BLOC D'EN CHRISTOPHER

2010-06-20T18:17:00.001+02:00

PLAÇA LESSEPS: CRÒNICA D'UN DESASTRE URBANÍSTIC. PLAZA LESSEPS: CRÓNICA DE UN DESASTRE URBANÍSTICO

2010-05-07T00:24:00.000+02:00

El passat mes d'abril, va fer un any que es “va inaugurar” la nova Plaza de Lesseps. I escric “va inaugurar”, entre cometes ja que, encara que es van celebrar una sèrie d'actes lúdics que van tenir com a centre d'atenció la presència de l'alcalde de la nostra ciutat acompanyat pel seu “seguici”, aquesta desgraciada plaça està lluny d'aparèixer davant els ulls dels vianants i veïns com una obra definitivament acabada.

La grua o polipastro que presideix el centre de la plaça, és el primer motiu per prendre's a sarcasme l'acte inaugural del passat any, encara que la veritat és que aquest monstruós artefacte no desentona en el conjunt fèrric que li envolta. Les rases obertes en la prolongació del carrer Gran de Gracia, és la ironia propugnada per qui van presidir la inauguració en un descarat intent de raspallar-nos el cuir cabellut als veïns d'aquesta lamentable plaça. L'estat de les escasses zones verds que “adornen” la plaça, és el burlo municipal elevat a l'enèsima potència.

Encara que en les meves últimes entrades referides a aquest lloc de Barcelona, vaig voler abandonar la meva postura crítica sobre aquest projecte inacabat, no puc per menys que faltar a la meva pròpia paraula, davant el panorama urbanístic que s'ofereix als nostres ulls a un any vista de la pantomima inaugural que va tenir lloc.

El deteriorament de la zona és patent. Els desnivells pocs visibles per a certes persones, han provocat ja, diverses caigudes. L'“skating” és la pràctica més habitual en la plaça, les zones verdes la comparteixen nens i gossos (malgrat la prohibició), la inclinació de la plaça fa impossible qualsevol activitat normal, les dues elevacions en els extrems de la plaça són d'una inutilitat palmària, durant els dies de pluja o neu, el gris del cel s'uneix al gris dels elements fèrrics suposadament decoratius, oferint una estampa trista, fantasmal, que ens evoca els camps de concentració nazis o un gulag de l'època soviètica.

Però com una imatge val més que mil paraules aquí van unes fotografies d'aquest desastre urbanístic, algunes comparant els mateixos espais com eren abans i després de la reforma.

El pasado mes de abril, hizo un año que se “inauguró” la nueva Plaza de Lesseps. Y escribo “inauguró”, entre comillas ya que, aunque se celebraron una serie de actos lúdicos que tuvieron como centro de atención la presencia del alcalde de nuestra ciudad acompañado por su “séquito”, esta desdichada plaza está lejos de aparecer ante los ojos de los viandantes y vecinos como una obra definitivamente acabada.

La grúa o polipastro que preside el centro de la plaza, es el primer motivo para tomarse a sarcasmo el acto inaugural del pasado año, aunque la verdad es que este monstruoso artefacto no desentona en el conjunto férrico que le rodea. Las zanjas abiertas en la prolongación de Mayor de Gracia, es la ironía propugnada por quienes presidieron la inauguración en un descarado intento de cepillarnos el cuero cabelludo a los vecinos de esta lamentable plaza. El estado de las escasas zonas verdes que “adornan” la plaza, es el pitorreo municipal elevado a la enésima potencia.

Aunque en mis últimas entradas referidas a este lugar de Barcelona, quise abandonar mi postura crítica sobre este proyecto inacabado, no puedo por menos que faltar a mi propia palabra, ante el panorama urbanístico que se ofrece a nuestros ojos a un año vista de la pantomima inaugural que tuvo lugar.

El deterioro de la zona es patente. Los desniveles poco visibles para ciertas personas, han provocado ya, diversas caídas. El “skating” es la práctica más habitual en la plaza, las zonas verdes la comparten niños y perros (pese a la prohibición), la inclinación de la plaza hace imposible cualquier actividad normal, las dos elevaciones en los extremos de la plaza son de una inutilidad palmaria, en los días de lluvia o nieve, el gris del cielo se une al gris de los elementos férricos supuestamente decorativos, ofreciendo una estampa triste, fantasmal, que nos evoca los campos de concentración nazis o un gulag de la época soviética.

Pero como una imagen vale más que mil palabras ahí van unas fotografías de este desastre urbanístico, algunas comparando los mismos espacios como eran antes y después de la reforma.

Passadís estret per als vianants al costat d'unes rases obertes fa una eternitat…

Pasadizo estrecho para los viandantes al lado de unas zanjas abiertas hace una eternidad…

Els gossos, si tenen un espai verd per a ells malgrat la prohibició…

Los perros, si tienen un espacio verde para ellos a pesar de la prohibición…

Sibèria?, Auschwitz?; no, Barcelona, Plaza Lesseps un dia de neu…

Siberia?, Auschwitz?; no, Barcelona, Plaza Lesseps un día de nieve…

Abans: frondositat. Ara: ferro i ciment.

Antes: frondosidad. Ahora: hierro y cemento.

La mateixa imatge anterior després d'una nevada i ara…

La misma imagen anterior después de una nevada y ahora…

El centre escolar Rius i Taulet abans i després

El centro escolar Rius y Taulet antes y después

L'estat de la gespa malgrat les freqüents pluges de l'últim any…

El estado del césped a pesar de las frecuentes lluvias del último año…

Gris sobre gris…. Com els responsables de la reforma, grisos….

Gris sobre gris…. Como los responsables de la reforma, grises….

POMPEII, THE TESTIMONY OF A TRAGEDY. POMPEIA, EL TESTIMONI D'UNA TRAGÈDIA. POMPEYA, EL TESTIMONIO DE UNA TRAGEDIA,

2009-12-19T16:01:00.013+01:00

Pompeii next to Herculean was two cities of the Imperial Rome situated in the local commuter of Naples in the region of the Campania. In month of August of the year 79, a violent eruption of the Vesuvius, buried to both low cities a thick ashes layer. Pompeii was founded in the 7th CENTURY to. C. for the Osco’s. In his to become historic, had to the Etruscan ones for rivals, arriving to establish alliances with Greeks. Later was conquered by the samnites and they ran against Romans, until in the first Century to. C., he was besieged by Sila, capitulating years later. After the eruption of the Vesuvius, that area was practically abandoned, until in 1748, they were discovered his entombed ruins in thick ashes layers. Carlos III of Spain, such as a king that also was of Naples, led a laudable initiative, in the recovery of the entombed city. Today, constitutes a tourist appeal of prime importance, since it allows the visitors to do an idea of how was a Roman city of the period, thanks to that the street structure is kept, squares and buildings.

Pompeia al costat d'Herculano van ser dues ciutats de la Roma Imperial situades a les proximitats de Nàpols en la regió de la Campània. El mes d'agost de l'any 79, una violenta erupció del Vesuvi, va sepultar a ambdues ciutats sota una espessa capa de cendres. Pompeia es va fundar en el Segle VII a. C. pels oscos. En el seu esdevenir històric, van tenir als etruscos per rivals, arribant a establir aliances amb els grecs. Més tard va ser conquistada pels samnites i es van enfrontar als romans, fins que en el segle I a. C., va ser assetjada per Sila, capitulant anys més tard. Després de l'erupció del Vesuvi, aquella zona va quedar pràcticament abandonada, fins que en 1748, van ser descobertes les seves ruïnes sepultades en gruixudes capes de cendres. Carlos III d'Espanya, com a rei que també era de Nàpols, va encapçalar una lloable iniciativa, en la recuperació de la ciutat sepultada. Avui, constitueix un atractiu turístic de primer ordre, ja que permet als visitants fer-se una idea de com era una ciutat romana de l'època, gràcies a que es conserva l'estructura de carrers, places i edificis.

