PLAÇA LESSEPS: CRÒNICA D'UN DESASTRE URBANÍSTIC. PLAZA LESSEPS: CRÓNICA DE UN DESASTRE URBANÍSTICO

El passat mes d'abril, va fer un any que es “va inaugurar” la nova Plaza de Lesseps. I escric “va inaugurar”, entre cometes ja que, encara que es van celebrar una sèrie d'actes lúdics que van tenir com a centre d'atenció la presència de l'alcalde de la nostra ciutat acompanyat pel seu “seguici”, aquesta desgraciada plaça està lluny d'aparèixer davant els ulls dels vianants i veïns com una obra definitivament acabada.

La grua o polipastro que presideix el centre de la plaça, és el primer motiu per prendre's a sarcasme l'acte inaugural del passat any, encara que la veritat és que aquest monstruós artefacte no desentona en el conjunt fèrric que li envolta. Les rases obertes en la prolongació del carrer Gran de Gracia, és la ironia propugnada per qui van presidir la inauguració en un descarat intent de raspallar-nos el cuir cabellut als veïns d'aquesta lamentable plaça. L'estat de les escasses zones verds que “adornen” la plaça, és el burlo municipal elevat a l'enèsima potència.

Encara que en les meves últimes entrades referides a aquest lloc de Barcelona, vaig voler abandonar la meva postura crítica sobre aquest projecte inacabat, no puc per menys que faltar a la meva pròpia paraula, davant el panorama urbanístic que s'ofereix als nostres ulls a un any vista de la pantomima inaugural que va tenir lloc.

El deteriorament de la zona és patent. Els desnivells pocs visibles per a certes persones, han provocat ja, diverses caigudes. L'“skating” és la pràctica més habitual en la plaça, les zones verdes la comparteixen nens i gossos (malgrat la prohibició), la inclinació de la plaça fa impossible qualsevol activitat normal, les dues elevacions en els extrems de la plaça són d'una inutilitat palmària, durant els dies de pluja o neu, el gris del cel s'uneix al gris dels elements fèrrics suposadament decoratius, oferint una estampa trista, fantasmal, que ens evoca els camps de concentració nazis o un gulag de l'època soviètica.

Però com una imatge val més que mil paraules aquí van unes fotografies d'aquest desastre urbanístic, algunes comparant els mateixos espais com eren abans i després de la reforma.

El pasado mes de abril, hizo un año que se “inauguró” la nueva Plaza de Lesseps. Y escribo “inauguró”, entre comillas ya que, aunque se celebraron una serie de actos lúdicos que tuvieron como centro de atención la presencia del alcalde de nuestra ciudad acompañado por su “séquito”, esta desdichada plaza está lejos de aparecer ante los ojos de los viandantes y vecinos como una obra definitivamente acabada.


La grúa o polipastro que preside el centro de la plaza, es el primer motivo para tomarse a sarcasmo el acto inaugural del pasado año, aunque la verdad es que este monstruoso artefacto no desentona en el conjunto férrico que le rodea. Las zanjas abiertas en la prolongación de Mayor de Gracia, es la ironía propugnada por quienes presidieron la inauguración en un descarado intento de cepillarnos el cuero cabelludo a los vecinos de esta lamentable plaza. El estado de las escasas zonas verdes que “adornan” la plaza, es el pitorreo municipal elevado a la enésima potencia.

Aunque en mis últimas entradas referidas a este lugar de Barcelona, quise abandonar mi postura crítica sobre este proyecto inacabado, no puedo por menos que faltar a mi propia palabra, ante el panorama urbanístico que se ofrece a nuestros ojos a un año vista de la pantomima inaugural que tuvo lugar.

El deterioro de la zona es patente. Los desniveles poco visibles para ciertas personas, han provocado ya, diversas caídas. El “skating” es la práctica más habitual en la plaza, las zonas verdes la comparten niños y perros (pese a la prohibición), la inclinación de la plaza hace imposible cualquier actividad normal, las dos elevaciones en los extremos de la plaza son de una inutilidad palmaria, en los días de lluvia o nieve, el gris del cielo se une al gris de los elementos férricos supuestamente decorativos, ofreciendo una estampa triste, fantasmal, que nos evoca los campos de concentración nazis o un gulag de la época soviética.

Pero como una imagen vale más que mil palabras ahí van unas fotografías de este desastre urbanístico, algunas comparando los mismos espacios como eran antes y después de la reforma.

Passadís estret per als vianants al costat d'unes rases obertes fa una eternitat…

Pasadizo estrecho para los viandantes al lado de unas zanjas abiertas hace una eternidad…

Els gossos, si tenen un espai verd per a ells malgrat la prohibició…

Los perros, si tienen un espacio verde para ellos a pesar de la prohibición…

Sibèria?, Auschwitz?; no, Barcelona, Plaza Lesseps un dia de neu…

Siberia?, Auschwitz?; no, Barcelona, Plaza Lesseps un día de nieve…

Abans: frondositat. Ara: ferro i ciment.

