dissabte, 20 de desembre de 2008

PLAÇA LESSEPS (BARCELONA): AQUESTA ES LA "DURA" REALITAT

Quo usque tandem abutere, Hereu, patientia nostra?
Aquest és l’aspecte general de la plaça Lesseps amb les obres pràcticament finalitzades. Encara n’hi han qui opinen que això no és una plaça dura. Una plaça que agrada a uns pocs i disgusta a la gran majoria. Aquest és el resultat de l’engany municipal.

Encara que em vaig proposar no tornar a carregar contra les obres de la plaça, a La Vanguardia del dijous 18 de desembre, va aparèixer la fotografia inserida sota aquestes línies, amb una breu descripció de com serà de meravellosa la plaça d’aquí a cinc anys. Aquesta iniciativa dirigida sens dubte, per apaivagar els ànims dels veïns, farts “ad nauseam”, és la que m’impulsa de nou a exposar la meva opinió sobre la “magnífica” obra que ens ha obsequiat el “Gran Talador”.

En aquesta breu notícia existeixen contradiccions dignes d’analitzar: La primera d’aquestes, quan s’assevera que d’aquí a CINC anys la plaça Lesseps, lluirà frondosa i amb arbres. Això no s’ho creu ni el propi autor. En una entrevista a l’arquitecte Viaplana, el mes passat, aquest donava un termini mínim de DEU anys perquè arribés el verd. No es parlava de frondositat, sinó simplement del verd. Que quedem doncs?. També es diu, que els arbres dissimularan l'impacte visual dels elements monumentals. Dons s’està reconeixent implícitament que n’hi han de motius per dissimular-los; càrrec de consciència pot ser?, dons, per alguna cosa serà… La imatge virtual que acompanya a la notícia és una pura fantasia, en ella falten estructures que avui, estan incrustades al bel mig de la plaça i apareix verd, en zones actualment ocupades pel ciment. Pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí. Ens han plantat la bleda al clatell i estem ben apanyats, per que els veïns, ens enfrontem a ments recargolades i malaltisses que s’han begut el seny i no volen reconèixer el nyap que s’ha perpetrat a la plaça.

L’ASPECTE GENERAL I LA PENDENT.-Les elevacions en forma de vaixell de les zones de General Mitre i Travessera de Dalt, són un autèntic destorb, tapen la visibilitat de la plaça des d’aquestes vies urbanes i constitueixen un poderós atractiu per a la pràctica del skating. Se’ns diu que no, però no podem confiar en els qui tenen la mentida com norma habitual. En quant a la recuperació del pendent natural de la plaça és totalment MENTIDA que s’hagi recuperat. La plaça està bombada al centre i existeixen pendents sobre tot, cap a la part Sud de la mateixa, el que la converteix en un espai incòmode per al trànsit. La pendent de la part sud, provoca inundacions en el pàrquing de la casa situada en el seu front, quan plou amb certa intensitat. Els bancs estan inclinats, lògicament per la pendent, el que representa una incomoditat per els possibles usuaris. El disseny de corbes per al trànsit ja ha provocat algun accident, i n’hi ha certa preocupació de que succeeixi alguna cosa irreparable. L’aspecte general és, desagradable, gris, trist; l’impacta visual és agressiu, duríssim, una autèntica llàstima. Que no se segueixi insultant a la intel·ligència, dient que n’hi han més arbres que abans. Clar que n’hi han!... Si comptem, els de General Mitre, República Argentina, Avinguda Vallcarca… i així podem arribar fins al mateix Collserola… quina poca vergonya!.
.