Pompeya junto a Herculano fueron dos ciudades de la Roma Imperial situadas en las cercanías de Nápoles en la región de la Campania. En el mes de agosto del año 79, una violenta erupción del Vesubio, sepultó a ambas ciudades bajo una espesa capa de cenizas. Pompeya se fundó en el Siglo VII a. C. por los oscos. En su devenir histórico, tuvieron a los etruscos por rivales, llegando a establecer alianzas con los griegos. Más tarde fue conquistada por los samnitas y se enfrentaron a los romanos, hasta que en el siglo I a. C., fue asediada por Sila, capitulando años más tarde. Tras la erupción del Vesubio, aquella zona quedó prácticamente abandonada, hasta que en 1748, fueron descubiertas sus ruinas sepultadas en gruesas capas de cenizas. Carlos III de España, como rey que también era de Nápoles, encabezó una loable iniciativa, en la recuperación de la ciudad sepultada. Hoy, constituye un atractivo turístico de primer orden, ya que permite a los visitantes hacerse una idea de cómo era una ciudad romana de la época, gracias a que se conserva la estructura de calles, plazas y edificios.

LA SAGRADA FAMÍLIA EN PERILL. LA SAGRADA FAMILIA EN PELIGRO. THE HOLY FAMILY IN DANGER

2009-10-09T21:15:00.007+02:00

Espanya és un estat, on impera la llei de l'embut; aquella que reserva la part ampla de l'instrument per els nostres administradors i la part estreta per els administrats. Si, no es sorprenguin, això és cert. La Constitució hauria de modificar el seu primer article per adaptar-ho a la realitat amb un text que digui alguna cosa com: “Espanya es constitueix en un estat SANCIONADOR de dret. Els espanyols són tots sancionables llevat de quan assoleixin el grau de regidor, diputat o membre de qualsevol institució de l'estat”.Contra l'opinió de la majoria de ciutadans de Barcelona, el tren de l'AVE passarà a escassos centimetres (75) de la Sagrada Família, obra emblemàtica de Gaudí i, sorprenguin-se: el monument més visitat de l'estat espanyol. Serà per això?. Si fa pudor, molta pudor. La decisió es pren a Madrid (quina poca delicadesa) amb el beneplàcit de les nostres autoritats municipals i autonòmiques que curiosament, casualment, accidentalment, són del mateix partit polític. Que fàstic!.Ara, fa pocs dies, el Fons Mundial de Monuments, acaba d'incloure la magna obra de l'arquitecte català en la llista de monuments en perill, pel traçat de l'AVE. Fa unes setmanes l'Audiència Nacional, va enviar a uns jutges per examinar l'obra i dictaminar si corria o no perill l'emblemàtic monument barceloní. Aneu!, per cobrir l'expedient, per tapar la boca. Que nassos han de saber de resistència de materials, de Geologia, d'Arquitectura urbanística uns picaplets que s'ofereixen a tan esperpèntic muntatge?.Se m'ocorre que caldria organitzar una recollida de signatures, per proposar una llei que tingui en compte que en cas de qualsevol desperfecte o sinistre total o parcial del monument com a conseqüència del traçat de l’Avé, els responsables actuals del mateix, així com els seus descendents i/o hereus, responguin solidàriament amb el seu patrimoni personal de les conseqüències econòmiques. Al cap i a la fi és el mateix que fa l'Administració amb els ciutadans....

Spain is a state, where the law of the funnel rules; that one that reserves the wide part of the instrument for our administrators and the part narrowed by the administered ones. If, they are not surprised, this is a certain. The Constitution should modify its first article for adapting to the reality with a text that says something like: "Spain is constituted in a state SANCTIONATIVE of law. The Spaniards are all punishable except when they attain the degree of town councilor, deputy or member of any institution of the state".Against the opinion of the majority of citizens of Barcelona, the train of the AVE will pass in scarce centimeters (75) of the Holy Family, emblematic work of Gaudí and, be surprised: the monument more visited from the Spanish state. Will it be because of that?. If it makes stink, a lot of stink. The decision takes in Madrid (which little delicacy) with the approval of our municipal and autonomic authorities that, accidentally, are, casually curiously from the same political party. That disgust!.
Now, few days, the World Monuments Found, be it has just included the great work of the Catalan architect in the list of monuments in danger, for the outline of the AVE.Some weeks ago the Audiència Nacional, it sent to some judges to examine the work and determined if he ran or no danger the emblematic monument from Barcelona. Go!, to cover the report, for covering the mouth. That noses have to know about resistance of materials, of Geology, of City-planning Architecture some troublemakers that they offer to themselves in so grotesque assembly?.It occurs me that it would be necessary to organize a collection of signatures, to propose a law that it takes into account that in the event of any damage or sinister total or partial of the monument as a consequence of the outline of Gets along her, the current persons responsible for the same one, as well as their descendants and/or heirs, they are responsible in a solidary way with his personal patrimony of the economical consequences. After all it is the same one that it makes the Administration with the citizens....

España es un estado, donde impera la ley del embudo; aquella que reserva la parte ancha del instrumento para nuestros administradores y la parte estrecha para los administrados. Si, no se sorprendan, esto es cierto. La Constitución debería modificar su primer artículo para adaptarlo a la realidad con un texto que diga algo como: “España se constituye en un estado SANCIONADOR de derecho. Los españoles son todos sancionables excepto cuando alcancen el grado de concejal, diputado o miembro de cualquier institución del estado”.
Contra la opinión de la mayoría de ciudadanos de Barcelona, el tren del AVE pasará a escasos centímetros (75) de la Sagrada Familia, obra emblemàtica de Gaudí y, sorpréndanse: el monumento más visitado del estado español. ¿Será por eso?. Si huele mal, muy mal. La decisión se toma en Madrid (que poca delicadeza) con el beneplácito de nuestras autoridades municipales y autonómicas que curiosamente, casualmente, accidentalmente, son del mismo partido político. ¡Que asco!.
Ahora, hace pocos días, el Fondo Mundial de Monumentos, acaba de incluir la magna obra del arquitecto catalán en la lista de monumentos en peligro, por el trazado del AVE.
Hace unas semanas la Audiencia Nacional, envió a unos jueces para examinar la obra y dictaminar si corría o no peligro el emblemático monumento barcelonés. ¡Vaya!, para cubrir el expediente, para tapar la boca. ¿Que diantres van a saber de resistencia de materiales, de Geología, de Arquitectura urbanística unos leguleyos que se prestan a tan esperpéntico montaje?.
Se me ocurre que habría que organizar una recogida de firmas, para proponer una ley que contemple que en caso de cualquier desperfecto o siniestro total o parcial del monumento como consecuencia del trazado del AVE, los responsables actuales del mismo, así como sus descendientes y/o herederos, respondan solidariamente con su patrimonio personal de las consecuencias económicas. Al fin y al cabo es lo mismo que hace la Administración con los ciudadanos....

VENEZIA: UNICA E IRRIPETIBILE

2009-09-04T20:22:00.019+02:00

Venezia capitale della regione di Veneto, la città di canali, che si trova circa 120 piccole isole collegate da oltre 400 ponti. La capitale della vecchia Repubblica di Venezia, che ha dominato il Mediterraneo orientale, è una città unica e irripetibile. Poco da commentare su Venezia, sulla rete ci sono molte pagine che raccontano la sua bellezza, la sua attrattiva, la sua storia. E 'una città da visitare e ripetere. Questa è la terza volta che noi la abbiamo visitato e quando abbiamo raggiunto la Piazza San Marco, ci viene ricordato di quella frase di Napoleone, quando vi entrò n’ella: "Questa è la stanza più bella d'Europa". Come una città che è speciale e diversa, abbiamo voluto riflettere anche in questa occasione così diversa e il risultato sono queste immagini che ci auguriamo possa essere di vostro gradimento.

