LA SAGRADA FAMÍLIA EN PERILL. LA SAGRADA FAMILIA EN PELIGRO. THE HOLY FAMILY IN DANGER

Espanya és un estat, on impera la llei de l'embut; aquella que reserva la part ampla de l'instrument per els nostres administradors i la part estreta per els administrats. Si, no es sorprenguin, això és cert. La Constitució hauria de modificar el seu primer article per adaptar-ho a la realitat amb un text que digui alguna cosa com: “Espanya es constitueix en un estat SANCIONADOR de dret. Els espanyols són tots sancionables llevat de quan assoleixin el grau de regidor, diputat o membre de qualsevol institució de l'estat”.Contra l'opinió de la majoria de ciutadans de Barcelona, el tren de l'AVE passarà a escassos centimetres (75) de la Sagrada Família, obra emblemàtica de Gaudí i, sorprenguin-se: el monument més visitat de l'estat espanyol. Serà per això?. Si fa pudor, molta pudor. La decisió es pren a Madrid (quina poca delicadesa) amb el beneplàcit de les nostres autoritats municipals i autonòmiques que curiosament, casualment, accidentalment, són del mateix partit polític. Que fàstic!.Ara, fa pocs dies, el Fons Mundial de Monuments, acaba d'incloure la magna obra de l'arquitecte català en la llista de monuments en perill, pel traçat de l'AVE. Fa unes setmanes l'Audiència Nacional, va enviar a uns jutges per examinar l'obra i dictaminar si corria o no perill l'emblemàtic monument barceloní. Aneu!, per cobrir l'expedient, per tapar la boca. Que nassos han de saber de resistència de materials, de Geologia, d'Arquitectura urbanística uns picaplets que s'ofereixen a tan esperpèntic muntatge?.Se m'ocorre que caldria organitzar una recollida de signatures, per proposar una llei que tingui en compte que en cas de qualsevol desperfecte o sinistre total o parcial del monument com a conseqüència del traçat de l’Avé, els responsables actuals del mateix, així com els seus descendents i/o hereus, responguin solidàriament amb el seu patrimoni personal de les conseqüències econòmiques. Al cap i a la fi és el mateix que fa l'Administració amb els ciutadans....

Spain is a state, where the law of the funnel rules; that one that reserves the wide part of the instrument for our administrators and the part narrowed by the administered ones. If, they are not surprised, this is a certain. The Constitution should modify its first article for adapting to the reality with a text that says something like: "Spain is constituted in a state SANCTIONATIVE of law. The Spaniards are all punishable except when they attain the degree of town councilor, deputy or member of any institution of the state".Against the opinion of the majority of citizens of Barcelona, the train of the AVE will pass in scarce centimeters (75) of the Holy Family, emblematic work of Gaudí and, be surprised: the monument more visited from the Spanish state. Will it be because of that?. If it makes stink, a lot of stink. The decision takes in Madrid (which little delicacy) with the approval of our municipal and autonomic authorities that, accidentally, are, casually curiously from the same political party. That disgust!.
Now, few days, the World Monuments Found, be it has just included the great work of the Catalan architect in the list of monuments in danger, for the outline of the AVE.Some weeks ago the Audiència Nacional, it sent to some judges to examine the work and determined if he ran or no danger the emblematic monument from Barcelona. Go!, to cover the report, for covering the mouth. That noses have to know about resistance of materials, of Geology, of City-planning Architecture some troublemakers that they offer to themselves in so grotesque assembly?.It occurs me that it would be necessary to organize a collection of signatures, to propose a law that it takes into account that in the event of any damage or sinister total or partial of the monument as a consequence of the outline of Gets along her, the current persons responsible for the same one, as well as their descendants and/or heirs, they are responsible in a solidary way with his personal patrimony of the economical consequences. After all it is the same one that it makes the Administration with the citizens....

