divendres, 9 de maig de 2008

DUBLÍN: TRADICIÓ, CULTURA I RESISTÈNCIA. DUBLIN: TRADITION, CULTURE and RESISTANCE. DUBLIN: TRADICIÓN, CULTURA Y RESISTENCIA.

Dublín és la capital i la ciutat més gran de la República d'Irlanda, situada a l'est de l'illa d'Irlanda, travessada pel riu Liffey. Va ser el centre del comerç víking d'esclaus. A través de la història, Irlanda, és el paradigma de la reivindicació independentista durant segles, fins a obtenir-la en 1922. La capital, passa lleugerament dels 500.000 habitants, però la seva àrea d'influència ampliada al Comtat de Dublín arriba quelcom més de 1.500.000 habitants. Dublín en irlandès vol dir “estany negre” perquè la ciutat es va assentar al costat de l'estany més antic conegut a Europa. Dublín és una ciutat oberta i cosmopolita amb un ambient estudiantil molt animat. No en va és preferida per milers d'estudiants per aprendre anglès, per davant de Londres. Cal destacar el Trinity College, la Universitat de Dublín i encara que en principi tenia limitat el seu accés als catòlics, ara és obert a tota mena d'estudiants. Un altre lloc important és la Catedral de St. Patrick, del més pur estil gòtic. Si el visitant desitja animació i gresca, és recomanable visitar el Temple Bar, la zona bohèmia de la ciutat, on es pot des de comprar antiguitats, prendre un autèntic cafè irlandès (res a veure amb els d'aquí) i gaudir de la cervesa negra més famosa del món la Guiness (la seva factoria està dins de la capital). Dublín també és famosa pels seus grans escriptors com James Joyce, Oscar Wilde, Samuel Beckett, Bram Stoker, i Roddy Doyle.

Dublin is the capital and the biggest city of the Republic of Ireland, located to the east of the island of Ireland, crossed by the Liffey River. Viking of slaves was the center of the commerce. Through history, Ireland is the paradigm of the independent cause vindication during centuries, until obtaining it in 1922. The capital happens slightly of the 500,000 inhabitants, but its area of influence extended to the County of Dublin reaches something more than 1.500.000 inhabitants. Dublin in Irish means "black pond" because the city was based next to the oldest pool known in Europe. Dublin is an open and cosmopolitan city with a student atmosphere very animated. Not in vain it is preferred by thousands of students to learn English, in front of London. It is possible to emphasize the Trinity College, the University of Dublin and although in principle it had limited his access the Catholics, now is open to all type of students. Another important place is the Cathedral of St. Patrick, of the purest gothic style. If the visitor wishes animation and diversion, he is recommendable to visit Temple Bar, the Bohemian zone of the city, where he can from buying antiques, taking an authentic Irish coffee (nothing that to see with those of here) and to enjoy the more famous black beer of the world: the Guiness (its factory is within the capital). Dublin also is famous by its great writers like James Joyce, Oscar Wilde, Samuel Beckett, Bram Stoker, and Roddy Doyle.

Dublín es la capital y la ciudad más grande de la República de Irlanda, situada al este de la isla de Irlanda, atravesada por el Río Liffey. Fue el centro del comercio vikingo de esclavos. A través de la historia, Irlanda, es el paradigma de la reivindicación independentista durante siglos, hasta obtenerla en 1922. La capital, pasa ligeramente de los 500.000 habitantes, pero su área de influencia ampliada al Condado de Dublín alcanza algo más de 1.500.000 habitantes. Dublín en irlandés quiere decir “estanque negro” porque la ciudad se asentó junto al estanque más antiguo conocido en Europa. Dublín es una ciudad abierta y cosmopolita con un ambiente estudiantil muy animado. No en vano es preferida por miles de estudiantes para aprender inglés, por delante de Londres. Cabe destacar el Trinity College, la Universidad de Dublín y aunque en principio tenía limitado su acceso a los católicos, ahora está abierto a todo tipo de estudiantes. Otro lugar importante es la Catedral de St. Patrick, del más puro estilo gótico. Si el visitante desea animación y jolgorio, es recomendable visitar el Temple Bar, la zona bohemia de la ciudad, donde se puede desde comprar antigüedades, tomar un auténtico café irlandés (nada que ver con los de aquí) y disfrutar de la cerveza negra más famosa del mundo la Guiness (su factoría está dentro de la capital). Dublín también es famosa por sus grandes escritores como James Joyce, Oscar Wilde, Samuel Beckett, Bram Stoker, y Roddy Doyle.





























Una curiositat de Dublín són les seves portes de colors. Existeixen diverses versions sobre el seu origen. Segons la tradició més arrelada, després de la mort del rei, Anglaterra va ordenar als ciutadans d'Irlanda que en aquell temps estava sota domini britànic, pintar totes les portes de negre en senyal de dol. El gaèlic es va rebel·lar i les portes van ser pintades de colors brillants, excepte els partidaris de l'imperi britànic que les van pintar de negre (avui dia es poden veure encara portes pintades de negre). Una altra versió menys versemblant és la dels dos escriptors George Moore que vivia juntament Oliver St John Gogarty . Aquest últim pel que sembla bastant aficionat a la beguda, al tornar a casa seva no distingia qual era la seva porta. Moore, va pintar la seva porta de verd amb la finalitat que Cogarty no es confongués. Llavors aquest últim va pintar la seva de vermell perquè segons ell els borratxos de Moore no vinguessin a trucar a la seva porta. I aquest va ser el principi….


A curiosity of Dublin is their doors of colours. Several versions exist on their origin. According to the rooted tradition more, after the death of king England it ordered the citizens of Ireland that in that time was under British dominion, to paint all the black doors in duel signal. The Gaelic was rebelled and the doors were painted of shining colours, except those in favour of the British empire who painted them of black (nowadays painted black doors can be still seen). Another less likely version is the one of both writers George Moore who lived Oliver St together John Gogarty. This last apparently enough fans to the drink, when returning to his house did not distinguish as it was his door. Moore painted its door of green in order that Cogarty was not confused. Then last east painted hers of red so that according to him the drunkards of Moore will not come to call to their door. And this it was the principle....


Una curiosidad de Dublín son sus puertas de colores. Existen varias versiones sobre su origen. Según la tradición más arraigada, tras la muerte del rey Inglaterra ordenó a los ciudadanos de Irlanda que en aquel tiempo estaba bajo dominio británico, pintar todas las puertas de negro en señal de duelo. The irish rebelled and painted their doors bright colors, and the tradition has stuck. El gaélico se rebeló y las puertas fueron pintadas de colores brillantes, excepto los partidarios del imperio británico que las pintaron de negro (hoy día se pueden ver aún puertas pintadas de negro). Otra versión menos verosímil es la de los dos escritores George Moore que vivía junto Oliver St John Gogarty . Este último al parecer bastante aficionado a la bebida, al regresar a su casa no distinguía cual era su puerta. Moore, pintó su puerta de verde con el fin de que Cogarty no se confundiese. Entonces este último pintó la suya de rojo para que según él los borrachos de Moore no vinieren a llamar a su puerta. Y este fue el principio….