Venècia capital de la regió de Vèneto, la ciutat dels canals, situada sobre 120 petites illes unides entre sí per més de 400 ponts. La capital de l'antiga República Veneciana, que va dominar el Mediterrani oriental, és una ciutat única i irrepetible. Poc cal comentar sobre Venècia, en la xarxa existeixen nombroses pàgines que ens parlen de la seva bellesa, de seu poder d'atracció, de la seva història. És una ciutat per visitar i repetir. Aquesta, és la tercera ocasió que la visitem i quan arribem a la Plaça de Sant Marc, ens ve a la memòria aquella frase de Napoleó quan va entrar en ella: “Aquest és el saló més bell d'Europa”. Com ciutat especial i diferent que és, hem volgut reflectir-la en aquesta ocasió de forma també diferent i el resultat, són aquestes fotografies que esperem que siguin del vostre gust.

Venecia capital de la región de Véneto, la ciudad de los canales, situada sobre 120 pequeñas islas unidas entre sí por más de 400 puentes. La capital de la antigua República Veneciana, que dominó el Mediterráneo oriental, es una ciudad única e irrepetible. Poco cabe comentar sobre Venecia, en la red existen numerosas páginas que nos hablan de su belleza, de su poder de atracción, de su historia. Es una ciudad para visitar y repetir. Ésta, es la tercera ocasión que la visitamos y cuando llegamos a la Plaza de San Marcos, nos viene a la memoria aquella frase de Napoleón cuando entró en ella: “Este es el salón más bello de Europa”. Como ciudad especial y distinta que es, hemos querido reflejarla en esta ocasión de forma también distinta y el resultado, son estas fotografías que esperamos que sean de vuestro agrado.

Comparativa de las mismas imágenes en color tradicional y con el efecto especial. En la primera foto se aprecia una de las dos torres inclinadas que existen en Venecia.
Comparativa de les mateixes imatges en color tradicional i amb l'efecte especial. En la primera foto s'aprecia una de les dues torres inclinades que existeixen a Venècia.

Confronto tra le stesse immagini a colori tradizionali ed effetti speciali. Nella prima foto mostra una delle due torri pendenti che esistono a Venezia.

Vista del Gran Canal desde el Puente de la Academia.

Composición de 4 fotografías que abarcan 180 grados.
Vista del Gran Canal des del Pont de l'Academia.

Composició de 4 fotografies que comprenen 180 graus.
Vista del Canal Grande dal ponte dell'Accademia.

Composizione di 4 foto che copre a 180 gradi.

Vista panorámica de San Marcos y el palacio Ducal. Composición de 4 fotografías.
Vista panoràmica de Sant Marc i el palau Ducal. Composició de 4 fotografies.
Vista panoramica di San Marco e il Palazzo Ducale. Composizione di 4 fotografie.

San Marcos, con Nuestra Señora de la Salud y la Punta de la Aduana a la izquierda.
Sant Marc, amb la Mare de Deu de la Salut i la Punta de la Duana a l'esquerra.

San Marco, con la Chiesa di la Madonna della Salute e delle Punta de la Dogane a sinistra.

COPENHAGUE: UN PASEO POR EL NYHAVN. COPENHAGUEN: UN PASSEIG PER EL NYHAVN. COPENHAGEN: A WALK FOR THE NYHAVN.

2009-07-17T22:28:00.008+02:00

Copenhague es una ciudad de cuento, es la ciudad de Hans Christian Andersen. Entre sus muchos atractivos, hoy, nos quedamos con este breve paseo por el Nyhavn, el puerto viejo del canal, bordeado de sus inconfundibles y encantadoras casas.

Copenhaguen és una ciutat de conte, és la ciutat de Hans Christian Andersen. Entre seus molts atractius, avui, ens quedem amb aquest breu passeig pel Nyhavn, el port vell del canal, vorejat de les seves inconfusibles i encantadores cases.

Copenhagen is a fairytale city, is Hans Christian Andersen's city. Between his many appeals, today, stayed with this brief walk for the Nyhavn, the old harbor of the channel, gone around of his unmistakeable ones and charming houses.

ACANTILADOS LOS GIGANTES. PENYA-SEGATS ELS GEGANTS. CLIFFS The GIANTS (TENERIFE, CANARY ISLANDS, SPAIN)

2009-06-21T22:40:00.012+02:00

Los acantilados “Los Gigantes” son formaciones rocosas de origen volcánico basáltico, que se proyectan verticalmente sobre el mar a una altura que llega a superar los 600 metros. Situados en el Parque Natural de Teno en Tenerife, constituyen uno de los paisajes más espectaculares de las Islas Canarias. Antiguamente conocidos como la “Muralla del Infierno”, son hoy en día una atracción turística de la isla de Tenerife. La visita de estos acantilados en barco, permite observar durante el viaje alguna colonia de ballenas.

El penya-segats “Els Gegants” són formacions rocalloses d'origen volcànic basàltic, que es projecten verticalment sobre el mar a una altura que arriba a superar els 600 metres. Situats al parc Natural de Teno a Tenerife, constitueixen un dels paisatges més espectaculars de les Illes Canàries. Antigament coneguts com la “Muralla de l'Infern”, són avui dia una atracció turística de l'illa de Tenerife. La visita d'aquest penya-segats en vaixell, permet observar durant el viatge alguna colònia de balenes.

The cliffs “the Giants” are formation of basaltic origin volcanic, that project vertically on the sea to a height that gets to surpass the 600 meters. Located in the Natural Park of Teno in Tenerife, they constitute one of the most spectacular landscapes of the Canary Islands. Formerly known like the "Wall Hell", they are nowadays a tourist attraction of the island of Tenerife. The visit of these cliffs in boat, allows to observe during the trip some colony of whales.

SANTA SOPHIA (ISTANBUL). SANTA SOFIA (ESTAMBUL)

2009-06-01T12:04:00.015+02:00

The church of Santa Sophia, Church of Divine Knowledge or Hagia Sophia, is the masterpiece of the byzantine art. Constructed under the reign of Justinian I (author of the famous compilation of the Right), it was inaugurated in year 537 in the old Constantinople, capital of the byzantine Empire (today Istanbul, in Turkey). The building, of practically square plant, has the central cupola - greatest at its time that rests on four arcs, sharps as well by four columns. Other two semi-cupolas make the function of abutments and the walls also are assured by abutments. They emphasize his beautiful byzantines mosaics. Used like Christian church during near thousand years, from its construction to the conquest of Constantinople by the Turks in 1453, who turned it mosque, constructing the four minarets that today is observed. 1935, after the restoration of the Republic by Atatürk, it was turned museum. It is from the historical and architectonic point of view, the most important monument of Istanbul, located in front of the Blue Mosque in the sector of Sultanahmet, still conserves some fresh airs of the Christian time, Maxima expression of the old byzantine art.

La iglesia de Santa Sofía, Iglesia de la Divina Sabiduría o Hagia Sophia, es la obra maestra del arte bizantino. Construida bajo el reinado de Justiniano I (autor de la célebre compilación del Derecho), fue inaugurada en el año 537 en la antigua Constantinopla, capital del Imperio bizantino (hoy Estambul, en Turquía). El edificio, de planta prácticamente cuadrada, tiene una cúpula central – la más grande en su época- que descansa sobre cuatro arcos, sostenidos a su vez por cuatro columnas. Otras dos semi-cúpulas hacen la función de contrafuertes y los muros también están asegurados por contrafuertes. Destacan sus bellos mosaicos bizantinos. Utilizada como iglesia cristiana durante cerca de mil años, desde su construcción hasta la conquista de Constantinopla por los turcos en 1453, que la convirtieron en mezquita, construyendo los cuatro minaretes que hoy se observan. En 1935, tras la instauración de la República por Atatürk, fue convertida en museo. Es desde el punto de vista histórico y arquitectónico, el monumento más importante de Estambul, ubicada frente a la Mezquita Azul en el sector de Sultanahmet, conserva todavía algunos frescos de la época cristiana, máxima expresión del arte bizantino antiguo.

