EFESO, JOYA DE LA ANTIGÜEDAD. ÉFESO, LA JOIA DE L'ANTIGUITAT. ÉFESO, THE JEWEL OF THE ANTIQUE.

Situada en la península de Anatolia, en las cercanías de la ciudad de Kusadasi (Turquía), Éfeso, fue una de las ciudades más importantes de la antigüedad. Fundada por los griegos en el siglo XI a. C., ocupada por los persas posteriormente, alcanzó su máximo esplendor bajo el Imperio Romano, siendo la más importante de sus ciudades y puertos en Asia Menor. En ella se ubicaba una de las maravillas del mundo antiguo: el templo de Artemisa (Diana, para los romanos). San Pablo vivió dos años en Éfeso, cerca de la cual se levantó una de las primeras iglesias cristianas. También San Juan el apóstol visitó la ciudad y residió posteriormente en ella hasta su muerte. En el siglo III fue arrasada por los godos, el templo quedó destruido y no volvió a reconstruirse jamás. En el año 431 tuvo lugar el tercer Concilio Ecuménico. En los siglos VII y VIII, fue constantemente asediada por los árabes y en el siglo XI, la ocuparon los turcos seljúcidas, acabando por desaparecer en el siglo XIII. De Éfeso se ha dicho que fue la primera ciudad del mundo. Lo cierto es que en ella existió la primera biblioteca del mundo.
Las ruinas de Éfeso aún hoy día revelan el esplendor que debió tener la ciudad y son de las más importantes del mundo, siendo visitadas por miles y miles de turistas. Entre esas ruinas cabe destacar: El Templo de Diana (Artemisa para los griegos) el mayor templo de la antigüedad, con 120 columnas de 20 metros de altura, de las que sólo sobreviven dos. El teatro que dominaba el paisaje hacia el puerto, fue el mayor de su época, tenía capacidad para cerca de 25.000 espectadores. La biblioteca de Celsus, el ciudadano romano que la construyó en memoria de su padre. Su fachada todavía en pie, constituye una de las ruinas romanas mejor conservadas. Las calles de Éfeso cuyo pavimento construido en mármol, todavía se conserva en parte de ellas, da una idea de la magnificencia que tuvo la ciudad.

Situada a la península de l'Anatòlia, pels voltants de la ciutat de Kusadasi (Turquia), Éfeso, va ser una de les ciutats més importants de l'antiguitat. Fundada pels grecs al segle XI a. C., ocupada pels perses posteriorment, va assolir la seva màxima esplendor sota l'Imperi Roma, sent la més important de les seves ciutats i ports a Àsia Menor. En ella s'ubicava una de les meravelles del món antic: el temple de Artemisa (Diana, per als romans). Sant Pau va viure dos anys en Éfeso, prop de la qual es va aixecar una de les primeres esglésies cristianes. També San Juan l'apòstol va visitar la ciutat i va residir posteriorment en ella fins a la seva mort. Al segle III va ser arrasada pels gots, el temple va quedar destruït i no va tornar a reconstruir-se mai. En l'any 431 va tenir lloc el tercer Concili Ecumènic. En els segles VII i VIII, va ser constantment assetjada pels àrabs i al segle XI, la van ocupar els turcs seljúcides, acabant per desaparèixer al segle XIII. De Éfeso s'ha dit que va ser la primera ciutat del món. El fet cert és que en ella va existir la primera biblioteca del món.
Les ruïnes de Éfeso encara avui dia revelen l'esplendor que va haver de tenir la ciutat i són de les més importants del món, sent visitades per milers i milers de turistes. Entre aquestes ruïnes cal destacar: El Temple de Diana (Artemisa per als grecs) el major temple de l'antiguitat, amb 120 columnes de 20 metres d 'altura, de les quals només sobreviuen dos. El teatre que dominava el paisatge cap al port, va ser el més gran de la seva època, tenia capacitat per prop de 25.000 espectadors. La biblioteca de Celsus, el ciutadà romà que la va construir en memòria del seu pare. La seva façana encara en peu, constitueix una de les ruïnes romanes millor conservades. Els carrers de Éfeso tenen el paviment construït en marbre, i encara es conserva en part d'elles, el que dóna una idea de la magnificència que va tenir la ciutat.

