The church of Santa Sophia, Church of Divine Knowledge or Hagia Sophia, is the masterpiece of the byzantine art. Constructed under the reign of Justinian I (author of the famous compilation of the Right), it was inaugurated in year 537 in the old Constantinople, capital of the byzantine Empire (today Istanbul, in Turkey). The building, of practically square plant, has the central cupola - greatest at its time that rests on four arcs, sharps as well by four columns. Other two semi-cupolas make the function of abutments and the walls also are assured by abutments. They emphasize his beautiful byzantines mosaics. Used like Christian church during near thousand years, from its construction to the conquest of Constantinople by the Turks in 1453, who turned it mosque, constructing the four minarets that today is observed. 1935, after the restoration of the Republic by Atatürk, it was turned museum. It is from the historical and architectonic point of view, the most important monument of Istanbul, located in front of the Blue Mosque in the sector of Sultanahmet, still conserves some fresh airs of the Christian time, Maxima expression of the old byzantine art.
La iglesia de Santa Sofía, Iglesia de la Divina Sabiduría o Hagia Sophia, es la obra maestra del
arte bizantino. Construida bajo el reinado de
Justiniano I (autor de la célebre compilación del Derecho), fue inaugurada en el año 537 en la antigua
Constantinopla, capital del
Imperio bizantino (hoy
Estambul, en
Turquía). El edificio, de planta prácticamente cuadrada, tiene una cúpula central – la más grande en su época- que descansa sobre cuatro
arcos, sostenidos a su vez por cuatro columnas. Otras dos semi-cúpulas hacen la función de
contrafuertes y los muros también están asegurados por contrafuertes. Destacan sus bellos mosaicos
bizantinos. Utilizada como iglesia cristiana durante cerca de mil años, desde su construcción hasta la
conquista de Constantinopla por los
turcos en 1453, que la convirtieron en
mezquita, construyendo los cuatro
minaretes que hoy se observan. En 1935, tras la instauración de la República por Atatürk, fue convertida en museo. Es desde el punto de vista histórico y arquitectónico, el monumento más importante de Estambul, ubicada frente a la Mezquita Azul en el sector de Sultanahmet, conserva todavía algunos frescos de la época cristiana, máxima expresión del arte bizantino antiguo.
L'església de Santa Sofía, Església de la Divina Saviesa o Hagia Sophia, és l'obra mestra de l'art bizantí. Construïda sota el regnat de Justiniano I (autor de la cèlebre compilació del Dret), va ser inaugurada en l'any 537 en l'antiga Constantinoble, capital de l'Imperi bizantí (avui Istanbul, a Turquia). L 'edifici, de planta pràcticament quadrada, té una cúpula central – la més gran en la seva època- que descansa sobre quatre arcs, sostinguts al seu torn per quatre columnes. Dues altres semi-cúpulas fan la funció de contraforts i els murs també estan assegurats per contraforts. Destaquen els seus bells mosaics bizantins. Utilitzada com església cristiana durant prop de mil anys, des de la seva construcció fins a la conquista de Constantinoble pels turcs en 1453, que la van convertir en mesquita, construint els quatre minarets que avui s'observen. En 1935, després de la instauració de la República per Atatürk, va ser convertida en museu. És des del punt de vista històric i arquitectònic, el monument més important d'Istanbul, ubicada enfront de la Mesquita Blava en el sector de Sultanahmet, conserva encara alguns frescos de l'època cristiana, màxima expressió de l'art bizantí antic.
Pompeii next to Herculean was two cities of the Imperial Rome situated in the local commuter of Naples in the region of the Campania. In month of August of the year 79, a violent eruption of the Vesuvius, buried to both low cities a thick ashes layer. Pompeii was founded in the 7th CENTURY to. C. for the Osco’s. In his to become historic, had to the Etruscan ones for rivals, arriving to establish alliances with Greeks. Later was conquered by the samnites and they ran against Romans, until in the first Century to. C., he was besieged by Sila, capitulating years later. After the eruption of the Vesuvius, that area was practically abandoned, until in 1748, they were discovered his entombed ruins in thick ashes layers. Carlos III of Spain, such as a king that also was of Naples, led a laudable initiative, in the recovery of the entombed city. Today, constitutes a tourist appeal of prime importance, since it allows the visitors to do an idea of how was a Roman city of the period, thanks to that the street structure is kept, squares and buildings.
Pompeia al costat d'Herculano van ser dues ciutats de la Roma Imperial situades a les proximitats de Nàpols en la regió de la Campània. El mes d'agost de l'any 79, una violenta erupció del Vesuvi, va sepultar a ambdues ciutats sota una espessa capa de cendres. Pompeia es va fundar en el Segle VII a. C. pels oscos. En el seu esdevenir històric, van tenir als etruscos per rivals, arribant a establir aliances amb els grecs. Més tard va ser conquistada pels samnites i es van enfrontar als romans, fins que en el segle I a. C., va ser assetjada per Sila, capitulant anys més tard. Després de l'erupció del Vesuvi, aquella zona va quedar pràcticament abandonada, fins que en 1748, van ser descobertes les seves ruïnes sepultades en gruixudes capes de cendres. Carlos III d'Espanya, com a rei que també era de Nàpols, va encapçalar una lloable iniciativa, en la recuperació de la ciutat sepultada. Avui, constitueix un atractiu turístic de primer ordre, ja que permet als visitants fer-se una idea de com era una ciutat romana de l'època, gràcies a que es conserva l'estructura de carrers, places i edificis.
Pompeya junto a Herculano fueron dos ciudades de la Roma Imperial situadas en las cercanías de Nápoles en la región de la Campania. En el mes de agosto del año 79, una violenta erupción del Vesubio, sepultó a ambas ciudades bajo una espesa capa de cenizas. Pompeya se fundó en el Siglo VII a. C. por los oscos. En su devenir histórico, tuvieron a los etruscos por rivales, llegando a establecer alianzas con los griegos. Más tarde fue conquistada por los samnitas y se enfrentaron a los romanos, hasta que en el siglo I a. C., fue asediada por Sila, capitulando años más tarde. Tras la erupción del Vesubio, aquella zona quedó prácticamente abandonada, hasta que en 1748, fueron descubiertas sus ruinas sepultadas en gruesas capas de cenizas. Carlos III de España, como rey que también era de Nápoles, encabezó una loable iniciativa, en la recuperación de la ciudad sepultada. Hoy, constituye un atractivo turístico de primer orden, ya que permite a los visitantes hacerse una idea de cómo era una ciudad romana de la época, gracias a que se conserva la estructura de calles, plazas y edificios.
