Espanya és un estat, on impera la llei de l'embut; aquella que reserva la part ampla de l'instrument per els nostres administradors i la part estreta per els administrats. Si, no es sorprenguin, això és cert. La Constitució hauria de modificar el seu primer article per adaptar-ho a la realitat amb un text que digui alguna cosa com: “Espanya es constitueix en un estat SANCIONADOR de dret. Els espanyols són tots sancionables llevat de quan assoleixin el grau de regidor, diputat o membre de qualsevol institució de l'estat”.Contra l'opinió de la majoria de ciutadans de Barcelona, el tren de l'AVE passarà a escassos centimetres (75) de la Sagrada Família, obra emblemàtica de Gaudí i, sorprenguin-se: el monument més visitat de l'estat espanyol. Serà per això?. Si fa pudor, molta pudor. La decisió es pren a Madrid (quina poca delicadesa) amb el beneplàcit de les nostres autoritats municipals i autonòmiques que curiosament, casualment, accidentalment, són del mateix partit polític. Que fàstic!.Ara, fa pocs dies, el Fons Mundial de Monuments, acaba d'incloure la magna obra de l'arquitecte català en la llista de monuments en perill, pel traçat de l'AVE. Fa unes setmanes l'Audiència Nacional, va enviar a uns jutges per examinar l'obra i dictaminar si corria o no perill l'emblemàtic monument barceloní. Aneu!, per cobrir l'expedient, per tapar la boca. Que nassos han de saber de resistència de materials, de Geologia, d'Arquitectura urbanística uns picaplets que s'ofereixen a tan esperpèntic muntatge?.Se m'ocorre que caldria organitzar una recollida de signatures, per proposar una llei que tingui en compte que en cas de qualsevol desperfecte o sinistre total o parcial del monument com a conseqüència del traçat de l’Avé, els responsables actuals del mateix, així com els seus descendents i/o hereus, responguin solidàriament amb el seu patrimoni personal de les conseqüències econòmiques. Al cap i a la fi és el mateix que fa l'Administració amb els ciutadans....
Spain is a state, where the law of the funnel rules; that one that reserves the wide part of the instrument for our administrators and the part narrowed by the administered ones. If, they are not surprised, this is a certain. The Constitution should modify its first article for adapting to the reality with a text that says something like: "Spain is constituted in a state SANCTIONATIVE of law. The Spaniards are all punishable except when they attain the degree of town councilor, deputy or member of any institution of the state".Against the opinion of the majority of citizens of Barcelona, the train of the AVE will pass in scarce centimeters (75) of the Holy Family, emblematic work of Gaudí and, be surprised: the monument more visited from the Spanish state. Will it be because of that?. If it makes stink, a lot of stink. The decision takes in Madrid (which little delicacy) with the approval of our municipal and autonomic authorities that, accidentally, are, casually curiously from the same political party. That disgust!.
Now, few days, the World Monuments Found, be it has just included the great work of the Catalan architect in the list of monuments in danger, for the outline of the AVE.Some weeks ago the Audiència Nacional, it sent to some judges to examine the work and determined if he ran or no danger the emblematic monument from Barcelona. Go!, to cover the report, for covering the mouth. That noses have to know about resistance of materials, of Geology, of City-planning Architecture some troublemakers that they offer to themselves in so grotesque assembly?.It occurs me that it would be necessary to organize a collection of signatures, to propose a law that it takes into account that in the event of any damage or sinister total or partial of the monument as a consequence of the outline of Gets along her, the current persons responsible for the same one, as well as their descendants and/or heirs, they are responsible in a solidary way with his personal patrimony of the economical consequences. After all it is the same one that it makes the Administration with the citizens....
España es un estado, donde impera la ley del embudo; aquella que reserva la parte ancha del instrumento para nuestros administradores y la parte estrecha para los administrados. Si, no se sorprendan, esto es cierto. La Constitución debería modificar su primer artículo para adaptarlo a la realidad con un texto que diga algo como: “España se constituye en un estado SANCIONADOR de derecho. Los españoles son todos sancionables excepto cuando alcancen el grado de concejal, diputado o miembro de cualquier institución del estado”.
Contra la opinión de la mayoría de ciudadanos de Barcelona, el tren del AVE pasará a escasos centímetros (75) de la Sagrada Familia, obra emblemàtica de Gaudí y, sorpréndanse: el monumento más visitado del estado español. ¿Será por eso?. Si huele mal, muy mal. La decisión se toma en Madrid (que poca delicadeza) con el beneplácito de nuestras autoridades municipales y autonómicas que curiosamente, casualmente, accidentalmente, son del mismo partido político. ¡Que asco!.