For the environs of the city of Kusadasi (Turkey), Éfeso, one of the most important cities of the antique was, placed in the peninsula of the Anatolia. Set up by the Greeks in the 11th century b C., occupied by the Persians later, he attained its maximum splendour under the Empire Rome, being the most important of its cities and ports in Asia Minor. In her one of the wonders of the antique world was placed: the temple of Artemisia (Diana, for the Romans). Saint Paul lived two years in Éfeso, near which one of the first Christian churches was raised. Also Saint John the apostle visited the city and it resided later in her until his death. In the 3rd century it was levelled by the gothic’s, the temple came off destroyed and was ever not reconstructed again. In year 431 the third Ecumenical Council took place. In VII and VIII centuries, its was constantly besieged by the Arabs and in the 11th century, the Seleucids Turks, ending up disappearing in the 13th century, occupied it. Of Éfeso has been called that it was the first city of the world. The fact some it is that in her there was the first library of the world.
The ruins of Éfeso nowadays still develop the splendour that it had to have the city and are from the most important of the world, visiting for thousands and thousands of tourists. Among these ruins it is necessary to highlight: The Temple of Diana (Artemisia for the Greeks) the bigger temple of the antique, with 120 columns of 20 meters d 'altitude, of which two only survive. The theatre that dominated the landscape towards the port, was the biggest of his period, had capacity for about 25.000 viewers. The library of Celsus, the roman citizen who constructed it in memory of his father. His façade points in foot, constitutes one of the roman ruins better preserved. The streets of Éfeso have the pavement constructed in marble, and, the one that gives an idea about the magnificence that had the city, is still preserved in part of them.

ANY NOU A FUNCHAL (MADEIRA). AÑO NUEVO EN FUNCHAL (MADEIRA). NEW YEAR IN FUNCHAL (MADEIRA).

Després del període de festes nadalenques, res millor que iniciar aquesta primera entrada del nou any amb un vídeo de la celebració de la festa de l'Any Nou a Funchal, la capital de Madeira (Portugal). Situada prop de les Illes Canàries, el cap D'Any a Funchal és tot un espectacle. A les dotze de la nit té lloc el magnífic espectacle dels focs artificials que durant 15 minuts il·luminen tota la badia. Els focs artificials de Funchal han merescut entrar en el Llibre Guinness dels records, com els millors del món.

Después del período de fiestas navideñas, nada mejor que iniciar esta primera entrada del nuevo año con un video de la celebración de la fiesta del Año Nuevo en Funchal, la capital de Madeira (Portugal). Situada cerca de las Islas Canarias, el Fin de Año en Funchal es todo un espectáculo. A las doce de la noche tiene lugar el magnífico espectáculo de los fuegos artificiales que durante 15 minutos iluminan toda la bahía. Los fuegos artificiales de Funchal han merecido entrar en el Libro Guinness de los records, como los mejores del mundo.

After the period of Christmas parties, nothing better than pioneer this first entry of the new year with a video of the celebration of the party of the New Year in Funchal, the capital of Madeira (Portugal). Placed near the Illes Canàries, the New Year's Eve in Funchal is a real show. At twelve of the night the magnificent show of the fireworks that for 15 minutes illuminate all the bay takes place. The fireworks of Funchal have deserved to enter in the Book Guinness of the remembrances, like the best of the world.

PLAÇA LESSEPS (BARCELONA): AQUESTA ES LA "DURA" REALITAT

Quo usque tandem abutere, Hereu, patientia nostra?