SINFONIA EN Fe MAJOR.-Els elements ornamentals, les estructures, les carcasses, definiu-les com vulgueu, però per favor, que a ningú se li ocorri dir escultures o monuments a aquests trastos, encara que sigui per respecte a Miguel Angel, Leonardo da Vinci, Fidias, Llimona, Bernini, Clará, i tants altres…Jo personalment, els denominaré ferros –encara que el cos em demani definir-los d’una altra manera menys benèvola- i aquests ferros, imprimeixen una imatge agressiva, fan que la plaça no sigui acollidora; és un bosc de metall. Si practiquéssim una anàlisi químic dels components que existeixen sobre la plaça, el ferro (Fe) seria el primer element de la llista. És una simfonia en Fe Major, tocada exclusivament amb instruments de metall, sense la suavitat de les cordes i la fusta. En definitiva, més que ornamentar el que fan, és impedir la vista d’altres construccions molt més atractives.








ELS JOSEPETS.-L’església dels Josepets inaugurada en 1687, és l’edificació més emblemàtica de la plaça juntament amb la casa Ramos. És trist veure com des de diversos indrets de la plaça, l’encreuament de les bigues i baluernes, tapen la vista d’aquesta antiga església, símbol de la plaça i del barri de Gracia. Més de 300 anys d’existència, la primera construcció que va existir en aquesta plaça, quedarà semi-amagada víctima de la bàrbara invasió de l’avantguardisme egocèntric sense límits.



ELS FANALS.-L’assumpte dels fanals, mereix capítol a part. Alts i inclinats alguns d’ells, negres i desproveïts d’atractiu tots ells, apunten cap a la superfície de la plaça, amb una llum groga, tènue i somorta que l’imprimeixen un aspecte lúgubre; sembla com si Withechapel o el Soho londinenc de finals de segle XIX, s’hagués traslladat en el temps i en l’espai a la Barcelona del segle XXI. Quant a les monstruoses columnes inclinades que exerceixen el paper de fanals immensos, a banda del seu antiestètic aspecte (semblen bigues clavades sense cap sentit), imprimeixen una imatge amenaçadora (fa por passar pel seu costat, donen la sensació que et cauran sobre el clatell) i projecten una il·luminació inversament proporcional a la seves dimensions…¡Tanta envergadura per tan poc resultat!. Però això potser, també pugui obeir a la furibunda garreperia del “Gran Talador”, que té a tota la ciutat sumida en les tenebres d’una lànguida lluminària, que la fa candidata al rècord mundial de la foscor.


LES BOLES.-Per si de cas era poc, per si de cas les atrocitats arquitectòniques no han estat suficients, ara han plantat unes boles de pedra enmig del que sembla estar destinat a la zona verda de la plaça. Això no és res de nou, ja que és una còpia idèntica del que el senyor Viaplana ha fet en el “Parc del Besòs”. Suposo que en l’argot dels responsables de l’obra, a aquests pedrots els definiran com esferes, butllofes o alguna cosa així de sofisticada. No sé si són les boles del Hereu, del García-Bragado o del propi arquitecte, perquè es necessiten “boles” per fer el que s’ha fet en aquesta desgraciada plaça. El cert és, que ocupen un espai, on es podien haver plantat més arbres. Però clar, posar arbres no és res original i del que es tracta és que, cada vegada que mirem a la plaça, ens recordem del seu autor i els seus protectors. Renoi si ens recordem!.







L’AMFITEATRE.-S’eleva com les graderies d’un estadi, en un dels extrems de la plaça. És l’amfiteatre del “botellón”, no debades, abans d’estar acabat, ja s’han celebrat en ell un parell de concentracions nocturnes d’aquest tipus, alguna de les quals pel que sembla, ha acabat amb certa violència. Els veïns ens proposem que aquests esdeveniments no es produeixin, però dubto molt que les autoritats ens vagin a solucionar aquest problema ja que d’una banda coneixem la permissivitat i complaença del nostre Conseller amb aquests grups i per una altra: com anem a confiar la seguretat, en aquells que els hi roben figures del pessebre instal·lat en Plaça Sant Jaume, davant dels nassos de l'Ajuntament i de la Generalitat?.



