diumenge, 20 de juny de 2010

divendres, 7 de maig de 2010

PLAÇA LESSEPS: CRÒNICA D'UN DESASTRE URBANÍSTIC. PLAZA LESSEPS: CRÓNICA DE UN DESASTRE URBANÍSTICO

El passat mes d'abril, va fer un any que es “va inaugurar” la nova Plaza de Lesseps. I escric “va inaugurar”, entre cometes ja que, encara que es van celebrar una sèrie d'actes lúdics que van tenir com a centre d'atenció la presència de l'alcalde de la nostra ciutat acompanyat pel seu “seguici”, aquesta desgraciada plaça està lluny d'aparèixer davant els ulls dels vianants i veïns com una obra definitivament acabada.

La grua o polipastro que presideix el centre de la plaça, és el primer motiu per prendre's a sarcasme l'acte inaugural del passat any, encara que la veritat és que aquest monstruós artefacte no desentona en el conjunt fèrric que li envolta. Les rases obertes en la prolongació del carrer Gran de Gracia, és la ironia propugnada per qui van presidir la inauguració en un descarat intent de raspallar-nos el cuir cabellut als veïns d'aquesta lamentable plaça. L'estat de les escasses zones verds que “adornen” la plaça, és el burlo municipal elevat a l'enèsima potència.

Encara que en les meves últimes entrades referides a aquest lloc de Barcelona, vaig voler abandonar la meva postura crítica sobre aquest projecte inacabat, no puc per menys que faltar a la meva pròpia paraula, davant el panorama urbanístic que s'ofereix als nostres ulls a un any vista de la pantomima inaugural que va tenir lloc.

El deteriorament de la zona és patent. Els desnivells pocs visibles per a certes persones, han provocat ja, diverses caigudes. L'“skating” és la pràctica més habitual en la plaça, les zones verdes la comparteixen nens i gossos (malgrat la prohibició), la inclinació de la plaça fa impossible qualsevol activitat normal, les dues elevacions en els extrems de la plaça són d'una inutilitat palmària, durant els dies de pluja o neu, el gris del cel s'uneix al gris dels elements fèrrics suposadament decoratius, oferint una estampa trista, fantasmal, que ens evoca els camps de concentració nazis o un gulag de l'època soviètica.

Però com una imatge val més que mil paraules aquí van unes fotografies d'aquest desastre urbanístic, algunes comparant els mateixos espais com eren abans i després de la reforma.


El pasado mes de abril, hizo un año que se “inauguró” la nueva Plaza de Lesseps. Y escribo “inauguró”, entre comillas ya que, aunque se celebraron una serie de actos lúdicos que tuvieron como centro de atención la presencia del alcalde de nuestra ciudad acompañado por su “séquito”, esta desdichada plaza está lejos de aparecer ante los ojos de los viandantes y vecinos como una obra definitivamente acabada.


La grúa o polipastro que preside el centro de la plaza, es el primer motivo para tomarse a sarcasmo el acto inaugural del pasado año, aunque la verdad es que este monstruoso artefacto no desentona en el conjunto férrico que le rodea. Las zanjas abiertas en la prolongación de Mayor de Gracia, es la ironía propugnada por quienes presidieron la inauguración en un descarado intento de cepillarnos el cuero cabelludo a los vecinos de esta lamentable plaza. El estado de las escasas zonas verdes que “adornan” la plaza, es el pitorreo municipal elevado a la enésima potencia.

Aunque en mis últimas entradas referidas a este lugar de Barcelona, quise abandonar mi postura crítica sobre este proyecto inacabado, no puedo por menos que faltar a mi propia palabra, ante el panorama urbanístico que se ofrece a nuestros ojos a un año vista de la pantomima inaugural que tuvo lugar.

El deterioro de la zona es patente. Los desniveles poco visibles para ciertas personas, han provocado ya, diversas caídas. El “skating” es la práctica más habitual en la plaza, las zonas verdes la comparten niños y perros (pese a la prohibición), la inclinación de la plaza hace imposible cualquier actividad normal, las dos elevaciones en los extremos de la plaza son de una inutilidad palmaria, en los días de lluvia o nieve, el gris del cielo se une al gris de los elementos férricos supuestamente decorativos, ofreciendo una estampa triste, fantasmal, que nos evoca los campos de concentración nazis o un gulag de la época soviética.

Pero como una imagen vale más que mil palabras ahí van unas fotografías de este desastre urbanístico, algunas comparando los mismos espacios como eran antes y después de la reforma.





Passadís estret per als vianants al costat d'unes rases obertes fa una eternitat…
Pasadizo estrecho para los viandantes al lado de unas zanjas abiertas hace una eternidad…


Els gossos, si tenen un espai verd per a ells malgrat la prohibició…
Los perros, si tienen un espacio verde para ellos a pesar de la prohibición…


Sibèria?, Auschwitz?; no, Barcelona, Plaza Lesseps un dia de neu…
Siberia?, Auschwitz?; no, Barcelona, Plaza Lesseps un día de nieve…




Abans: frondositat. Ara: ferro i ciment.
Antes: frondosidad. Ahora: hierro y cemento.


La mateixa imatge anterior després d'una nevada i ara…
La misma imagen anterior después de una nevada y ahora…


El centre escolar Rius i Taulet abans i després
El centro escolar Rius y Taulet antes y después


L'estat de la gespa malgrat les freqüents pluges de l'últim any…
El estado del césped a pesar de las frecuentes lluvias del último año…






Gris sobre gris…. Com els responsables de la reforma, grisos….

Gris sobre gris…. Como los responsables de la reforma, grises….