L'església de Santa Sofía, Església de la Divina Saviesa o Hagia Sophia, és l'obra mestra de l'art bizantí. Construïda sota el regnat de Justiniano I (autor de la cèlebre compilació del Dret), va ser inaugurada en l'any 537 en l'antiga Constantinoble, capital de l'Imperi bizantí (avui Istanbul, a Turquia). L 'edifici, de planta pràcticament quadrada, té una cúpula central – la més gran en la seva època- que descansa sobre quatre arcs, sostinguts al seu torn per quatre columnes. Dues altres semi-cúpulas fan la funció de contraforts i els murs també estan assegurats per contraforts. Destaquen els seus bells mosaics bizantins. Utilitzada com església cristiana durant prop de mil anys, des de la seva construcció fins a la conquista de Constantinoble pels turcs en 1453, que la van convertir en mesquita, construint els quatre minarets que avui s'observen. En 1935, després de la instauració de la República per Atatürk, va ser convertida en museu. És des del punt de vista històric i arquitectònic, el monument més important d'Istanbul, ubicada enfront de la Mesquita Blava en el sector de Sultanahmet, conserva encara alguns frescos de l'època cristiana, màxima expressió de l'art bizantí antic.

LA MESQUITA BLAVA D'ISTANBUL. LA MEZQUITA AZUL DE ESTAMBUL. The BLUE MOSQUE OF ISTAMBUL

2009-05-15T21:03:00.008+02:00

La Mesquita Blava o Mesquita del Sultà Ahmed, es troba a Istanbul, construïda enfront de Santa Sofía (Hagia Sophia), unides totes dues per uns jardins que confereixen al conjunt un aspecte únic i espectacular. Es destaca per ser una de les poques mesquites del món amb sis minarets, el que va ocasionar cert malestar entre l'Islam i dures crítiques al sultà constructor de la mateixa, al considerar una falta de respecte que tingués el mateix nombre de minarets que la mesquita de la Kaaba, en La Meca. El sultà va solucionar el greuge, finançant la construcció d'un setè minaret en La Meca. Amb un exterior espectacular i sumptuós i un interior no menys magnífic, destaquen uns bonics mosaics blaus d'Izmir (que li donen el nom a la mesquita). Construïda al lloc que ocupava el Gran Palau de Constantinoble, constitueix un dels principals atractius de la ciutat d'Istanbul, al costat de Santa Sofía.

La Mezquita Azul o Mezquita del Sultán Ahmed, se encuentra en Estambul, construida frente a Santa Sofía (Hagia Sophia), unidas ambas por unos jardines que confieren al conjunto un aspecto único y espectacular. Se destaca por ser una de las pocas mezquitas del mundo con seis minaretes, lo que ocasionó cierto malestar entre el Islam y duras críticas al sultán constructor de la misma, al considerar una falta de respeto que tuviese el mismo número de minaretes que la mezquita de la Kaaba, en La Meca. El sultán solucionó el agravio, financiando la construcción de un séptimo minarete en La Meca. Con un exterior espectacular y suntuoso y un interior no menos magnífico, destacan unos hermosos mosaicos azules de Izmir (que le dan el nombre a la mezquita). Construida en el lugar que ocupaba el Gran Palacio de Constantinopla, constituye uno de los principales atractivos de la ciudad de Estambul, junto a Santa Sofía.

The Blue Mosque or Mosque of Sultan Amhed, is in Istanbul, constructed in front of Santa Sophia (Hagia Sophia), and united both by gardens that confer al joint a unique and spectacular aspect. Minarets stands out being one of the few mosques of the world with six, which caused certain malaise between the Islam and hard critics to sultan constructor of the same one, when considering a lack of respect that had the same number of minarets that the mosque of the Kaaba, in Mecca. Sultan solved to the offense, financing the construction of seventh minaret in Mecca. With a spectacular and sumptuous outside and an interior not less magnificent, they emphasize beautiful blue mosaics of Izmir (that give the name him to the mosque). Constructed in the place that occupied the Great Palace of Constantinople, it constitutes one of main the attractiveness of the city of Istanbul, next to Santa Sophia.

ESTAMBUL: LA PUERTA DE ORIENTE. ISTANBUL: LA PORTA D'ORIENT. ISTAMBUL: THE EAST DOOR.

2009-04-18T11:57:00.030+02:00

“Si la Tierra fuese un solo estado, Estambul sería su capital”, con esas palabras Napoleón Bonaparte, definió a la entonces capital del Imperio Otomano y con esas palabras manifestó el impacto que le había producido esta ciudad. Efectivamente, nadie que visite Estambul puede sustraerse a una reflexión de este tipo. Allí, se conjuga el Oriente con Occidente, el Islam con el Cristianismo (Santa Sofía), la historia antigua con la modernidad. Estambul (en turco: İstanbul) no es la capital, pero es la ciudad más grande de Turquía. Con más de 12 millones de habitantes en la ciudad, supera los 20 millones junto a su área metropolitana, lo que la convierte en una de las megápolis más pobladas del mundo. La mayoría de la población es de confesión musulmana, existiendo minorías de cristianos y de judíos. Fue la esplendorosa capital de la antigua Tracia, conocida como Bizancio hasta 330, y como Constantinopla hasta 1453, no obstante en Occidente se la conocía por este último nombre hasta 1930, fecha en la que la República Turca instaurada poco antes, adoptó para ella el nombre actual. Fue la capital del Imperio Romano de Oriente, del Imperio Otomano y de la actual República de Turquía hasta 1923, fecha en que se trasladó a Ankara. Las zonas históricas de Estambul, han sido declaradas Patrimonio de la Humanidad, por la UNESCO. Ubicada a ambos costados del estrecho de Bósforo, conecta el Mar de Mármara con el Mar Negro y separa físicamente Asia de Europa. Este tramo conocido como el Cuerno de Oro, bien merece un paseo en barco. Fundada por los griegos como Bizancio en el siglo VII a. C., fue sucesivamente ocupada por persas, espartanos, nuevamente griegos hasta que fue incorporada al Imperio Romano. En el año 330 el emperador Constantino I, la refundó de nuevo bajo el nombre de Constantinopla. Su posición estratégica entre Oriente y Occidente, hizo que esta ciudad tuviera especial relevancia. Cuando en 395, el emperador Teodosio dividió el Imperio en dos, a su hijo Arcadio le correspondió el Imperio de Oriente con sede en Constantinopla. Tras la caída de Roma, Constantinopla toma el relevo convirtiéndose en la capital del que empezó a llamar Imperio Bizantino hasta que en 1453, cae definitivamente en poder de los turcos, estableciendo en ella, la sede del Imperio Otomano. Con la liquidación del sultanato y el establecimiento de la república en 1923 por Mustafa Kemal Atatürk, se inicia la modernización de Turquía. Ciudad monumental, entre cuyas joyas arquitectónicas se destacan Hagia Sophia, la Iglesia de la Divina Sabiduría (Santa Sofía), ordenada construir por Justiniano en el siglo VI, la Mezquita de Beyazid, la Mezquita de Süleymaniye, la Mezquita del Sultán Ahmed, la Mezquita de Fatih, la Cisterna de Basílica, el Palacio de Dolmabahçe, la Torre de los Gálatas, el Hipódromo de Constantinopla, la Mezquita Azul, y no podía faltar el Palacio de Topkapi.

