dimarts, 24 de juny de 2008

CONCURSO PLAZA LESSEPS. CONCURS PLAÇA LESSEPS. AID LESSEPS SQUARE

¿Cómo definirían a este armatoste?

Com definirien a aquesta baluerna?

How they would define to this hulk?


謬 き 憑 物 内政 自体 朕 麿 了知 厥 戦 慄 ザ 方形 尚!
アルカリ性 麿 某 年匹

dissabte, 21 de juny de 2008

RÈQUIEM PER LA PLAÇA LESSEPS. REQUIEM POR LA PLAZA LESSEPS. REQUIEM BY LESSEPS SQUARE

Les obres de la plaça Lesseps, van avançant, encara que a ritme lent, però van avançant. Ara es pot entreveure el que serà aquesta plaça. Les obres públiques, sempre són molestes, però les de la plaça Lesseps, semblen com si al confeccionar el “pert” de les fases a realitzar – si és que realment s'ha fet això -, s'hagin primat els processos més traumàtics per a veïns i transeünts. La sensació d'anarquia és patent.Deixant a part la durada de les obres – que bat tots els records de lentitud -, el disseny urbanístic i la “decoració de l'espai”, apunten a una plaça “dura”, en la que el ciment i el formigó van a predominar sobre qualsevol altre element. Sembla que aquelles promeses municipals que afirmaven un augment de les zones enjardinades respecte de l'anterior disseny, no se'n van a complir. Sembla que una vegada més ens han tornat a enganyar. Fa pocs dies han instal·lat una estranya carcassa metàl·lica, a manera d'enorme paral·lelepípede foradat, pel que sembla com element decoratiu, la qual finalitat i acabat resten en el misteri, però almenys contribueix d'alguna manera a tapar alguna cosa de l'horrible panorama que ofereixen les noves construccions de la part alta de la plaça. No entenc molt d 'art i menys d'escultura; personalment, m'agraden els Rodin, Cellini, Miguel Ángel, Fidias, Berruguete, Bernini i fent un petit esforç fins i tot Botero, però l'aspecte que ofereix aquesta nova rampoina que ens han incrustat enfront de la biblioteca, em suggereix un cant a l'estupidesa humana, al mal gust i a l'insult cap a tot un barri. És una escanyolida estructura que apunta cap a una preocupant escassetat d'idees o de mitjans, un vull i no puc o el que seria pitjor, un puc però no vull.En el disseny dels espais urbans moderns, si aquests han de contrastar amb edificacions més o menys clàssiques, hauria de prevaler l'harmonia amb l'entorn. El modern, pot ser bell, encara que sigui excessivament modern, no té perquè ser horrible com els “pegats” que ens han construït recentment en la nostra estimada plaça. Si a les nostres autoritats municipals els queda una mica de sensibilitat, els proposaria que el dia de la inauguració, es facin acompanyar d'una peça de Mozart: el Rèquiem. Res més apropiat per a l'esdeveniment.

Las obras de la plaza Lesseps, van avanzando, aunque a ritmo lento, pero van avanzando. Ahora se puede entrever lo que va a ser esta plaza. Las obras públicas, siempre son molestas, pero las de la plaza Lesseps, parecen como si al confeccionar el “pert” de las fases a realizar – si es que realmente se ha hecho esto -, se hayan primado los procesos más traumáticos para vecinos y transeúntes. La sensación de anarquía es patente.
Dejando aparte la duración de las obras – que bate todos los records de lentitud -, el diseño urbanístico y la “decoración del espacio”, apuntan a una plaza “dura”, en la que el cemento y el hormigón van a predominar sobre cualquier otro elemento. Parece ser que aquellas promesas municipales que afirmaban un aumento de las zonas ajardinadas respecto del anterior diseño, no se van a cumplir. Parece ser que una vez más nos han vuelto a engañar.
Hace pocos días han instalado un extraño armazón metálico, a modo de enorme paralelepípedo hueco, al parecer como elemento decorativo, cuyo fin y acabado permanecen en el misterio, pero por lo menos contribuye de algún modo a tapar algo del horrendo panorama que ofrecen las nuevas construcciones de la parte alta de la plaza. No entiendo mucho de arte y menos de escultura; a mi me gustan los Rodin, Cellini, Miguel Ángel, Fidias, Berruguete, Bernini y haciendo un pequeño esfuerzo incluso Botero, pero el aspecto que ofrece ese nuevo cachivache que nos han incrustado frente a la biblioteca, me sugiere un canto a la estupidez humana, al feísmo y al insulto hacia todo un barrio. Es una escuálida estructura que apunta hacia una preocupante escasez de ideas o de medios, un quiero y no puedo o lo que sería peor, un puedo pero no quiero.
En el diseño de los espacios urbanos modernos, si estos deben contrastar con edificaciones más o menos clásicas, debería prevalecer la armonía con el entorno. Lo moderno, puede ser bello, aunque sea excesivamente moderno, no tiene porque ser horrendo como los “parches” que nos han construido recientemente en nuestra querida plaza. Si a nuestras autoridades municipales les queda una pizca de sensibilidad, les propondría que el día de la inauguración, se hagan acompañar de una pieza de Mozart: el Réquiem. Nada más apropiado para el evento.

