dissabte, 10 de maig del 2008

VIETNAM, LA PROMESA DEL SURESTE ASIÁTICO. VIETNAM, THE ASIAN SOUTHEASTERN PROMISE. VIETNAM, LA PROMESA DEL SUD-EST ASIÀTIC.

La República Socialista de Vietnam, está situada en la parte más oriental de la Península Indochina en el Sudeste asiático. Limita con China al norte, Laos al noroeste y Camboya al suroeste. Su capital es Ciudad de Ho Chi Min (antigua Saigón). La población de su capital se estima en unos 7.500.000 habitantes. Vietnam tiene una población de unos 90 millones de habitantes. Mayormente conocida por su larga guerra, primero con los franceses y luego con los norteamericanos, lo cierto es que la antigua Indochina francesa, es una cultura y una nación con una historia muy antigua y en la actualidad, tiene potencial económico muy prometedor. En Vietnam, todo el país está impregnado de vegetación. La selva monzónica ocupa buena parte del territorio y los manglares rodean los afluentes de los deltas. Actualmente es un importante destino turístico del continente asiático. Todas las rutas parten desde la Ciudad de Ho Chi Min, siendo imprescindible visitar el delta del río Mekong, la Bahia de Halong, la Pagoda del perfume y los ríos que la rodean, Hoa Lu y el mercado flotante de Cai Rang, entre otros destinos.

The Socialist republic of Vietnam, is located in the most Eastern part of the Indochine Peninsula in Southeast Asia. It limits with China the north, Laos to the northwest and Cambodia to the southwest. Its capital is City of Ho Chi Min (old Saigon). The population of its capital is considered in about 7.500.000 inhabitants. Vietnam has a population of about 90 million inhabitants. Mainly well-known by his long war, the first with the French and soon with the North Americans, certain one it is that the old French Indochina, is a culture and a nation with a very old history and at the present time, has very promising economic potential. In Vietnam, all the country is impregnated of vegetation. The monsoonic forest occupies a important part of the territory and swamps surrounds the affluents by the deltas. At the moment it is an important tourist destiny of the Asian continent. All the routes start off from the City of Ho Chi Min, being essential to visit the delta of the Mekong river, the Halong Bay, the Pagoda of the perfume and the rivers that surround it, Hoa Lu and the floating market of Cai Rang, among other destinies.

La República Socialista del Vietnam, està situada a la part més oriental de la Península Indo-Xina en el sud-est asiàtic. Limita amb la Xina al nord, Laos al nord-oest i Cambodja al sud-oest. La seva capital és Ciutat de Ho Chi Min (antiga Saigon). La població de la capital s'estima en uns 7.500.000 habitants. Vietnam té una població d'uns 90 milions d'habitants. Principalment coneguda per la seva llarga guerra, primer amb els francesos i després amb els nord-americans, el fet cert és que l'antiga Indo-Xina francesa, és una cultura i una nació amb una història molt antiga i en l'actualitat, té potencial econòmic molt prometedor. A Vietnam, tot el país està impregnat de vegetació. La selva monsònica ocupa bona part del territori i els manglars envolten els afluents dels deltes. Actualment és un important destí turístic del continent asiàtic. Totes les rutes parteixen des de la Ciutat de Ho Chi Min, sent imprescindible visitar el delta del riu Mekong, la Bahia de Halong, la Pagoda del perfum i els rius que l'envolten, Hoa Lu i el mercat flotant de Cai Rang, entre d'altres destins.


































divendres, 9 de maig del 2008

DUBLÍN: TRADICIÓ, CULTURA I RESISTÈNCIA. DUBLIN: TRADITION, CULTURE and RESISTANCE. DUBLIN: TRADICIÓN, CULTURA Y RESISTENCIA.

Dublín és la capital i la ciutat més gran de la República d'Irlanda, situada a l'est de l'illa d'Irlanda, travessada pel riu Liffey. Va ser el centre del comerç víking d'esclaus. A través de la història, Irlanda, és el paradigma de la reivindicació independentista durant segles, fins a obtenir-la en 1922. La capital, passa lleugerament dels 500.000 habitants, però la seva àrea d'influència ampliada al Comtat de Dublín arriba quelcom més de 1.500.000 habitants. Dublín en irlandès vol dir “estany negre” perquè la ciutat es va assentar al costat de l'estany més antic conegut a Europa. Dublín és una ciutat oberta i cosmopolita amb un ambient estudiantil molt animat. No en va és preferida per milers d'estudiants per aprendre anglès, per davant de Londres. Cal destacar el Trinity College, la Universitat de Dublín i encara que en principi tenia limitat el seu accés als catòlics, ara és obert a tota mena d'estudiants. Un altre lloc important és la Catedral de St. Patrick, del més pur estil gòtic. Si el visitant desitja animació i gresca, és recomanable visitar el Temple Bar, la zona bohèmia de la ciutat, on es pot des de comprar antiguitats, prendre un autèntic cafè irlandès (res a veure amb els d'aquí) i gaudir de la cervesa negra més famosa del món la Guiness (la seva factoria està dins de la capital). Dublín també és famosa pels seus grans escriptors com James Joyce, Oscar Wilde, Samuel Beckett, Bram Stoker, i Roddy Doyle.