“Si la Terra fos un sol estat, Istanbul seria la seva capital”, amb aquestes paraules Napoleó Bonaparte, va definir a la llavors capital de l'Imperi Otomà i amb aquestes paraules va manifestar l'impacte que li havia produït aquesta ciutat. Efectivament, ningú que visiti Istanbul pot sostreure's a una reflexió d'aquest tipus. Allà, es conjuga l'Orient amb Occident, l'Islam amb el Cristianisme (Santa Sofía), la història antiga amb la modernitat. Istanbul no és la capital, però és la ciutat més gran de Turquia. Amb més de 12 milions d'habitants a la ciutat, supera els 20 milions juntament a la seva àrea metropolitana, el que la converteix en una de les megápolis més poblades del món. La majoria de la població és de confessió musulmana, existint minories de cristians i de jueus. Va ser l'esplendorosa capital de l'antiga Tràcia, coneguda com a Bizanci fins a 330, i com Constantinoble fins a 1453, no obstant això en Occident se la coneixia per aquest últim nom fins a 1930, data en la qual la República Turca instaurada poc abans, va adoptar per a ella el nom actual. Va ser la capital de l'Imperi Romà d’Orient, de l'Imperi Otomà i de l'actual República de Turquia fins a 1923, data que es va traslladar a Ankara. Les zones històriques d'Istanbul, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO. Ubicada als dos costats de l'estret de Bòsfor, connecta el Mar de Màrmara amb el Mar Negre i separa físicament Àsia d'Europa. Aquest tram conegut com la Banya d'Or, bé mereix un passeig en vaixell.Fundada pels grecs com Bizanci al segle VII a. C., va ser successivament ocupada per perses, espartans, novament grecs fins que va ser incorporada a l'Imperi Romà. En l'any 330 l'emperador Constantí I, la va refundar de nou sota el nom de Constantinoble. La seva posició estratègica entre Orient i Occident, va fer que aquesta ciutat tingués especial rellevància. Quan en 395, l'emperador Teodosio va dividir l'Imperi en dos, al seu fill Arcadio li va correspondre l'Imperi d'Orient amb seu en Constantinoble. Després de la caiguda de Roma, Constantinoble agafa el relleu convertint-se a la capital del que va començar a dir-se Imperi Bizantí fins que en 1453, cau definitivament a poder dels turcs, establint en ella, la seu de l'Imperi Otomà. Amb la liquidació del sultanat i l'establiment de la república en 1923 per Mustafa Kemal Atatürk, s'inicia la modernització de Turquia.Ciutat monumental, plena de joies arquitectòniques entre les que es destaquen: Hagia Sophia, l'Església de la Divina Saviesa (Santa Sofía), ordenada construir per Justiniano al segle VI, la Mesquita de Beyazid, la Mesquita de Süleymaniye, la Mesquita del Sultà Ahmed, la Mesquita de Fatih, la Cisterna de Basílica, el Palau de Dolmabahçe, la Torre dels Gálatas, l'Hipòdrom de Constantinoble, la Mesquita Blava, i no podia faltar el Palau de Topkapi.

"If the Earth were a single state, Istambul would be its capital", with those words Napoleón Bonaparte, defined to the then capital of the Ottoman Empire and with those words it showed the impact that had produced him this city. Indeed, nobody that visits Istambul can evade a reflection of this type. There, the East with the West, the Islam with the Christianity is conjugated (Santa Sofía), old history with modernity. Istambul (in Turk: Istanbul) is not the capital, but it is the biggest city of Turkey. With more than 12 million inhabitants in the city, it surpasses 20 million next to his metropolitan area, which turns it one of megápolis more populated with the world. Most of the population it is of Muslim confession, existing minorities of Christians and Jews. It was the capital of magnificent old Thrace, well-known like Byzantium up to 330, and like Constantinople until 1453, despite in the West was known it by this last name until 1930, date in which the restored Turkish Republic shortly before, adopted for her the present name. It was the capital of the Roman Empire of East, the Ottoman Empire and the present Republic of Turkey until 1923, date in which it was transferred to Ankara. The historical zones of Istambul, have been declared World Heritage, by UNESCO. Located to both flanks of the Straits of Bosphorus, it connects the Sea of Mármara with the Black Sea and physically separates Asia of Europe. This section known like the Gold Horn, deserves a stroll in boat well.Founded by the Greeks like Byzantium on century VII b. C., successively it was occupied by Persian, Spartan, again Greek until which Roman Empire was incorporated al. In 330, the emperor Constantine I, it founded again under the name of Constantinople. Its strategic position between East and the West, caused that this city had special relevance. When in 395, Teodosio emperor divided the Empire in two, to its Arcadio son the Empire of East with seat in Constantinople corresponded to him. After the fall of Rome, Constantinople takes the relief becoming the capital of which it began to call Byzantine Empire until in 1453, it falls definitively in being able of the Turks, establishing in her, the seat of the Ottoman Empire. With the liquidation of the sultanate and the establishment of the republic in 1923 by Mustafa Kemal Atatürk, the modernization of Turkey begins. Monumental city, between whose architectonic jewels they stand out Hagia Sophia, the Church of the Divine Wisdom (Santa Sofía), ordered to construct by Justinian in the century VI, the Mosque of Beyazid, the Mosque of Süleymaniye, the Mosque of the Sultan Amhed, the Mosque of Fatih, the Cistern of Basilica, the Palace of Dolmabahçe, the Tower of the Gálatas, the Race course of Constantinopla, the Blue Mosque, and it could not lack the Palace of Topkapi.

Santa Sofia

Mezquita Azul. Mesquita Blava. Blue Mosque

Hipódromo. Hipòdrom. Race Course

La Cisterna de la Basílica con la cabeza de medusa invertida. Ordenada construir por Justiniano para recolector de aguas potables.

LaCisterna de la Basílica. Ordenada construir per Justiniano per a recol·lector d'aigües potables.

The Cistern of the Basilica. Ordered to construct by Justiniano for recolector of potable waters.

Gran Bazar. Gran Basar. Great Bazaar

Bazar de las especies. Basar de les espècies. The specie's Bazaar

Palacio de Dolmabahçe. Palau de Dolmabahçe. Dolmabahçe palace

Estrecho de Bósforo. Estret de Bòsfor. Straits of Bosphorus

Torre de los Gálatas. Torre dels Gàlates. Tower of the Galatas

INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLAÇA LESSEPS. INAUGURACIÓN DE LA NUEVA PLAZA LESSEPS

2009-04-05T19:26:00.017+02:00

Avui s'ha inaugurat la nova Plaza Lesseps. Ha estat un dia de festa, una festa agradable, pacífica i civilitzada, d'acord amb els veïns que habiten aquest entranyable indret de Gracia. Avui, s'han aparcat les reivindicacions de la gran majoria de veïns sobre el resultat final de la plaça. Avui era un dia de festa i així ho hem demostrat els veïns. L'alcalde Hereu ha presidit la inauguració, al seu costat, els representants de les dues associacions de la Plaça Lesseps, uns conformes amb les obres, els altres un tant decebuts, però avui, units en la festa en la qual l'Ajuntament de Barcelona feia lliurament de la plaça als ciutadans. Ha estat tota una lliçó de llibertat, democràcia i saber estar. Prenguin nota senyors polítics, aquest és verdader tarannà del poble civilitzat. Avui el “canal de Suez” no el de Lesseps, el de Viaplana, ha començat a abocar les seves aigües sobre la ridícula banyera que s'ha ubicat enfront de la biblioteca; era el toc de frescor que animava una plaça plena de ciutadans gaudint de la festa, emparats per l'agradable climatologia que ens ha obsequiat el dia. Avui, no és dia de crítiques, ja hi ha hagut suficients, però no puc sostreure'm a pensar que hagués succeït si en lloc d'avui aquesta inauguració s'hagués fet al mes de juliol. La falta d'ombres a la plaça és potser el motiu més alarmant a les portes d'un estiu que s'anuncia calorós. Però avui, és festa, agradi a uns o ens disgusti a altres, la nova Plaza Lesseps, és ja una realitat.

Hoy se ha inaugurado la nueva Plaza Lesseps. Ha sido un día de fiesta, una fiesta agradable, pacífica y civilizada, en consonancia con los vecinos que habitan este entrañable lugar de Gracia. Hoy, se han aparcado las reivindicaciones de la gran mayoría de vecinos sobre el resultado final de la plaza. Hoy era un día de fiesta y así lo hemos demostrado los vecinos. El alcalde Hereu ha presidido la inauguración, a su lado, los representantes de las dos asociaciones de la Plaza Lesseps, unos conformes con las obras, los otros un tanto decepcionados, pero hoy, unidos en la fiesta en la que el Ayuntamiento de Barcelona hacía entrega de la plaza a los ciudadanos. Ha sido toda una lección de libertad, democracia y saber estar. Tomen nota señores políticos, éste es verdadero talante del pueblo civilizado. Hoy el “canal de Suez” no el de Lesseps, el de Viaplana, ha comenzado a verter sus aguas sobre la ridícula bañera que se ha ubicado frente a la biblioteca; era el toque de frescura que animaba una plaza repleta de ciudadanos disfrutando de la fiesta, amparados por la agradable climatología con que nos ha obsequiado el día. Hoy, no es día de críticas, ya ha habido suficientes, pero no puedo sustraerme a pensar que hubiera sucedido si en lugar de hoy esta inauguración se hubiera hecho en el mes de julio. La falta de sombras en la plaza es quizás el motivo más alarmante a las puertas de un verano que se anuncia caluroso. Pero hoy, es fiesta, guste a unos o nos disguste a otros, la nueva Plaza Lesseps, es ya una realidad.

