Propileus.






El templo de Zeus Olímpico. El temple de Zeus Olímpic.
The temple of Zeus Olympic.


El arco de Adriano. L'arc d'Adriano. The arc of Adriano.