España es un estado, donde impera la ley del embudo; aquella que reserva la parte ancha del instrumento para nuestros administradores y la parte estrecha para los administrados. Si, no se sorprendan, esto es cierto. La Constitución debería modificar su primer artículo para adaptarlo a la realidad con un texto que diga algo como: “España se constituye en un estado SANCIONADOR de derecho. Los españoles son todos sancionables excepto cuando alcancen el grado de concejal, diputado o miembro de cualquier institución del estado”.
Contra la opinión de la mayoría de ciudadanos de Barcelona, el tren del AVE pasará a escasos centímetros (75) de la Sagrada Familia, obra emblemàtica de Gaudí y, sorpréndanse: el monumento más visitado del estado español. ¿Será por eso?. Si huele mal, muy mal. La decisión se toma en Madrid (que poca delicadeza) con el beneplácito de nuestras autoridades municipales y autonómicas que curiosamente, casualmente, accidentalmente, son del mismo partido político. ¡Que asco!.
Ahora, hace pocos días, el Fondo Mundial de Monumentos, acaba de incluir la magna obra del arquitecto catalán en la lista de monumentos en peligro, por el trazado del AVE.
Hace unas semanas la Audiencia Nacional, envió a unos jueces para examinar la obra y dictaminar si corría o no peligro el emblemático monumento barcelonés. ¡Vaya!, para cubrir el expediente, para tapar la boca. ¿Que diantres van a saber de resistencia de materiales, de Geología, de Arquitectura urbanística unos leguleyos que se prestan a tan esperpéntico montaje?.
Se me ocurre que habría que organizar una recogida de firmas, para proponer una ley que contemple que en caso de cualquier desperfecto o siniestro total o parcial del monumento como consecuencia del trazado del AVE, los responsables actuales del mismo, así como sus descendientes y/o herederos, respondan solidariamente con su patrimonio personal de las consecuencias económicas. Al fin y al cabo es lo mismo que hace la Administración con los ciudadanos....

VENEZIA: UNICA E IRRIPETIBILE

Venezia capitale della regione di Veneto, la città di canali, che si trova circa 120 piccole isole collegate da oltre 400 ponti. La capitale della vecchia Repubblica di Venezia, che ha dominato il Mediterraneo orientale, è una città unica e irripetibile. Poco da commentare su Venezia, sulla rete ci sono molte pagine che raccontano la sua bellezza, la sua attrattiva, la sua storia. E 'una città da visitare e ripetere. Questa è la terza volta che noi la abbiamo visitato e quando abbiamo raggiunto la Piazza San Marco, ci viene ricordato di quella frase di Napoleone, quando vi entrò n’ella: "Questa è la stanza più bella d'Europa". Come una città che è speciale e diversa, abbiamo voluto riflettere anche in questa occasione così diversa e il risultato sono queste immagini che ci auguriamo possa essere di vostro gradimento.

Venècia capital de la regió de Vèneto, la ciutat dels canals, situada sobre 120 petites illes unides entre sí per més de 400 ponts. La capital de l'antiga República Veneciana, que va dominar el Mediterrani oriental, és una ciutat única i irrepetible. Poc cal comentar sobre Venècia, en la xarxa existeixen nombroses pàgines que ens parlen de la seva bellesa, de seu poder d'atracció, de la seva història. És una ciutat per visitar i repetir. Aquesta, és la tercera ocasió que la visitem i quan arribem a la Plaça de Sant Marc, ens ve a la memòria aquella frase de Napoleó quan va entrar en ella: “Aquest és el saló més bell d'Europa”. Com ciutat especial i diferent que és, hem volgut reflectir-la en aquesta ocasió de forma també diferent i el resultat, són aquestes fotografies que esperem que siguin del vostre gust.

Venecia capital de la región de Véneto, la ciudad de los canales, situada sobre 120 pequeñas islas unidas entre sí por más de 400 puentes. La capital de la antigua República Veneciana, que dominó el Mediterráneo oriental, es una ciudad única e irrepetible. Poco cabe comentar sobre Venecia, en la red existen numerosas páginas que nos hablan de su belleza, de su poder de atracción, de su historia. Es una ciudad para visitar y repetir. Ésta, es la tercera ocasión que la visitamos y cuando llegamos a la Plaza de San Marcos, nos viene a la memoria aquella frase de Napoleón cuando entró en ella: “Este es el salón más bello de Europa”. Como ciudad especial y distinta que es, hemos querido reflejarla en esta ocasión de forma también distinta y el resultado, son estas fotografías que esperamos que sean de vuestro agrado.