ADARE: A BEAUTIFUL CORNER OF IRELAND. UN BELL RACÓ D'IRLANDA. UN BELLO RINCÓN DE IRLANDA

2009-04-03T19:15:00.010+02:00

Adare is a small population in the County of Limerick, Ireland. One has something more of 2.500 inhabitants and he considers itself most beautiful like one of the corners from Ireland. It is included in the Irish National Wealth. Adare is a touristic center of first order, place where crowd of ceremonies (weddings, lectures and meetings of company) are celebrated annually. It has, a recognized fame in the area of the golf, also; the Golf Club of Adare counts with two fields with 18 holes. There the Open of Ireland of 2007 was celebrated. They highlight in its landscape the "Cottages" (traditional country houses) that are hired, as well as the "Bed & Breakfasts" (economical accommodations that include the breakfast). Among its constructions they highlight, the Agustinian Priory of the 14th century and the Franciscan Abbey, of the 15th century, as well as the Castle of Desmond.

Adare és una petita població en el Comtat de Limerick, Irlanda. Té una quelcom més de 2.500 habitants i es considera com un dels racons més bonics d'Irlanda. Està inclosa en el Patrimoni Nacional Irlandès. Adare és un centre turístic de primer ordre, lloc on se celebren anualment multitud de cerimònies (casaments, conferències i reunions d'empresa). Té també, una reconeguda fama en l'àmbit del golf; el Club de Golf de Adare compta amb dos camps amb 18 forats. Allà es va celebrar l'Open d'Irlanda de 2007. Destaquen en el seu paisatge les “Cottages” (cases de camp tradicionals) que es lloguen, així com els “Bed & Breakfasts” (allotjaments econòmics que inclouen l'esmorzar). Entre les seves construccions destaquen, el Priorat Agustí (Agustinian Priory) del segle XIV i l'Abadia Franciscana (Franciscan Abbey), del segle XV, així com el Castell de Desmond.

Adare es una pequeña población en el Condado de Limerick, Irlanda. Tiene algo más de 2.500 habitantes y se considera como uno de los rincones más bonitos de Irlanda. Está incluida en el Patrimonio Nacional Irlandés. Adare es un centro turístico de primer orden, lugar donde se celebran anualmente multitud de ceremonias (bodas, conferencias y reuniones de empresa). Tiene también, una reconocida fama en el ámbito del golf; el Club de Golf de Adare cuenta con dos campos con 18 hoyos. Allí se celebró el Open de Irlanda de 2007. Destacan en su paisaje las “Cottages” (casas de campo tradicionales) que se alquilan, así como los “Bed & Breakfasts” (alojamientos económicos que incluyen el desayuno). Entre sus construcciones destacan, el Priorato Agustino (Agustinian Priory) del siglo XIV y la Abadía Franciscana (Franciscan Abbey), del siglo XV, así como el Castillo de Desmond.

ROMA: LA CIUTAT ETERNA. ROMA: LA CIUDAD ETERNA. ROME: THE ETERNAL CITY.

2009-03-20T22:07:00.019+01:00

Molt es podria dir de Roma, però quant pugui dir-se en aquestes breus línies ja és conegut per tot el món. Roma és el paradigma de l'estat-ciutat, de la qual va néixer un dels imperis més grans i importants del món l'Imperi Romà, bressol i transmissor de la cultura occidental basada en la civilització grega i en el propi pragmatisme romà, els quals efectes encara perduren avui dia: el Dret, l'Art i la religió cristiana, entre d'altres, que han influït en les cultures de pràcticament la totalitat dels països occidentals. Roma és avui la capital de l'estat modern d'Itàlia. Situada al centre de la península, a la regió del Lazio, té una població pròxima als 3 milions d'habitants que units als de la seva àrea metropolitana, s'eleven a 4 milions. En ella, a la zona oest es troba el Vaticà, estat independent i sobirà, capital de l'Església Catòlica. No considero necessari en aquesta modesta pàgina explicar o resumir la seva història. Primer per fart coneguda i per trobar-se a la xarxa centenars de pàgines que l'expliquen, en segon lloc, perquè caldrien moltes pàgines, tan sols per resumir-la. Origen a més d'un bon nombre d'idiomes que prenen la seva arrel en el llatí –l'idioma de l'imperi-, italià, espanyol, francès, portuguès, català, romanès, gallec, etc. Entre els seus personatges històrics figuren dels més importants i coneguts a nivell mundial: Julio César, Marc Antoni, Pompeyo, August, Neró, Vespasiano, Tito, Domiciano, Trajano (nascut a Hispània), Adriano, Caracalla, Constantino, Marc Aureli, Ciceró, etc. Després de la divisió de l 'imperi en dos (Roma i Constantinoble), va començar a caure en declivi fins a la seva subdivisió en els diversos regnes gots. No cap dir que de la Roma intramurs, qualsevol espai traspua història, els fòrums imperials, els museus Capitolins, les termes d'en Caracalla, el Coliseu, els arcs de Constanti, de Tito etc… Realment, quan un passeja per els vells carrers d'aquesta ciutat comprèn perquè Roma és i serà sempre la Ciutat Eterna…Les fotografies estàn preses quan no existien càmeres digitals i estan escanejades.

Mucho hay que decir de Roma, pero cuanto pueda decirse en estas breves líneas ya es conocido por todo el mundo. Roma es el paradigma del estado-ciudad, de la cual nació uno de los imperios más grandes e importantes del mundo el Imperio Romano, cuna y transmisor de la cultura occidental basada en la civilización griega y en el propio pragmatismo romano, cuyos efectos aún perduran hoy día: el Derecho, el Arte y la religión cristiana, entre otros, que han influido en las culturas de prácticamente la totalidad de los países occidentales. Roma es hoy la capital del estado moderno de Italia. Situada en el centro de la península, en la región del Lacio, tiene una población cercana a los 3 millones de habitantes que unidos a los de su área metropolitana, se elevan a 4 millones. En ella, en la zona oeste se encuentra el Vaticano, estado independiente y soberano, capital de la Iglesia Católica. No considero necesario en esta modesta página explicar o resumir su historia. Primero por harto conocida y por encontrarse en la red centenares de páginas que la explican, en segundo lugar, porque serían necesarias muchas páginas, tan sólo para resumirla. Origen además de un buen número de idiomas que toman su raíz en el latín –el idioma del imperio-, italiano, español, francés, portugués, catalán, rumano, gallego, etc. Entre sus personajes históricos figuran de los más importantes y conocidos a nivel mundial: Julio César, Marco Antonio, Pompeyo, Augusto, Nerón, Vespasiano, Tito, Domiciano, Trajano (nacido en Hispania), Adriano, Caracalla, Constantino, Marco Aurelio, Cicerón, etc. Tras la división del imperio en dos (Roma y Constantinopla), empezó a caer en declive hasta su subdivisión en los diversos reinos godos. No cabe decir que de la Roma intramuros, cualquier espacio rezuma historia, los foros imperiales, los museos Capitolinos, las termas de Caracalla, el Coliseo, los arcos de Constantino, de Tito etc… Realmente, cuando uno pasea por las viejas calles de esta ciudad comprende porqué Roma es y será siempre la Ciudad Eterna…Las fotografías están tomadas cuando no existían cámaras digitales y están escaneadas.