The works of the Lesseps seat, are advancing, although to slow rate, but they are advancing. Now it is possible to be glimpsed what is going to be this seat. The public works, always are annoying, but those of the Lesseps seat, they seem as if when making "pert" of the A stages to make - if it is that really this has been made -, are primate the most traumatic processes for neighbors and passers-by. The anarchy sensation is clear. Leaving the duration of the works - that beat all the record of slowness -, the city-planning design and the "decoration of the space separate", they aim at a seat "lasts", in which the cement and the concrete are going to predominate on any other element. It seems to be that those municipal promises that affirmed to an increase of the landscaped zones respect to the previous design, are not going away to fulfill. It seems to be that once again us they have returned to deceive. It does few days have installed a strange metallic frame, as a enormous hollow cube, apparently like element decorative, whose aim and finished remains in the mystery, but at least contributes of some way to cover something of the horrible panorama that offers the new constructions of the high part of the seat. I less do not understand much of art and of sculpture; to my I like the Rodin, Cellini, Miguel Angel, Fidias, Berruguete, Bernini and delivering a small attack even Botero, but the aspect that that new knick-knack offers that has inlaid to us in front of the library, suggests a song to me to the human stupidity, the badly pleasure and the insult towards everything a district. It is a skinny structure that aims towards a worrisome shortage of ideas or means, I want and I cannot or what would be worse, I can but I do not want. In the design of the modern urban spaces, if these must contrast with more or less classic constructions, the harmony with the surroundings would have to prevail. The modern thing, can be beautiful, although he is excessively modern, does not have because to be horrible like the "patches" that have constructed to us recently in our dear seat. If to our municipal authorities they have left one picks of sensitivity, it would propose to them that the day of the inauguration, they are made accompany by a piece of Mozart: the Réquiem. Nothing else appropriate for the event.





dissabte, 7 de juny de 2008

LOCH NESS: MYSTERY And ENCHANTMENT. LLAC NESS: MISTERI I ENCANT. LAGO NESS: MISTERIO Y ENCANTO.

Fulfilling the fiance' it makes "entrances" on "giving a stroll" by the Loch Ness, for all the visitors of this blog, go graphical images of that surprising corner of Scotland here. When Wetherell spread its famous photography on the monster that lived in the lake, during long time it was considered like the irrefutable test of the existence of the famous Monster of the Ness lake. More late one demonstrated that that photography was a assembly. However, the rumors on the existence of the monster, apparently plesiosaurus, affectionately nicknamed by the Scot like "Nessie", date from 1,500 years ago. Later to the famous photography of Wetherell, others, many of them considered clearly like "assemblies", others, doubtful arose. In 1970, the North American lawyer Robert Rines, helped of a team of specialists, at heart made several photographies of the lake. In one of them a rhomboid fin was appraised - although vaguely -. This gave foot to again wake up the interest by the famous Scottish lake and to that Nessi was considered "protected species". When one visits the Ness Lake, it hopes to see surrounded it in the romantic mystery that untied its legend. We had luck, the day of our visit was a typical day of the Highlands, foggy and gray. This conferred a special enchantment to the route that, surely from to have shone a splendid sun had not turned out so attractive. The Ness Lake (Loch Ness, for the native ones), is an extensive and deep fresh water lake that is in the Highlands (high earth) of Scotland, in the United Kingdom. The starting point is the city of Inverness. The route finalizes in the Castle of Urquhart, old Scottish strength apparently of century XIII, although evidences of the existence of an establishment in the century VI. It’s including in the Scottish National Patrimony.