Comparativa de las mismas imágenes en color tradicional y con el efecto especial. En la primera foto se aprecia una de las dos torres inclinadas que existen en Venecia.
Comparativa de les mateixes imatges en color tradicional i amb l'efecte especial. En la primera foto s'aprecia una de les dues torres inclinades que existeixen a Venècia.

Confronto tra le stesse immagini a colori tradizionali ed effetti speciali. Nella prima foto mostra una delle due torri pendenti che esistono a Venezia.

Vista del Gran Canal desde el Puente de la Academia.

Composición de 4 fotografías que abarcan 180 grados.
Vista del Gran Canal des del Pont de l'Academia.

Composició de 4 fotografies que comprenen 180 graus.
Vista del Canal Grande dal ponte dell'Accademia.

Composizione di 4 foto che copre a 180 gradi.

Vista panorámica de San Marcos y el palacio Ducal. Composición de 4 fotografías.
Vista panoràmica de Sant Marc i el palau Ducal. Composició de 4 fotografies.
Vista panoramica di San Marco e il Palazzo Ducale. Composizione di 4 fotografie.

San Marcos, con Nuestra Señora de la Salud y la Punta de la Aduana a la izquierda.
Sant Marc, amb la Mare de Deu de la Salut i la Punta de la Duana a l'esquerra.

San Marco, con la Chiesa di la Madonna della Salute e delle Punta de la Dogane a sinistra.

COPENHAGUE: UN PASEO POR EL NYHAVN. COPENHAGUEN: UN PASSEIG PER EL NYHAVN. COPENHAGEN: A WALK FOR THE NYHAVN.

Copenhague es una ciudad de cuento, es la ciudad de Hans Christian Andersen. Entre sus muchos atractivos, hoy, nos quedamos con este breve paseo por el Nyhavn, el puerto viejo del canal, bordeado de sus inconfundibles y encantadoras casas.

Copenhaguen és una ciutat de conte, és la ciutat de Hans Christian Andersen. Entre seus molts atractius, avui, ens quedem amb aquest breu passeig pel Nyhavn, el port vell del canal, vorejat de les seves inconfusibles i encantadores cases.

Copenhagen is a fairytale city, is Hans Christian Andersen's city. Between his many appeals, today, stayed with this brief walk for the Nyhavn, the old harbor of the channel, gone around of his unmistakeable ones and charming houses.

ACANTILADOS LOS GIGANTES. PENYA-SEGATS ELS GEGANTS. CLIFFS The GIANTS (TENERIFE, CANARY ISLANDS, SPAIN)

Los acantilados “Los Gigantes” son formaciones rocosas de origen volcánico basáltico, que se proyectan verticalmente sobre el mar a una altura que llega a superar los 600 metros. Situados en el Parque Natural de Teno en Tenerife, constituyen uno de los paisajes más espectaculares de las Islas Canarias. Antiguamente conocidos como la “Muralla del Infierno”, son hoy en día una atracción turística de la isla de Tenerife. La visita de estos acantilados en barco, permite observar durante el viaje alguna colonia de ballenas.

El penya-segats “Els Gegants” són formacions rocalloses d'origen volcànic basàltic, que es projecten verticalment sobre el mar a una altura que arriba a superar els 600 metres. Situats al parc Natural de Teno a Tenerife, constitueixen un dels paisatges més espectaculars de les Illes Canàries. Antigament coneguts com la “Muralla de l'Infern”, són avui dia una atracció turística de l'illa de Tenerife. La visita d'aquest penya-segats en vaixell, permet observar durant el viatge alguna colònia de balenes.

The cliffs “the Giants” are formation of basaltic origin volcanic, that project vertically on the sea to a height that gets to surpass the 600 meters. Located in the Natural Park of Teno in Tenerife, they constitute one of the most spectacular landscapes of the Canary Islands. Formerly known like the "Wall Hell", they are nowadays a tourist attraction of the island of Tenerife. The visit of these cliffs in boat, allows to observe during the trip some colony of whales.