A lot might be said from Rome, but how it can be said in these brief lines already he is known for the entire world. Rome is the paradigm of the state-city, which it was of born one of the biggest and important empires of the world the Roman Empire, cradle and transmitter of the occidental culture based on the Greek civilization and in the roman pragmatism himself, that effects still last nowadays: the Law, the Art and the Christian religion, among other, that have influenced on the cultures practically of the whole of the countries occidental. Rome is today the capital of the modern state of Italy. Placed in the centre of the peninsula, in the region of the Lazio, it has a nearby population at the 3 million inhabitants that joined to those of its metropolitan area, they elevate at 4 million. In her, in the west zone the Vatican, been independent and sovereign finds capital of the Catholic Church. I do not consider to explain or to summarize his history necessary in this modest page. First as sick known and to be in the net hundreds of pages that explain it, in second place, because many pages would be necessary, just to summarize it. Origin besides a good number of languages that they take its root in the Latin -the language of the empire-, Italian, Spanish, French, Portuguese, Catalan, Romanian, Galician, etc. Among its historical characters they appear of the most important and known at world-wide level: Julio César, Marco Antonio, Pompeii, Augusto, Nero, Vespasian, Tito, Domitian, Trajan (born in Hispania), Adriano, Caracalla, Constantine, Marco Aurelio, Cicerone, etc. After the division of l 'empire in two (Rome and Constantinople), it started to fall down in slope until its subdivision in the several Gothic kingdoms. It does not fit to suggest that of Rome intrawalls, any space oozes history, the imperial forums, the museums Capitoline’s, the thermal baths of Caracalla, the Coliseum, the arches of Constantine, of Tito etc... Really, when he understands for old streets of this city he because it is a Rome and it will always be the Eternal City... The pictures its is taken when there were not digital cameras and they are scanned.

Madonna di Loreto

Il Vittoriano

Piazza Venezzia

Piazza d'Espagna

Marco Aurelio

Musei Capitolini

Tempio di Portuno (Foro Boario)

Campidoglio

Trinità di Monte

Obelisco Piazza di poppolo

Piazza di poppolo

Castel Sant'Angelo

Villa Borghese

Piazza Navona

Panteon

Fontana di Trevi

Fori Imperiali

Arco di Tito

Arco di Constantino

Arco di Tito

Foro Romano

Il Colosseo

TOLEDO: LA CIUDAD DE LAS TRES CULTURAS. LA CIUTAT DE LES TRES CULTURES. THE CITY OF THE THREE CULTURES

2009-03-06T22:22:00.022+01:00

Toledo (la romana Toletum; la árabe Tulaytulah), es la capital de la comunidad de Castilla-La Mancha en la España central. Mundialmente conocida como la ciudad de las tres culturas, por haber convivido en ella durante siglos cristianos, judíos y árabes, hasta el año 1492 en que los Reyes Católicos ordenaron la expulsión de judíos y musulmanes. También se la conoce como la ciudad Imperial, ya que fue la sede principal de la corte del emperador Carlos I de España. Situada en la margen derecha del Tajo, sobre una colina de unos cien metros de altura sobre el meandro del río conocido como Torno del Tajo. Su historia, se remonta a la Edad del Bronce, posteriormente romana y tras las invasiones germánicas, Leovigildo la convierte en capital y más tarde en principal sede eclesiástica, del Reino Visigodo. En el año 711 Toledo cae en poder de los musulmanes y Alfonso VI la reconquista en el siglo XI. Fue sede de los Reyes Católicos. Toledo se unió a la revuelta de las Comunidades en el siglo XVI, siendo uno de los principales jefes Juan de Padilla, hasta su derrota en la batalla de Villalar, aunque los comuneros toledanos, dirigidos por María Pacheco, la viuda de Padilla, ofrecieron gran resistencia hasta su rendición dos años más tarde. Con el traslado de la corte a Madrid ordenado por Felipe II, la ciudad entró en decadencia. En 1577 se estableció en Toledo, el pintor Doménikos Theotokópoulos más conocido como “El Greco”, donde vivió y trabajó el resto de su vida. Está considerado uno de los artistas más grandes de la civilización occidental. Su obra maestra, “El entierro del Conde de Orgaz” puede contemplarse en esta ciudad. Ya en época contemporánea, Toledo y más concretamente su Alcázar se convirtió en un símbolo de la Guerra Civil, por su resistencia durante el Asedio del Alcázar. Tradicionalmente, la fabricación de espadas, ha sido su principal industria, reconocidas por su calidad y resistencia en toda Europa desde la edad media.

Toledo (la romana Toletum; l'àrab Tulaytulah), és la capital de la comunitat de Castilla –La Mancha a l'Espanya central. Mundialment coneguda com la ciutat de les tres cultures, per haver conviscut en ella durant segles cristians, jueus i àrabs, fins a l'any 1492 que els Reis Catòlics van ordenar l'expulsió de jueus i musulmans. També se la coneix com la ciutat Imperial, ja que va ser la seu principal de la cort de l'emperador Carlos I de Espanya. Situada en el marge dret del Tajo, sobre un turó d'uns cent metres d'alçada sobre el meandre del riu conegut com a Torn del Tajo. La seva història, es remunta a l'Edat del Bronze, posteriorment romana i després de les invasions germàniques, Leovigildo la converteix en capital i més tard en principal seu eclesiàstica, del Regne Visigot. En l'any 711 Toledo cau a poder dels musulmans i Alfonso VI la reconquesta al segle XI. Va ser seu dels Reis Catòlics. Toledo es va unir a la revolta de les Comunitats al segle XVI, sent un dels principals caps Juan de Padilla, fins a la seva derrota en la batalla de Villalar, encara que els comuners toledans, dirigits per María Pacheco, la viuda de Padilla, van oferir gran resistència fins a la seva rendició dos anys més tard. Amb el trasllat de la cort a Madrid ordenat per Felip II, la ciutat va entrar en decadència. En 1577 es va establir a Toledo, el pintor Doménikos Theotokópoulos més conegut com a “El Greco”, on va viure i va treballar la resta de la seva vida. Està considerat un dels artistes més grans de la civilització occidental. La seva obra mestra, “L'enterrament del Comte de Orgaz” pot contemplar-se en aquesta ciutat. Ja en època contemporània, Toledo i més concretament el seu Alcàsser es va convertir en un símbol de la Guerra Civil, per la seva resistència durant el Setge de l'Alcàsser. Tradicionalment, la fabricació d'espases, ha estat la seva principal indústria, reconegudes per la seva qualitat i resistència en tot Europa des de l'edat mitjana.

Toledo (the Roman Toletum; the Arab Tulaytulah), is the capital of the community of Castilla - La Mancha in the central Spain. is one In a world-wide way known like the city of the three cultures, for having lived together in her for centuries, Christian, Jews and Arabs, until the year 1492 that the Catholic Kings sorted the expulsion of Jews and Muslims. Is also known her like the Imperial city, since she was the main headquarters of the court of the emperor Carlos I of Spain. Placed in the right margin of the Tajo, on a hill of some a hundred meters of height on the meander of the known river as a Turn of the Tajo. Its history, goes back to the Age of the Bronze, later Roman and after the Germanic invasions, Leovigildo converts her in capital and later into main ecclesiastical headquarters, of the Visigothic Kingdom. In the year 711 Toledo den in power of the Muslims, and Alfonso VI the reconquest in the century XI. Goes being of his of the Catholic Kings. Toledo joined to the revolt of the Communities in the 16th century, one being from the main heads Juan de Padilla, until the defeat in the battle of Villalar, although the toledans, directed comuners for María Pacheco, the widow of Padilla, offered big resistance until his surrender two years more late. With the transfer from the court in Madrid sorted by Felip II, the city entered en decadence. In 1577 one settled down in Toledo, the painter Doménikos Theotokópoulos more like "the Greco", where the rest of its life lived and worked. One of the biggest artists of the western civilization is considered. Its masterpiece, "the burial of Count de Orgaz" can be contemplated in this city. Already in contemporary period, Toledo and more precisely the Alcázar (Fortress) became a symbol of the Civil War, for his resistance during the Siege of the Fortress. Traditionally, the manufacture of swords, she has the main industry, recognized by his quality and resistance in all Europe since the Middle Age.