LA DURADA DE LES OBRES.- Una altra qüestió que ens provoca vergonya aliena, és la durada de les obres. Es comenta que la plaça no estarà del tot finalitzada fins al 2011, any en el qual està previst s’acabi de construir l’estació de la nova línia 9 del metro. No obstant això es diu que per a aquell any serà pràcticament impossible. Ferdinand de Lesseps, el qual nom ostenta la plaça, va iniciar les obres del canal de Suez en 1859 i ja en 1867, el primer vaixell va travessar el canal (vuit anys), encara que la seva inauguració fos dos anys després (1869). Era el segle XIX, amb els mitjans de llavors i 163 quilòmetres de canal!!. El “Gran Talador", se’ns tirarà el mateix temps per acabar les obres d’una plaça. Impresentable!!!. Als veïns de Lesseps, que portem aquí tota la vida, se’ns deu quelcom més que explicacions, perquè comptant totes les reformes, ens hem passat una part important de la nostra existència vivint, entre el pols, les rases, els materials, els sorolls i les molèsties de les obres, per suportar al final un nyap rera un altre.

LA NOVA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I COMERCIANTS.-El passat 16 de desembre, en la biblioteca Jaume Fuster, es va celebrar una assemblea de veïns i comerciants de la plaça. Van acudir prop de 300 persones, que durant dues hores, van exposar les seves queixes, greuges i decepcions sobre el resultat final de l’obra. En síntesis, aquestes queixes es referien en la seva majoria als punts que he tractat anteriorment i es concreten en les següents questions:
  1. Exigir la retirada dels elements metàl.lics suposadament decoratius: en especial el pal.li i també l'al.legoria del canal de Suez, i anar liquidant paulatinament les demès andròmines difícils de pair.
  2. Millorar l'enllumenat.
  3. Augmentar les zones verdes (especialment bancs amb ombres).
  4. Crear de forma inmediata un parc infantil (que no sigui una gàbia).
  5. Adoptar mesures inmediates per garantir el caràcter peatonal del carrer Pèrez Galdós, amb col.locació de senyalitzacions específiques i a la vegada de prohibicions d'aparcament.
  6. Establir d'inmediat, d'acord amb l'Associació de veïns un pla d'usos per l'amfiteatre, amb el propòsit ferm de que si es converteix en un punt conflictiu, disposar l'enderrocament de tota la graderia.
  7. Millorar la circulació de vehicles (en especial els punts on hi ha girs de 90º, quan hi ha espai suficient per reduir aquests angles).
  8. Fer un estudi de seguretat de la plaça per determinar un servei de vigilància.
  9. Fer un pla de manteniment i conservació adequats, comencant per millorar de manera inmediata els acabats del paviment, que podria causar caigudes a gent amb dificultats de moviment.
Ha nascut doncs, una nova associació. Era previsible, davant el desencant majoritari dels veïns. Tasca àrdua i complicada té per davant aquesta nova entitat, per molt bona voluntat que es posi, enfrontar-se a aquesta gent del morro fort, als murs de granit, de orelles sordes de les autoritats responsables del nyap, serà feina de titans. Però la indignació és tanta que, possiblement existeixi una escletxa d'esperança de recuperar quelcom del que s'ha perdut. En un país amb tradició democràtica arrelada, les conseqüències d'una atrocitat urbanística com aquesta, s'hagués saldat amb l'expulsió del govern municipal en les properes eleccions i el tancament definitiu dels encàrrecs als “artistes” de l'obra. Tot això en benefici de la ciutat, per que si els deixem fer, ens convertiran Barcelona en una immensa deixalleria. Però aquí, possiblement els hi donin un premi nacional, per a refregar-lo pels nassos dels irritats veïns. Si això últim succeeix, només ens cap l'esperança que la tuneladora que obrirà el pas de la línia 9 del metro, s'equivoqui – cosa no improbable, recordeu el Carmel - i provoqui l'esfondrament de tota la ferralla que cobreix la dissortada plaça. Si això és fes realitat... quina delícia!!!.








COROLARI:

- ferros i + verd
Hereu i García Bragado: dimissió!!!
Senyor Viaplana: perquè no es jubila si us plau?