Aquest és l’aspecte general de la plaça Lesseps amb les obres pràcticament finalitzades. Encara n’hi han qui opinen que això no és una plaça dura. Una plaça que agrada a uns pocs i disgusta a la gran majoria. Aquest és el resultat de l’engany municipal.

Encara que em vaig proposar no tornar a carregar contra les obres de la plaça, a La Vanguardia del dijous 18 de desembre, va aparèixer la fotografia inserida sota aquestes línies, amb una breu descripció de com serà de meravellosa la plaça d’aquí a cinc anys. Aquesta iniciativa dirigida sens dubte, per apaivagar els ànims dels veïns, farts “ad nauseam”, és la que m’impulsa de nou a exposar la meva opinió sobre la “magnífica” obra que ens ha obsequiat el “Gran Talador”.

En aquesta breu notícia existeixen contradiccions dignes d’analitzar: La primera d’aquestes, quan s’assevera que d’aquí a CINC anys la plaça Lesseps, lluirà frondosa i amb arbres. Això no s’ho creu ni el propi autor. En una entrevista a l’arquitecte Viaplana, el mes passat, aquest donava un termini mínim de DEU anys perquè arribés el verd. No es parlava de frondositat, sinó simplement del verd. Que quedem doncs?. També es diu, que els arbres dissimularan l'impacte visual dels elements monumentals. Dons s’està reconeixent implícitament que n’hi han de motius per dissimular-los; càrrec de consciència pot ser?, dons, per alguna cosa serà… La imatge virtual que acompanya a la notícia és una pura fantasia, en ella falten estructures que avui, estan incrustades al bel mig de la plaça i apareix verd, en zones actualment ocupades pel ciment. Pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí. Ens han plantat la bleda al clatell i estem ben apanyats, per que els veïns, ens enfrontem a ments recargolades i malaltisses que s’han begut el seny i no volen reconèixer el nyap que s’ha perpetrat a la plaça.

L’ASPECTE GENERAL I LA PENDENT.-Les elevacions en forma de vaixell de les zones de General Mitre i Travessera de Dalt, són un autèntic destorb, tapen la visibilitat de la plaça des d’aquestes vies urbanes i constitueixen un poderós atractiu per a la pràctica del skating. Se’ns diu que no, però no podem confiar en els qui tenen la mentida com norma habitual. En quant a la recuperació del pendent natural de la plaça és totalment MENTIDA que s’hagi recuperat. La plaça està bombada al centre i existeixen pendents sobre tot, cap a la part Sud de la mateixa, el que la converteix en un espai incòmode per al trànsit. La pendent de la part sud, provoca inundacions en el pàrquing de la casa situada en el seu front, quan plou amb certa intensitat. Els bancs estan inclinats, lògicament per la pendent, el que representa una incomoditat per els possibles usuaris. El disseny de corbes per al trànsit ja ha provocat algun accident, i n’hi ha certa preocupació de que succeeixi alguna cosa irreparable. L’aspecte general és, desagradable, gris, trist; l’impacta visual és agressiu, duríssim, una autèntica llàstima. Que no se segueixi insultant a la intel·ligència, dient que n’hi han més arbres que abans. Clar que n’hi han!... Si comptem, els de General Mitre, República Argentina, Avinguda Vallcarca… i així podem arribar fins al mateix Collserola… quina poca vergonya!.

.

SINFONIA EN Fe MAJOR.-Els elements ornamentals, les estructures, les carcasses, definiu-les com vulgueu, però per favor, que a ningú se li ocorri dir escultures o monuments a aquests trastos, encara que sigui per respecte a Miguel Angel, Leonardo da Vinci, Fidias, Llimona, Bernini, Clará, i tants altres…Jo personalment, els denominaré ferros –encara que el cos em demani definir-los d’una altra manera menys benèvola- i aquests ferros, imprimeixen una imatge agressiva, fan que la plaça no sigui acollidora; és un bosc de metall. Si practiquéssim una anàlisi químic dels components que existeixen sobre la plaça, el ferro (Fe) seria el primer element de la llista. És una simfonia en Fe Major, tocada exclusivament amb instruments de metall, sense la suavitat de les cordes i la fusta. En definitiva, més que ornamentar el que fan, és impedir la vista d’altres construccions molt més atractives.