Antes: frondosidad. Ahora: hierro y cemento.

La mateixa imatge anterior després d'una nevada i ara…

La misma imagen anterior después de una nevada y ahora…

El centre escolar Rius i Taulet abans i després

El centro escolar Rius y Taulet antes y después

L'estat de la gespa malgrat les freqüents pluges de l'últim any…

El estado del césped a pesar de las frecuentes lluvias del último año…

Gris sobre gris…. Com els responsables de la reforma, grisos….

Gris sobre gris…. Como los responsables de la reforma, grises….

LA SAGRADA FAMÍLIA EN PERILL. LA SAGRADA FAMILIA EN PELIGRO. THE HOLY FAMILY IN DANGER

Espanya és un estat, on impera la llei de l'embut; aquella que reserva la part ampla de l'instrument per els nostres administradors i la part estreta per els administrats. Si, no es sorprenguin, això és cert. La Constitució hauria de modificar el seu primer article per adaptar-ho a la realitat amb un text que digui alguna cosa com: “Espanya es constitueix en un estat SANCIONADOR de dret. Els espanyols són tots sancionables llevat de quan assoleixin el grau de regidor, diputat o membre de qualsevol institució de l'estat”.Contra l'opinió de la majoria de ciutadans de Barcelona, el tren de l'AVE passarà a escassos centimetres (75) de la Sagrada Família, obra emblemàtica de Gaudí i, sorprenguin-se: el monument més visitat de l'estat espanyol. Serà per això?. Si fa pudor, molta pudor. La decisió es pren a Madrid (quina poca delicadesa) amb el beneplàcit de les nostres autoritats municipals i autonòmiques que curiosament, casualment, accidentalment, són del mateix partit polític. Que fàstic!.Ara, fa pocs dies, el Fons Mundial de Monuments, acaba d'incloure la magna obra de l'arquitecte català en la llista de monuments en perill, pel traçat de l'AVE. Fa unes setmanes l'Audiència Nacional, va enviar a uns jutges per examinar l'obra i dictaminar si corria o no perill l'emblemàtic monument barceloní. Aneu!, per cobrir l'expedient, per tapar la boca. Que nassos han de saber de resistència de materials, de Geologia, d'Arquitectura urbanística uns picaplets que s'ofereixen a tan esperpèntic muntatge?.Se m'ocorre que caldria organitzar una recollida de signatures, per proposar una llei que tingui en compte que en cas de qualsevol desperfecte o sinistre total o parcial del monument com a conseqüència del traçat de l’Avé, els responsables actuals del mateix, així com els seus descendents i/o hereus, responguin solidàriament amb el seu patrimoni personal de les conseqüències econòmiques. Al cap i a la fi és el mateix que fa l'Administració amb els ciutadans....

Spain is a state, where the law of the funnel rules; that one that reserves the wide part of the instrument for our administrators and the part narrowed by the administered ones. If, they are not surprised, this is a certain. The Constitution should modify its first article for adapting to the reality with a text that says something like: "Spain is constituted in a state SANCTIONATIVE of law. The Spaniards are all punishable except when they attain the degree of town councilor, deputy or member of any institution of the state".Against the opinion of the majority of citizens of Barcelona, the train of the AVE will pass in scarce centimeters (75) of the Holy Family, emblematic work of Gaudí and, be surprised: the monument more visited from the Spanish state. Will it be because of that?. If it makes stink, a lot of stink. The decision takes in Madrid (which little delicacy) with the approval of our municipal and autonomic authorities that, accidentally, are, casually curiously from the same political party. That disgust!.
Now, few days, the World Monuments Found, be it has just included the great work of the Catalan architect in the list of monuments in danger, for the outline of the AVE.Some weeks ago the Audiència Nacional, it sent to some judges to examine the work and determined if he ran or no danger the emblematic monument from Barcelona. Go!, to cover the report, for covering the mouth. That noses have to know about resistance of materials, of Geology, of City-planning Architecture some troublemakers that they offer to themselves in so grotesque assembly?.It occurs me that it would be necessary to organize a collection of signatures, to propose a law that it takes into account that in the event of any damage or sinister total or partial of the monument as a consequence of the outline of Gets along her, the current persons responsible for the same one, as well as their descendants and/or heirs, they are responsible in a solidary way with his personal patrimony of the economical consequences. After all it is the same one that it makes the Administration with the citizens....