8 comentaris:

Salvador ha dit...

Molt bé, Cristopher, aquesta vegada si que has fet un bon article per tal que tothom conegui la trista realitat de la plaça de Lesseps... Aquest Ajuntament, tant modern i tant progre, li hauria de caure la cara de vergonya d'haver consentit fer un pitafi tant considerable... Tots aquests ferros amuntegats sense ordre ni concert, i a més en algun moment encara pretendran justificar que tenen un sentit i que estèticament són bonics. Seran carallots...!!!
Desitjo que la teva campanya tingui algun fruit, i els que vivime a prop anirem contribuint amb les nostres crítiques.
Per cert també et suggereixo que enviïs una carta directa a l'alcalde a través de la web de l'ajuntament, BCN.cat - Jo ho he fet alguna vegada i m'ha resultat, si més no les queixes li arriben més directament. Precisament ara li faré una queixant-me d'un altre punt negre de la ciutat. La rotonda del metro L3 a la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat que sembla una cort de porcs, gent tirada per terra beguts, merda abundant, dropos dormint amb sacs de dormir, etc. etc. Per allà passem tots els ciutadans i no tenim perquè aguantar aquella merda tan espantosa. En què estan pensant els municipals i les autoritats d'aquesta ciutat?. Quina imatge de misèria i de incultura estem donant als visitants. És una autèntica vergonya que aquell lloc estigui com està, i a més que ho permetin...
Salut Crhistopher

Eduard ha dit...

El render (imatge futura) de la plaça, es com quedara, els arbres coincideixen, pero encara hi han arbres per plantar, tenim una gran zona ocupada per les obres del metro, on hi van arbres i entre altres coses un parc infantil.

A mi magrada el canal, de fet ja tinc ganes q lobrin i el pal·li i tota la resta.

L'amfiteatre eren a la maqueta el dia que es va presentar als veins, jo em vaig queixar de les dimensions del pal·Li fins i tot vaig fer un escrit, mentre tothom deia lo bé que quedaria la plaça, si jo fa 5-6 anys o vaig saber veure em sembla que arquitectes que viuen per aqui i gent que presumeix de tenir un nivell cultural tan elevat s'hen podia haver adonat tal i com m'hen vaig adonar jo.

Altre cosa es que sobre el formigò no creixen arbres, preferim tunel? o circulació per la part superficial? jo prefereixo tunel. I en quan a la proa o popa... volem una sortida immensa de tunel? o preferim un espai més per disfrutar? es per això que es van dissenyar la proa i la popa, una manera encertada de guanyar espai i no veure q tota la plaça es una sortida d'un tunel, ja que queda mig amagat, que vindra gent a jugar amb el skate? bé em pensava que estavem en una plaça d'una ciutat no pas en una propietat privada... (tot i que no tinc cap ni una de ganes de que vinguin, però es un lloc pùblic)

Altra cosa són les pedres que semblen q estan posades sense cap sentit, doncs bé simbolitzen una cosa tan antiga com es el camino de santiago que passa just on estan, el camí continua república argentina cap amunt. A mi aquestes pedres m'agraden i estan posades amb certa gràcia, hi podien haver arbres? doncs aixo em de discutir-ho amb parcs i jardins q són els que posen pegues per aumentar l'arbrat.

L'amfiteatre ja vaig parlar amb l'arquitecte i li vaig discutir, jo no estic d'acord que hi sigui per mi el poden desmantellar demà mateix i posar una altra cosa al seu lloc.

En general menys l'amfiteatre i que ha quedat abombada la plaça estic satisfet, de que per fi tinguem una plaça molt mes plana, per disfrutarla i que millora substancialment la conectivitat enstre els barris (mai abans havia anat tantes vegades davant els josepets i per república argentina!)