Complint la promesa de fa unes “entrades” sobre “donar un passeig” pel llac Ness, per a tots els visitants d'aquest bloc, aquí van unes imatges gràfiques d'aquest sorprenent racó d'Escòcia. Quan Wetherell va difondre la seva famosa fotografia sobre el monstre que habitava a l'estany, durant molt temps es va considerar com la prova irrefutable de l'existència del famós Monstre del llac Ness. Més tard es va demostrar que aquesta fotografia era un muntatge. No obstant això, els rumors sobre l'existència del monstre, -pel que sembla un plesiosaure-, afectuosament anomenat pels escocesos com “Nessie”, daten de fa 1.500 anys. Posteriorment a la famosa fotografia de Wetherell, van sorgir altres, moltes d'elles considerades clarament com “muntatges”, altres, dubtoses. En 1970, l'advocat nord-americà Robert Rines, ajudat d'un equip d'especialistes, va realitzar diverses fotografies en el fons del llac. En una d'elles s'apreciava – encara que vagament - una aleta romboïdal. Això va donar peu a despertar novament l'interès pel famós llac escocès i que Nessi fora considerat “espècie protegida”. Quan un visita el Llac Ness, espera veure'l envoltat del misteri romàntic que va desencadenar la seva llegenda. Varem tenir sort, el dia de la nostra visita era un típic dia de les Highlands, boirós i gris. Això va conferir un encant especial al recorregut que, segurament d'haver lluït un sol esplèndid no hagués resultat tan atractiu. El Llac Ness (Loch Ness, per als natius), és un extens i profund llac d'aigua dolça que es troba en les Highlands (terres altes) d'Escòcia, al Regne Unit. La base de partida és la ciutat de Inverness. El recorregut finalitza en el Castell d’Urquhart, antiga fortalesa escocesa pel que sembla del segle XIII, encara que es tenen evidències de l'existència d'un assentament al segle VI. Està inclòs en el Patrimoni Nacional Escocès.

Cumpliendo lo prometido hace unas “entradas” sobre “dar un paseo” por el lago Ness, para todos los visitantes de este blog, aquí van unas imágenes gráficas de ese sorprendente rincón de Escocia. Cuando Wetherell difundió su famosa fotografía sobre el monstruo que habitaba en el lago, durante mucho tiempo se consideró como la prueba irrefutable de la existencia del famoso Monstruo del lago Ness. Más tarde se demostró que esa fotografía era un montaje. No obstante, los rumores sobre la existencia del monstruo, -al parecer un plesiosauro-, cariñosamente apodado por los escoceses como “Nessie”, datan de hace 1.500 años. Posteriormente a la famosa fotografía de Wetherell, surgieron otras, muchas de ellas consideradas claramente como “montajes”, otras, dudosas. En 1970, el abogado norteamericano Robert Rines, ayudado de un equipo de especialistas, realizó varias fotografías en el fondo del lago. En una de ellas se apreciaba – aunque vagamente - una aleta romboidal. Esto dio pie a despertar nuevamente el interés por el famoso lago escocés y a que Nessi fuera considerado “especie protegida”. Cuando uno visita el Lago Ness, espera verlo envuelto en el misterio romántico que desató su leyenda. Tuvimos suerte, el día de nuestra visita era un típico día de las Highlands, brumoso y gris. Esto confirió un encanto especial al recorrido que, seguramente de haber lucido un sol espléndido no hubiera resultado tan atractivo. El Lago Ness (Loch Ness, para los nativos), es un extenso y profundo lago de agua dulce que se encuentra en las Highlands (tierras altas) de Escocia, en el Reino Unido. La base de partida es la ciudad de Inverness. El recorrido finaliza en el Castillo de Urquhart, antigua fortaleza escocesa al parecer del siglo XIII, aunque se tienen evidencias de la existencia de un asentamiento en el siglo VI. Está incluido en el Patrimonio Nacional Escocés.

Inverness, base de partida al lago Ness.
Inverness, base de partida al llac Ness.
Inverness, base of game to Loch Ness.









Las brumosas aguas de Loch Ness, cualquier rizo, cualquier burbuja,
despiertan la atención del visitante.
Les boiroses aigües de Loch Ness, qualsevol ris, qualsevol bombolla,
desperten l'atenció del visitant.
The foggy waters of Loch Ness, any curl, any bubble,
wake up the attention del visitor.















Las ruinas de Urquhart, a orillas del famoso lago.
Les ruïnes de Urquhart, a ribes del famós llac.
The ruins of Urquhart, to borders of the famous lake.