Ahora, hace pocos días, el Fondo Mundial de Monumentos, acaba de incluir la magna obra del arquitecto catalán en la lista de monumentos en peligro, por el trazado del AVE.
Hace unas semanas la Audiencia Nacional, envió a unos jueces para examinar la obra y dictaminar si corría o no peligro el emblemático monumento barcelonés. ¡Vaya!, para cubrir el expediente, para tapar la boca. ¿Que diantres van a saber de resistencia de materiales, de Geología, de Arquitectura urbanística unos leguleyos que se prestan a tan esperpéntico montaje?.
Se me ocurre que habría que organizar una recogida de firmas, para proponer una ley que contemple que en caso de cualquier desperfecto o siniestro total o parcial del monumento como consecuencia del trazado del AVE, los responsables actuales del mismo, así como sus descendientes y/o herederos, respondan solidariamente con su patrimonio personal de las consecuencias económicas. Al fin y al cabo es lo mismo que hace la Administración con los ciudadanos....
Pompeii next to Herculean was two cities of the Imperial Rome situated in the local commuter of Naples in the region of the Campania. In month of August of the year 79, a violent eruption of the Vesuvius, buried to both low cities a thick ashes layer. Pompeii was founded in the 7th CENTURY to. C. for the Osco’s. In his to become historic, had to the Etruscan ones for rivals, arriving to establish alliances with Greeks. Later was conquered by the samnites and they ran against Romans, until in the first Century to. C., he was besieged by Sila, capitulating years later. After the eruption of the Vesuvius, that area was practically abandoned, until in 1748, they were discovered his entombed ruins in thick ashes layers. Carlos III of Spain, such as a king that also was of Naples, led a laudable initiative, in the recovery of the entombed city. Today, constitutes a tourist appeal of prime importance, since it allows the visitors to do an idea of how was a Roman city of the period, thanks to that the street structure is kept, squares and buildings.
Pompeia al costat d'Herculano van ser dues ciutats de la Roma Imperial situades a les proximitats de Nàpols en la regió de la Campània. El mes d'agost de l'any 79, una violenta erupció del Vesuvi, va sepultar a ambdues ciutats sota una espessa capa de cendres. Pompeia es va fundar en el Segle VII a. C. pels oscos. En el seu esdevenir històric, van tenir als etruscos per rivals, arribant a establir aliances amb els grecs. Més tard va ser conquistada pels samnites i es van enfrontar als romans, fins que en el segle I a. C., va ser assetjada per Sila, capitulant anys més tard. Després de l'erupció del Vesuvi, aquella zona va quedar pràcticament abandonada, fins que en 1748, van ser descobertes les seves ruïnes sepultades en gruixudes capes de cendres. Carlos III d'Espanya, com a rei que també era de Nàpols, va encapçalar una lloable iniciativa, en la recuperació de la ciutat sepultada. Avui, constitueix un atractiu turístic de primer ordre, ja que permet als visitants fer-se una idea de com era una ciutat romana de l'època, gràcies a que es conserva l'estructura de carrers, places i edificis.
Pompeya junto a Herculano fueron dos ciudades de la Roma Imperial situadas en las cercanías de Nápoles en la región de la Campania. En el mes de agosto del año 79, una violenta erupción del Vesubio, sepultó a ambas ciudades bajo una espesa capa de cenizas. Pompeya se fundó en el Siglo VII a. C. por los oscos. En su devenir histórico, tuvieron a los etruscos por rivales, llegando a establecer alianzas con los griegos. Más tarde fue conquistada por los samnitas y se enfrentaron a los romanos, hasta que en el siglo I a. C., fue asediada por Sila, capitulando años más tarde. Tras la erupción del Vesubio, aquella zona quedó prácticamente abandonada, hasta que en 1748, fueron descubiertas sus ruinas sepultadas en gruesas capas de cenizas. Carlos III de España, como rey que también era de Nápoles, encabezó una loable iniciativa, en la recuperación de la ciudad sepultada. Hoy, constituye un atractivo turístico de primer orden, ya que permite a los visitantes hacerse una idea de cómo era una ciudad romana de la época, gracias a que se conserva la estructura de calles, plazas y edificios.