PD: per cert Salvador, tens raó haurien d'agafar tota la "merda" que hi ha a la rotonda del metro catalunya tota aquesta gentussa que no a tingut sort a la vida i han acabat sent uns desgraciats i que no volem ni veure, i ficarla en un barri tot tankat perque no surtin i aixi tenir els nostres carrers plens de l'absurd consumisme i de gent que té casa, ja que els q no en tenen no es mereixen ni a estar al carrer. Sembla mentida que a aquestes alçades del segle 21 encara hi hagi de sentir coses aixi... realment em sap molt de greu. Aguesis pogut dir el mateix dessitjant que aquestes persones les fiquin en un centre de integració, sense anomenar-les "merda".

Salvador ha dit...

Amic Eduard, lamento que mal interpretessis el sentit del meu comentari respecta al lamentable estat de la rotonda de la L3 a la Plaça de Catalunya. Quan em referia a la "merda" acumulada, evidentmnet que mai estava pensant en les pobres persones que allà s'hi agombolen, indigents o immigrants, sinó en les deixalles acumulades, papers, gots, llaunes, etc. Déu me'n guard de tals intencions. Evidentment estic criticant la falta de previsió i d'actuació de les autoritats municipals que no saben resoldre un problema que hi ha amb aquestes persones a les que evidentment que se'ls hauria de buscar un lloc per residir i on poguessin estar-se dignament, no tirats per terra en llocs públics.
Jo mateix tinc molt de respecte per tots aquests col·lectius i col·laboro en voluntariats per ajudar als desarrelats del quart món des de fa una pila d'anys, per això em sap greu que em mal interpretessis, potser no em vaig explicar prou bé. El que jo volia reivindicar és que aquell lloc públic no pot estar en l'estat d'abandó que està. La solució no la tinc jo, la han de tenir els politics que ens governen... i si no en saben, els haurem de canviar.
Espero haver aclarit el meu punt de vista.
Una sincera salutació

Eduard ha dit...

DOncs llavors em disculpo jo!

estic d'acord amb tu que tot allò esta massa brut, però no obstant no em d'oblidar que ells o netejen i nomes marxar o mentre estant netejant els hi embruten, això seria posar-se a multar a diestro i siniestro que embrutes, que ja toka, esta tot ple d'incivics que tot o trenquen i ho fan malbé mentre paguem tots.

José Luis Sánchez ha dit...

Hola nois!!! He tornat de les meves vacances nadalenques i veig els vostres missatges.
Jo he fet una reflexió aquets dies i he arribat a la conclusió que amb els sociates no farem res de positiu (Amb els peperos encara menys). Ara, n’hi ha una campanya de la Agencia Tributaria Espanyola per treure tot el que es pugui de Catalunya. NO ES AIXI AMB ALTRES AUTONOMIES. Us ho dic amb coneixement de causa. Ja sabeu que soc assessor fiscal i degà del Col•legi. Això no s’aguanta. Estem amb un país colonitzat. Un altre cosa es lo de la plaça Lesseps. Respecto tots els gustos però a la gran majoria dels veïns no ens agrada. Considerem que es una plaça poc acollidora i que aquestes expressions artístiques es podien haver fet en un altre indret mes apropiat.

kta9 ha dit...

Hola Christopher! Estic interessat en la reforma de la plaça Lesseps i m'agradaria contactar amb tu, ja que veig que domines molt el tema i que ets un dels veïns afectats. No he trobat cap direcció de correu i he optat per deixar-te un comentari. Si t'interessa fes-m'ho saber contestant el comentari i ja trobarem la manera de contactar. Gràcies!

José Luis Sánchez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jb ha dit...

Els bancs es mereixerien un capítol apart. No s'han tingut en compte ni els aspectes ergonòmics (en alguns casos no respecten la inclinació del sòl, el que provoca diferentes alçades segons seguis en una banda o l'altra. El respatller, incòmode i especialment lleig i per adobar-ho han acabat encimentant les juntes!

Sort encara, que han posat alguns neoromàntics del gran Miguel Milà.

Si no podien millorar un banc existent, per a què dissenyar-ne un de nou, senyors? O és el 3%?