SANTA SOPHIA (ISTANBUL). SANTA SOFIA (ESTAMBUL)

The church of Santa Sophia, Church of Divine Knowledge or Hagia Sophia, is the masterpiece of the byzantine art. Constructed under the reign of Justinian I (author of the famous compilation of the Right), it was inaugurated in year 537 in the old Constantinople, capital of the byzantine Empire (today Istanbul, in Turkey). The building, of practically square plant, has the central cupola - greatest at its time that rests on four arcs, sharps as well by four columns. Other two semi-cupolas make the function of abutments and the walls also are assured by abutments. They emphasize his beautiful byzantines mosaics. Used like Christian church during near thousand years, from its construction to the conquest of Constantinople by the Turks in 1453, who turned it mosque, constructing the four minarets that today is observed. 1935, after the restoration of the Republic by Atatürk, it was turned museum. It is from the historical and architectonic point of view, the most important monument of Istanbul, located in front of the Blue Mosque in the sector of Sultanahmet, still conserves some fresh airs of the Christian time, Maxima expression of the old byzantine art.

La iglesia de Santa Sofía, Iglesia de la Divina Sabiduría o Hagia Sophia, es la obra maestra del arte bizantino. Construida bajo el reinado de Justiniano I (autor de la célebre compilación del Derecho), fue inaugurada en el año 537 en la antigua Constantinopla, capital del Imperio bizantino (hoy Estambul, en Turquía). El edificio, de planta prácticamente cuadrada, tiene una cúpula central – la más grande en su época- que descansa sobre cuatro arcos, sostenidos a su vez por cuatro columnas. Otras dos semi-cúpulas hacen la función de contrafuertes y los muros también están asegurados por contrafuertes. Destacan sus bellos mosaicos bizantinos. Utilizada como iglesia cristiana durante cerca de mil años, desde su construcción hasta la conquista de Constantinopla por los turcos en 1453, que la convirtieron en mezquita, construyendo los cuatro minaretes que hoy se observan. En 1935, tras la instauración de la República por Atatürk, fue convertida en museo. Es desde el punto de vista histórico y arquitectónico, el monumento más importante de Estambul, ubicada frente a la Mezquita Azul en el sector de Sultanahmet, conserva todavía algunos frescos de la época cristiana, máxima expresión del arte bizantino antiguo.

L'església de Santa Sofía, Església de la Divina Saviesa o Hagia Sophia, és l'obra mestra de l'art bizantí. Construïda sota el regnat de Justiniano I (autor de la cèlebre compilació del Dret), va ser inaugurada en l'any 537 en l'antiga Constantinoble, capital de l'Imperi bizantí (avui Istanbul, a Turquia). L 'edifici, de planta pràcticament quadrada, té una cúpula central – la més gran en la seva època- que descansa sobre quatre arcs, sostinguts al seu torn per quatre columnes. Dues altres semi-cúpulas fan la funció de contraforts i els murs també estan assegurats per contraforts. Destaquen els seus bells mosaics bizantins. Utilitzada com església cristiana durant prop de mil anys, des de la seva construcció fins a la conquista de Constantinoble pels turcs en 1453, que la van convertir en mesquita, construint els quatre minarets que avui s'observen. En 1935, després de la instauració de la República per Atatürk, va ser convertida en museu. És des del punt de vista històric i arquitectònic, el monument més important d'Istanbul, ubicada enfront de la Mesquita Blava en el sector de Sultanahmet, conserva encara alguns frescos de l'època cristiana, màxima expressió de l'art bizantí antic.