ELS JOSEPETS.-L’església dels Josepets inaugurada en 1687, és l’edificació més emblemàtica de la plaça juntament amb la casa Ramos. És trist veure com des de diversos indrets de la plaça, l’encreuament de les bigues i baluernes, tapen la vista d’aquesta antiga església, símbol de la plaça i del barri de Gracia. Més de 300 anys d’existència, la primera construcció que va existir en aquesta plaça, quedarà semi-amagada víctima de la bàrbara invasió de l’avantguardisme egocèntric sense límits.



ELS FANALS.-L’assumpte dels fanals, mereix capítol a part. Alts i inclinats alguns d’ells, negres i desproveïts d’atractiu tots ells, apunten cap a la superfície de la plaça, amb una llum groga, tènue i somorta que l’imprimeixen un aspecte lúgubre; sembla com si Withechapel o el Soho londinenc de finals de segle XIX, s’hagués traslladat en el temps i en l’espai a la Barcelona del segle XXI. Quant a les monstruoses columnes inclinades que exerceixen el paper de fanals immensos, a banda del seu antiestètic aspecte (semblen bigues clavades sense cap sentit), imprimeixen una imatge amenaçadora (fa por passar pel seu costat, donen la sensació que et cauran sobre el clatell) i projecten una il·luminació inversament proporcional a la seves dimensions…¡Tanta envergadura per tan poc resultat!. Però això potser, també pugui obeir a la furibunda garreperia del “Gran Talador”, que té a tota la ciutat sumida en les tenebres d’una lànguida lluminària, que la fa candidata al rècord mundial de la foscor.


LES BOLES.-Per si de cas era poc, per si de cas les atrocitats arquitectòniques no han estat suficients, ara han plantat unes boles de pedra enmig del que sembla estar destinat a la zona verda de la plaça. Això no és res de nou, ja que és una còpia idèntica del que el senyor Viaplana ha fet en el “Parc del Besòs”. Suposo que en l’argot dels responsables de l’obra, a aquests pedrots els definiran com esferes, butllofes o alguna cosa així de sofisticada. No sé si són les boles del Hereu, del García-Bragado o del propi arquitecte, perquè es necessiten “boles” per fer el que s’ha fet en aquesta desgraciada plaça. El cert és, que ocupen un espai, on es podien haver plantat més arbres. Però clar, posar arbres no és res original i del que es tracta és que, cada vegada que mirem a la plaça, ens recordem del seu autor i els seus protectors. Renoi si ens recordem!.

L’AMFITEATRE.-S’eleva com les graderies d’un estadi, en un dels extrems de la plaça. És l’amfiteatre del “botellón”, no debades, abans d’estar acabat, ja s’han celebrat en ell un parell de concentracions nocturnes d’aquest tipus, alguna de les quals pel que sembla, ha acabat amb certa violència. Els veïns ens proposem que aquests esdeveniments no es produeixin, però dubto molt que les autoritats ens vagin a solucionar aquest problema ja que d’una banda coneixem la permissivitat i complaença del nostre Conseller amb aquests grups i per una altra: com anem a confiar la seguretat, en aquells que els hi roben figures del pessebre instal·lat en Plaça Sant Jaume, davant dels nassos de l'Ajuntament i de la Generalitat?.