Dublin is the capital and the biggest city of the Republic of Ireland, located to the east of the island of Ireland, crossed by the Liffey River. Viking of slaves was the center of the commerce. Through history, Ireland is the paradigm of the independent cause vindication during centuries, until obtaining it in 1922. The capital happens slightly of the 500,000 inhabitants, but its area of influence extended to the County of Dublin reaches something more than 1.500.000 inhabitants. Dublin in Irish means "black pond" because the city was based next to the oldest pool known in Europe. Dublin is an open and cosmopolitan city with a student atmosphere very animated. Not in vain it is preferred by thousands of students to learn English, in front of London. It is possible to emphasize the Trinity College, the University of Dublin and although in principle it had limited his access the Catholics, now is open to all type of students. Another important place is the Cathedral of St. Patrick, of the purest gothic style. If the visitor wishes animation and diversion, he is recommendable to visit Temple Bar, the Bohemian zone of the city, where he can from buying antiques, taking an authentic Irish coffee (nothing that to see with those of here) and to enjoy the more famous black beer of the world: the Guiness (its factory is within the capital). Dublin also is famous by its great writers like James Joyce, Oscar Wilde, Samuel Beckett, Bram Stoker, and Roddy Doyle.

Dublín es la capital y la ciudad más grande de la República de Irlanda, situada al este de la isla de Irlanda, atravesada por el Río Liffey. Fue el centro del comercio vikingo de esclavos. A través de la historia, Irlanda, es el paradigma de la reivindicación independentista durante siglos, hasta obtenerla en 1922. La capital, pasa ligeramente de los 500.000 habitantes, pero su área de influencia ampliada al Condado de Dublín alcanza algo más de 1.500.000 habitantes. Dublín en irlandés quiere decir “estanque negro” porque la ciudad se asentó junto al estanque más antiguo conocido en Europa. Dublín es una ciudad abierta y cosmopolita con un ambiente estudiantil muy animado. No en vano es preferida por miles de estudiantes para aprender inglés, por delante de Londres. Cabe destacar el Trinity College, la Universidad de Dublín y aunque en principio tenía limitado su acceso a los católicos, ahora está abierto a todo tipo de estudiantes. Otro lugar importante es la Catedral de St. Patrick, del más puro estilo gótico. Si el visitante desea animación y jolgorio, es recomendable visitar el Temple Bar, la zona bohemia de la ciudad, donde se puede desde comprar antigüedades, tomar un auténtico café irlandés (nada que ver con los de aquí) y disfrutar de la cerveza negra más famosa del mundo la Guiness (su factoría está dentro de la capital). Dublín también es famosa por sus grandes escritores como James Joyce, Oscar Wilde, Samuel Beckett, Bram Stoker, y Roddy Doyle.





























Una curiositat de Dublín són les seves portes de colors. Existeixen diverses versions sobre el seu origen. Segons la tradició més arrelada, després de la mort del rei, Anglaterra va ordenar als ciutadans d'Irlanda que en aquell temps estava sota domini britànic, pintar totes les portes de negre en senyal de dol. El gaèlic es va rebel·lar i les portes van ser pintades de colors brillants, excepte els partidaris de l'imperi britànic que les van pintar de negre (avui dia es poden veure encara portes pintades de negre). Una altra versió menys versemblant és la dels dos escriptors George Moore que vivia juntament Oliver St John Gogarty . Aquest últim pel que sembla bastant aficionat a la beguda, al tornar a casa seva no distingia qual era la seva porta. Moore, va pintar la seva porta de verd amb la finalitat que Cogarty no es confongués. Llavors aquest últim va pintar la seva de vermell perquè segons ell els borratxos de Moore no vinguessin a trucar a la seva porta. I aquest va ser el principi….


A curiosity of Dublin is their doors of colours. Several versions exist on their origin. According to the rooted tradition more, after the death of king England it ordered the citizens of Ireland that in that time was under British dominion, to paint all the black doors in duel signal. The Gaelic was rebelled and the doors were painted of shining colours, except those in favour of the British empire who painted them of black (nowadays painted black doors can be still seen). Another less likely version is the one of both writers George Moore who lived Oliver St together John Gogarty. This last apparently enough fans to the drink, when returning to his house did not distinguish as it was his door. Moore painted its door of green in order that Cogarty was not confused. Then last east painted hers of red so that according to him the drunkards of Moore will not come to call to their door. And this it was the principle....


Una curiosidad de Dublín son sus puertas de colores. Existen varias versiones sobre su origen. Según la tradición más arraigada, tras la muerte del rey Inglaterra ordenó a los ciudadanos de Irlanda que en aquel tiempo estaba bajo dominio británico, pintar todas las puertas de negro en señal de duelo. The irish rebelled and painted their doors bright colors, and the tradition has stuck. El gaélico se rebeló y las puertas fueron pintadas de colores brillantes, excepto los partidarios del imperio británico que las pintaron de negro (hoy día se pueden ver aún puertas pintadas de negro). Otra versión menos verosímil es la de los dos escritores George Moore que vivía junto Oliver St John Gogarty . Este último al parecer bastante aficionado a la bebida, al regresar a su casa no distinguía cual era su puerta. Moore, pintó su puerta de verde con el fin de que Cogarty no se confundiese. Entonces este último pintó la suya de rojo para que según él los borrachos de Moore no vinieren a llamar a su puerta. Y este fue el principio….








diumenge, 4 de maig del 2008

PUTTING WITH "NESSIE" IN LOCH NESS. POSANDO CON “NESSIE” EN LOCH NESS. POSANT AMB “NESSIE” EN LOCH NESS.


Here she is the author of this blog, putting next to the sculpture of the Nessie, the famous monster of "Loch Ness" (Scotland). Next I promise a stroll to you by this mysterious lake.

Aquí está el autor de este blog, posando junto a la escultura de Nessie, el famoso monstruo de “Loch Ness” (Escocia). Próximamente os prometo un paseo por este misterioso lago.

Aquí està l'autor d'aquest bloc, posant al costat de l'escultura de Nessie el famós monstre de “Loch Ness” (Escòcia). Pròximament us prometo un passeig per aquest misteriós llac.