LA MESQUITA BLAVA D'ISTANBUL. LA MEZQUITA AZUL DE ESTAMBUL. The BLUE MOSQUE OF ISTAMBUL

La Mesquita Blava o Mesquita del Sultà Ahmed, es troba a Istanbul, construïda enfront de Santa Sofía (Hagia Sophia), unides totes dues per uns jardins que confereixen al conjunt un aspecte únic i espectacular. Es destaca per ser una de les poques mesquites del món amb sis minarets, el que va ocasionar cert malestar entre l'Islam i dures crítiques al sultà constructor de la mateixa, al considerar una falta de respecte que tingués el mateix nombre de minarets que la mesquita de la Kaaba, en La Meca. El sultà va solucionar el greuge, finançant la construcció d'un setè minaret en La Meca. Amb un exterior espectacular i sumptuós i un interior no menys magnífic, destaquen uns bonics mosaics blaus d'Izmir (que li donen el nom a la mesquita). Construïda al lloc que ocupava el Gran Palau de Constantinoble, constitueix un dels principals atractius de la ciutat d'Istanbul, al costat de Santa Sofía.

La Mezquita Azul o Mezquita del Sultán Ahmed, se encuentra en Estambul, construida frente a Santa Sofía (Hagia Sophia), unidas ambas por unos jardines que confieren al conjunto un aspecto único y espectacular. Se destaca por ser una de las pocas mezquitas del mundo con seis minaretes, lo que ocasionó cierto malestar entre el Islam y duras críticas al sultán constructor de la misma, al considerar una falta de respeto que tuviese el mismo número de minaretes que la mezquita de la Kaaba, en La Meca. El sultán solucionó el agravio, financiando la construcción de un séptimo minarete en La Meca. Con un exterior espectacular y suntuoso y un interior no menos magnífico, destacan unos hermosos mosaicos azules de Izmir (que le dan el nombre a la mezquita). Construida en el lugar que ocupaba el Gran Palacio de Constantinopla, constituye uno de los principales atractivos de la ciudad de Estambul, junto a Santa Sofía.

The Blue Mosque or Mosque of Sultan Amhed, is in Istanbul, constructed in front of Santa Sophia (Hagia Sophia), and united both by gardens that confer al joint a unique and spectacular aspect. Minarets stands out being one of the few mosques of the world with six, which caused certain malaise between the Islam and hard critics to sultan constructor of the same one, when considering a lack of respect that had the same number of minarets that the mosque of the Kaaba, in Mecca. Sultan solved to the offense, financing the construction of seventh minaret in Mecca. With a spectacular and sumptuous outside and an interior not less magnificent, they emphasize beautiful blue mosaics of Izmir (that give the name him to the mosque). Constructed in the place that occupied the Great Palace of Constantinople, it constitutes one of main the attractiveness of the city of Istanbul, next to Santa Sophia.

ESTAMBUL: LA PUERTA DE ORIENTE. ISTANBUL: LA PORTA D'ORIENT. ISTAMBUL: THE EAST DOOR.