España es un estado, donde impera la ley del embudo; aquella que reserva la parte ancha del instrumento para nuestros administradores y la parte estrecha para los administrados. Si, no se sorprendan, esto es cierto. La Constitución debería modificar su primer artículo para adaptarlo a la realidad con un texto que diga algo como: “España se constituye en un estado SANCIONADOR de derecho. Los españoles son todos sancionables excepto cuando alcancen el grado de concejal, diputado o miembro de cualquier institución del estado”.
Contra la opinión de la mayoría de ciudadanos de Barcelona, el tren del AVE pasará a escasos centímetros (75) de la Sagrada Familia, obra emblemàtica de Gaudí y, sorpréndanse: el monumento más visitado del estado español. ¿Será por eso?. Si huele mal, muy mal. La decisión se toma en Madrid (que poca delicadeza) con el beneplácito de nuestras autoridades municipales y autonómicas que curiosamente, casualmente, accidentalmente, son del mismo partido político. ¡Que asco!.
Ahora, hace pocos días, el Fondo Mundial de Monumentos, acaba de incluir la magna obra del arquitecto catalán en la lista de monumentos en peligro, por el trazado del AVE.
Hace unas semanas la Audiencia Nacional, envió a unos jueces para examinar la obra y dictaminar si corría o no peligro el emblemático monumento barcelonés. ¡Vaya!, para cubrir el expediente, para tapar la boca. ¿Que diantres van a saber de resistencia de materiales, de Geología, de Arquitectura urbanística unos leguleyos que se prestan a tan esperpéntico montaje?.
Se me ocurre que habría que organizar una recogida de firmas, para proponer una ley que contemple que en caso de cualquier desperfecto o siniestro total o parcial del monumento como consecuencia del trazado del AVE, los responsables actuales del mismo, así como sus descendientes y/o herederos, respondan solidariamente con su patrimonio personal de las consecuencias económicas. Al fin y al cabo es lo mismo que hace la Administración con los ciudadanos....

INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLAÇA LESSEPS. INAUGURACIÓN DE LA NUEVA PLAZA LESSEPS

Avui s'ha inaugurat la nova Plaza Lesseps. Ha estat un dia de festa, una festa agradable, pacífica i civilitzada, d'acord amb els veïns que habiten aquest entranyable indret de Gracia. Avui, s'han aparcat les reivindicacions de la gran majoria de veïns sobre el resultat final de la plaça. Avui era un dia de festa i així ho hem demostrat els veïns. L'alcalde Hereu ha presidit la inauguració, al seu costat, els representants de les dues associacions de la Plaça Lesseps, uns conformes amb les obres, els altres un tant decebuts, però avui, units en la festa en la qual l'Ajuntament de Barcelona feia lliurament de la plaça als ciutadans. Ha estat tota una lliçó de llibertat, democràcia i saber estar. Prenguin nota senyors polítics, aquest és verdader tarannà del poble civilitzat. Avui el “canal de Suez” no el de Lesseps, el de Viaplana, ha començat a abocar les seves aigües sobre la ridícula banyera que s'ha ubicat enfront de la biblioteca; era el toc de frescor que animava una plaça plena de ciutadans gaudint de la festa, emparats per l'agradable climatologia que ens ha obsequiat el dia. Avui, no és dia de crítiques, ja hi ha hagut suficients, però no puc sostreure'm a pensar que hagués succeït si en lloc d'avui aquesta inauguració s'hagués fet al mes de juliol. La falta d'ombres a la plaça és potser el motiu més alarmant a les portes d'un estiu que s'anuncia calorós. Però avui, és festa, agradi a uns o ens disgusti a altres, la nova Plaza Lesseps, és ja una realitat.

Hoy se ha inaugurado la nueva Plaza Lesseps. Ha sido un día de fiesta, una fiesta agradable, pacífica y civilizada, en consonancia con los vecinos que habitan este entrañable lugar de Gracia. Hoy, se han aparcado las reivindicaciones de la gran mayoría de vecinos sobre el resultado final de la plaza. Hoy era un día de fiesta y así lo hemos demostrado los vecinos. El alcalde Hereu ha presidido la inauguración, a su lado, los representantes de las dos asociaciones de la Plaza Lesseps, unos conformes con las obras, los otros un tanto decepcionados, pero hoy, unidos en la fiesta en la que el Ayuntamiento de Barcelona hacía entrega de la plaza a los ciudadanos. Ha sido toda una lección de libertad, democracia y saber estar. Tomen nota señores políticos, éste es verdadero talante del pueblo civilizado. Hoy el “canal de Suez” no el de Lesseps, el de Viaplana, ha comenzado a verter sus aguas sobre la ridícula bañera que se ha ubicado frente a la biblioteca; era el toque de frescura que animaba una plaza repleta de ciudadanos disfrutando de la fiesta, amparados por la agradable climatología con que nos ha obsequiado el día. Hoy, no es día de críticas, ya ha habido suficientes, pero no puedo sustraerme a pensar que hubiera sucedido si en lugar de hoy esta inauguración se hubiera hecho en el mes de julio. La falta de sombras en la plaza es quizás el motivo más alarmante a las puertas de un verano que se anuncia caluroso. Pero hoy, es fiesta, guste a unos o nos disguste a otros, la nueva Plaza Lesseps, es ya una realidad.