LA DURADA DE LES OBRES.- Una altra qüestió que ens provoca vergonya aliena, és la durada de les obres. Es comenta que la plaça no estarà del tot finalitzada fins al 2011, any en el qual està previst s’acabi de construir l’estació de la nova línia 9 del metro. No obstant això es diu que per a aquell any serà pràcticament impossible. Ferdinand de Lesseps, el qual nom ostenta la plaça, va iniciar les obres del canal de Suez en 1859 i ja en 1867, el primer vaixell va travessar el canal (vuit anys), encara que la seva inauguració fos dos anys després (1869). Era el segle XIX, amb els mitjans de llavors i 163 quilòmetres de canal!!. El “Gran Talador", se’ns tirarà el mateix temps per acabar les obres d’una plaça. Impresentable!!!. Als veïns de Lesseps, que portem aquí tota la vida, se’ns deu quelcom més que explicacions, perquè comptant totes les reformes, ens hem passat una part important de la nostra existència vivint, entre el pols, les rases, els materials, els sorolls i les molèsties de les obres, per suportar al final un nyap rera un altre.

LA NOVA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I COMERCIANTS.-El passat 16 de desembre, en la biblioteca Jaume Fuster, es va celebrar una assemblea de veïns i comerciants de la plaça. Van acudir prop de 300 persones, que durant dues hores, van exposar les seves queixes, greuges i decepcions sobre el resultat final de l’obra. En síntesis, aquestes queixes es referien en la seva majoria als punts que he tractat anteriorment i es concreten en les següents questions:

1. Exigir la retirada dels elements metàl.lics suposadament decoratius: en especial el pal.li i també l'al.legoria del canal de Suez, i anar liquidant paulatinament les demès andròmines difícils de pair.
2. Millorar l'enllumenat.
3. Augmentar les zones verdes (especialment bancs amb ombres).
4. Crear de forma inmediata un parc infantil (que no sigui una gàbia).
5. Adoptar mesures inmediates per garantir el caràcter peatonal del carrer Pèrez Galdós, amb col.locació de senyalitzacions específiques i a la vegada de prohibicions d'aparcament.
6. Establir d'inmediat, d'acord amb l'Associació de veïns un pla d'usos per l'amfiteatre, amb el propòsit ferm de que si es converteix en un punt conflictiu, disposar l'enderrocament de tota la graderia.
7. Millorar la circulació de vehicles (en especial els punts on hi ha girs de 90º, quan hi ha espai suficient per reduir aquests angles).
8. Fer un estudi de seguretat de la plaça per determinar un servei de vigilància.
9. Fer un pla de manteniment i conservació adequats, comencant per millorar de manera inmediata els acabats del paviment, que podria causar caigudes a gent amb dificultats de moviment.

Ha nascut doncs, una nova associació. Era previsible, davant el desencant majoritari dels veïns. Tasca àrdua i complicada té per davant aquesta nova entitat, per molt bona voluntat que es posi, enfrontar-se a aquesta gent del morro fort, als murs de granit, de orelles sordes de les autoritats responsables del nyap, serà feina de titans. Però la indignació és tanta que, possiblement existeixi una escletxa d'esperança de recuperar quelcom del que s'ha perdut. En un país amb tradició democràtica arrelada, les conseqüències d'una atrocitat urbanística com aquesta, s'hagués saldat amb l'expulsió del govern municipal en les properes eleccions i el tancament definitiu dels encàrrecs als “artistes” de l'obra. Tot això en benefici de la ciutat, per que si els deixem fer, ens convertiran Barcelona en una immensa deixalleria. Però aquí, possiblement els hi donin un premi nacional, per a refregar-lo pels nassos dels irritats veïns. Si això últim succeeix, només ens cap l'esperança que la tuneladora que obrirà el pas de la línia 9 del metro, s'equivoqui – cosa no improbable, recordeu el Carmel - i provoqui l'esfondrament de tota la ferralla que cobreix la dissortada plaça. Si això és fes realitat... quina delícia!!!.

COROLARI:

- ferros i + verd
Hereu i García Bragado: dimissió!!!
Senyor Viaplana: perquè no es jubila si us plau?