“Si la Tierra fuese un solo estado, Estambul sería su capital”, con esas palabras Napoleón Bonaparte, definió a la entonces capital del Imperio Otomano y con esas palabras manifestó el impacto que le había producido esta ciudad. Efectivamente, nadie que visite Estambul puede sustraerse a una reflexión de este tipo. Allí, se conjuga el Oriente con Occidente, el Islam con el Cristianismo (Santa Sofía), la historia antigua con la modernidad. Estambul (en turco: İstanbul) no es la capital, pero es la ciudad más grande de Turquía. Con más de 12 millones de habitantes en la ciudad, supera los 20 millones junto a su área metropolitana, lo que la convierte en una de las megápolis más pobladas del mundo. La mayoría de la población es de confesión musulmana, existiendo minorías de cristianos y de judíos. Fue la esplendorosa capital de la antigua Tracia, conocida como Bizancio hasta 330, y como Constantinopla hasta 1453, no obstante en Occidente se la conocía por este último nombre hasta 1930, fecha en la que la República Turca instaurada poco antes, adoptó para ella el nombre actual. Fue la capital del Imperio Romano de Oriente, del Imperio Otomano y de la actual República de Turquía hasta 1923, fecha en que se trasladó a Ankara. Las zonas históricas de Estambul, han sido declaradas Patrimonio de la Humanidad, por la UNESCO. Ubicada a ambos costados del estrecho de Bósforo, conecta el Mar de Mármara con el Mar Negro y separa físicamente Asia de Europa. Este tramo conocido como el Cuerno de Oro, bien merece un paseo en barco. Fundada por los griegos como Bizancio en el siglo VII a. C., fue sucesivamente ocupada por persas, espartanos, nuevamente griegos hasta que fue incorporada al Imperio Romano. En el año 330 el emperador Constantino I, la refundó de nuevo bajo el nombre de Constantinopla. Su posición estratégica entre Oriente y Occidente, hizo que esta ciudad tuviera especial relevancia. Cuando en 395, el emperador Teodosio dividió el Imperio en dos, a su hijo Arcadio le correspondió el Imperio de Oriente con sede en Constantinopla. Tras la caída de Roma, Constantinopla toma el relevo convirtiéndose en la capital del que empezó a llamar Imperio Bizantino hasta que en 1453, cae definitivamente en poder de los turcos, estableciendo en ella, la sede del Imperio Otomano. Con la liquidación del sultanato y el establecimiento de la república en 1923 por Mustafa Kemal Atatürk, se inicia la modernización de Turquía. Ciudad monumental, entre cuyas joyas arquitectónicas se destacan Hagia Sophia, la Iglesia de la Divina Sabiduría (Santa Sofía), ordenada construir por Justiniano en el siglo VI, la Mezquita de Beyazid, la Mezquita de Süleymaniye, la Mezquita del Sultán Ahmed, la Mezquita de Fatih, la Cisterna de Basílica, el Palacio de Dolmabahçe, la Torre de los Gálatas, el Hipódromo de Constantinopla, la Mezquita Azul, y no podía faltar el Palacio de Topkapi.

“Si la Terra fos un sol estat, Istanbul seria la seva capital”, amb aquestes paraules Napoleó Bonaparte, va definir a la llavors capital de l'Imperi Otomà i amb aquestes paraules va manifestar l'impacte que li havia produït aquesta ciutat. Efectivament, ningú que visiti Istanbul pot sostreure's a una reflexió d'aquest tipus. Allà, es conjuga l'Orient amb Occident, l'Islam amb el Cristianisme (Santa Sofía), la història antiga amb la modernitat. Istanbul no és la capital, però és la ciutat més gran de Turquia. Amb més de 12 milions d'habitants a la ciutat, supera els 20 milions juntament a la seva àrea metropolitana, el que la converteix en una de les megápolis més poblades del món. La majoria de la població és de confessió musulmana, existint minories de cristians i de jueus. Va ser l'esplendorosa capital de l'antiga Tràcia, coneguda com a Bizanci fins a 330, i com Constantinoble fins a 1453, no obstant això en Occident se la coneixia per aquest últim nom fins a 1930, data en la qual la República Turca instaurada poc abans, va adoptar per a ella el nom actual. Va ser la capital de l'Imperi Romà d’Orient, de l'Imperi Otomà i de l'actual República de Turquia fins a 1923, data que es va traslladar a Ankara. Les zones històriques d'Istanbul, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO. Ubicada als dos costats de l'estret de Bòsfor, connecta el Mar de Màrmara amb el Mar Negre i separa físicament Àsia d'Europa. Aquest tram conegut com la Banya d'Or, bé mereix un passeig en vaixell.Fundada pels grecs com Bizanci al segle VII a. C., va ser successivament ocupada per perses, espartans, novament grecs fins que va ser incorporada a l'Imperi Romà. En l'any 330 l'emperador Constantí I, la va refundar de nou sota el nom de Constantinoble. La seva posició estratègica entre Orient i Occident, va fer que aquesta ciutat tingués especial rellevància. Quan en 395, l'emperador Teodosio va dividir l'Imperi en dos, al seu fill Arcadio li va correspondre l'Imperi d'Orient amb seu en Constantinoble. Després de la caiguda de Roma, Constantinoble agafa el relleu convertint-se a la capital del que va començar a dir-se Imperi Bizantí fins que en 1453, cau definitivament a poder dels turcs, establint en ella, la seu de l'Imperi Otomà. Amb la liquidació del sultanat i l'establiment de la república en 1923 per Mustafa Kemal Atatürk, s'inicia la modernització de Turquia.Ciutat monumental, plena de joies arquitectòniques entre les que es destaquen: Hagia Sophia, l'Església de la Divina Saviesa (Santa Sofía), ordenada construir per Justiniano al segle VI, la Mesquita de Beyazid, la Mesquita de Süleymaniye, la Mesquita del Sultà Ahmed, la Mesquita de Fatih, la Cisterna de Basílica, el Palau de Dolmabahçe, la Torre dels Gálatas, l'Hipòdrom de Constantinoble, la Mesquita Blava, i no podia faltar el Palau de Topkapi.

"If the Earth were a single state, Istambul would be its capital", with those words Napoleón Bonaparte, defined to the then capital of the Ottoman Empire and with those words it showed the impact that had produced him this city. Indeed, nobody that visits Istambul can evade a reflection of this type. There, the East with the West, the Islam with the Christianity is conjugated (Santa Sofía), old history with modernity. Istambul (in Turk: Istanbul) is not the capital, but it is the biggest city of Turkey. With more than 12 million inhabitants in the city, it surpasses 20 million next to his metropolitan area, which turns it one of megápolis more populated with the world. Most of the population it is of Muslim confession, existing minorities of Christians and Jews. It was the capital of magnificent old Thrace, well-known like Byzantium up to 330, and like Constantinople until 1453, despite in the West was known it by this last name until 1930, date in which the restored Turkish Republic shortly before, adopted for her the present name. It was the capital of the Roman Empire of East, the Ottoman Empire and the present Republic of Turkey until 1923, date in which it was transferred to Ankara. The historical zones of Istambul, have been declared World Heritage, by UNESCO. Located to both flanks of the Straits of Bosphorus, it connects the Sea of Mármara with the Black Sea and physically separates Asia of Europe. This section known like the Gold Horn, deserves a stroll in boat well.Founded by the Greeks like Byzantium on century VII b. C., successively it was occupied by Persian, Spartan, again Greek until which Roman Empire was incorporated al. In 330, the emperor Constantine I, it founded again under the name of Constantinople. Its strategic position between East and the West, caused that this city had special relevance. When in 395, Teodosio emperor divided the Empire in two, to its Arcadio son the Empire of East with seat in Constantinople corresponded to him. After the fall of Rome, Constantinople takes the relief becoming the capital of which it began to call Byzantine Empire until in 1453, it falls definitively in being able of the Turks, establishing in her, the seat of the Ottoman Empire. With the liquidation of the sultanate and the establishment of the republic in 1923 by Mustafa Kemal Atatürk, the modernization of Turkey begins. Monumental city, between whose architectonic jewels they stand out Hagia Sophia, the Church of the Divine Wisdom (Santa Sofía), ordered to construct by Justinian in the century VI, the Mosque of Beyazid, the Mosque of Süleymaniye, the Mosque of the Sultan Amhed, the Mosque of Fatih, the Cistern of Basilica, the Palace of Dolmabahçe, the Tower of the Gálatas, the Race course of Constantinopla, the Blue Mosque, and it could not lack the Palace of Topkapi.

Santa Sofia

Mezquita Azul. Mesquita Blava. Blue Mosque

Hipódromo. Hipòdrom. Race Course

La Cisterna de la Basílica con la cabeza de medusa invertida. Ordenada construir por Justiniano para recolector de aguas potables.

LaCisterna de la Basílica. Ordenada construir per Justiniano per a recol·lector d'aigües potables.

The Cistern of the Basilica. Ordered to construct by Justiniano for recolector of potable waters.

Gran Bazar. Gran Basar. Great Bazaar

Bazar de las especies. Basar de les espècies. The specie's Bazaar

Palacio de Dolmabahçe. Palau de Dolmabahçe. Dolmabahçe palace

Estrecho de Bósforo. Estret de Bòsfor. Straits of Bosphorus

Torre de los Gálatas. Torre dels Gàlates. Tower of the Galatas