PANORÁMICAS DEL MUNDO. PANORÀMIQUES DEL MÓN. PANORAMIC VIEWS OF THE WORLD

2009-02-14T00:01:00.004+01:00

Vuelvo a insertar, unas composiciones fotográficas, realizadas con el “asistente para panorama” de Roxio Easy Media Creator. Se trata de una experiencia fotográfica digital, que permite enlazar fotografías tomadas de forma sucesiva y secuencial de forma que, permite conseguir una imagen más amplia de la panorámica del paisaje o lugar.

Torno a inserir unes composicions fotogràfiques, realitzades amb l'"assistent per a panorama" de Roxio Easy Media Creator. Es tracta d'una experiència fotogràfica digital, que permet enllaçar fotografies preses de forma successiva i seqüencial de forma que, permet aconseguir una imatge més àmplia de la panoràmica del paisatge o indret.

I return to insert some photographic compositions, carried out with the "assistant for panorama" of Roxio Easy Media Creator. Treats himself of a photographic experience digital, that it allows to connect pictures prisoners in successive and sequential way in form that, it allows to achieve an image more extense of the panoramic view of the landscape or place.

RONDA (MÁLAGA)

TOLEDO

PUERTO RICO

MONTSERRAT (BARCELONA)

MUNICH

MÁLAGA

HELSINKI

MADEIRA

CAIMAN

GRANADA

CASABLANCA

BERGEN

AGADIR

STOCKHOLM: THE CITY OF THE NOBELS. ESTOCOLMO: LA CIUDAD DE LOS NOBEL. ESTOCOLM: LA CIUTAT DELS NOBEL

2009-02-07T13:00:00.018+01:00

Stockholm is the capital and the biggest city of Sweden with a population of 800,000 inhabitants (2 million in its metropolitan area). Founded on a small island (Stadsholmen), located between the Mälaren lake and the Baltic Sea, at the moment one extends on 14 islands. The water surrounds the city and it is constantly present, reason why it was worth the surname to him of Venice of the North. Its foundation, attributed to Birger Jarl, esteem that was in 1252, but was developed of very fast form. It comprised of Hanseatic League, which contributed to its prosperity. After the black plague of 1350, the city enters a declining period. It was in the century XVI, when Gustavo Vasa, transforms it and it extends it, being already in century XVII, an important European city. A peculiar episode of its history happened during the reign of Gustavo II Adolph, when it made construct a boat military, of enormous dimensions for the time, the Vasa that sank in the same archipelago of Stockholm, to few minutes of its launching, due to the overload in tubes and heavy equipments military. The rescue of the boat, in century XX, served to create the one of the most important museums of the city museum of the Vasa. Between the places that deserve to visit themselves, is the old city (Gamla Stan), the Real Palace, the Museum Nobel and the City council, where the ceremony of delivery of the Nobel prizes is celebrated annually. She was capital European of the culture in 1998.

Estocolmo es la capital y la ciudad más grande de Suecia. con una población de 800.000 habitantes (2 millones en su área metropolitana). Fundada en una pequeña isla (Stadsholmen), situada entre el lago Mälaren y el mar Báltico, actualmente se extiende sobre 14 islas. El agua rodea la ciudad y se halla presente constantemente, por lo que le valió el sobrenombre de la Venecia del Norte. Su fundación, atribuida a Birger Jarl, se estima que fue en 1252, pero se desarrolló de forma muy rápida. Formó parte de la Liga Hanseática, lo que contribuyó a su prosperidad. Tras la peste negra de 1350, la ciudad entra en un período decadente. Fue en el siglo XVI, cuando Gustavo Vasa, la transforma y la extiende, siendo ya en el siglo XVII, una importante ciudad europea. Un episodio curioso de su historia sucedió durante el reinado de Gustavo II Adolfo, cuando hizo construir un barco de guerra, de enormes dimensiones para la época, el Vasa, que se hundió en el mismo archipiélago de Estocolmo, a pocos minutos de su botadura, debido a la sobrecarga en cañones y materiales pesados de guerra. El rescate del barco, en el siglo XX, sirvió para crear uno de los más importantes museos de la ciudad el museo del Vasa. Entre los lugares que merecen visitarse, se encuentran la ciudad vieja (Gamla Stan), el Palacio Real, el Museo Nobel y el Ayuntamiento, donde se celebra anualmente la ceremonia de entrega de los premios Nobel. Fue capital europea de la cultura en 1998.

Estocolm es la capital i la ciutat més gran de Suècia. amb una població de 800.000 habitants (2 milions en la seva àrea metropolitana). Fundada en una petita illa (Stadsholmen), situada entre el llac Mälaren i el mar Bàltic, actualment s'estén sobre 14 illes. L'aigua envolta la ciutat i es troba present constantment, per la qual cosa li va valer el sobrenom de la Venècia del Nord. La seva fundació, atribuïda a Birger Jarl, s'estima que va ser en 1252, però es va desenvolupar de manera molt ràpida. Va formar part de la Lliga Hanseàtica, el que va contribuir a la seva prosperitat. Després de la pesta negra de 1350, la ciutat entra en un període decadent. Va ser al segle XVI, quan Gustau Vasa, la transforma i l'estén, sent ja al segle XVII, una important ciutat europea. Un episodi curiós de la seva història va succeir durant el regnat de Gustau II Adolf, quan va fer construir un vaixell de guerra, d'enormes dimensions per a l'època, el Vasa, que es va enfonsar en el mateix arxipèlag d'Estocolm, a pocs minuts de la seva avarada, degut a la sobrecàrrega en canons i materials pesats de guerra. El rescat del vaixell, al segle XX, va servir per crear un dels més importants museus de la ciutat el museu del Vasa. Entre els llocs que mereixen visitar-se, es troben la ciutat vella (Gamla Stan), el Palau Reial, el Museu Nobel i l'Ajuntament, on se celebra anualment la cerimònia de lliurament dels premis Nobel. Va ser capital europea de la cultura en 1998.

EFESO, JOYA DE LA ANTIGÜEDAD. ÉFESO, LA JOIA DE L'ANTIGUITAT. ÉFESO, THE JEWEL OF THE ANTIQUE.

2009-01-17T00:16:00.019+01:00

Situada en la península de Anatolia, en las cercanías de la ciudad de Kusadasi (Turquía), Éfeso, fue una de las ciudades más importantes de la antigüedad. Fundada por los griegos en el siglo XI a. C., ocupada por los persas posteriormente, alcanzó su máximo esplendor bajo el Imperio Romano, siendo la más importante de sus ciudades y puertos en Asia Menor. En ella se ubicaba una de las maravillas del mundo antiguo: el templo de Artemisa (Diana, para los romanos). San Pablo vivió dos años en Éfeso, cerca de la cual se levantó una de las primeras iglesias cristianas. También San Juan el apóstol visitó la ciudad y residió posteriormente en ella hasta su muerte. En el siglo III fue arrasada por los godos, el templo quedó destruido y no volvió a reconstruirse jamás. En el año 431 tuvo lugar el tercer Concilio Ecuménico. En los siglos VII y VIII, fue constantemente asediada por los árabes y en el siglo XI, la ocuparon los turcos seljúcidas, acabando por desaparecer en el siglo XIII. De Éfeso se ha dicho que fue la primera ciudad del mundo. Lo cierto es que en ella existió la primera biblioteca del mundo.
Las ruinas de Éfeso aún hoy día revelan el esplendor que debió tener la ciudad y son de las más importantes del mundo, siendo visitadas por miles y miles de turistas. Entre esas ruinas cabe destacar: El Templo de Diana (Artemisa para los griegos) el mayor templo de la antigüedad, con 120 columnas de 20 metros de altura, de las que sólo sobreviven dos. El teatro que dominaba el paisaje hacia el puerto, fue el mayor de su época, tenía capacidad para cerca de 25.000 espectadores. La biblioteca de Celsus, el ciudadano romano que la construyó en memoria de su padre. Su fachada todavía en pie, constituye una de las ruinas romanas mejor conservadas. Las calles de Éfeso cuyo pavimento construido en mármol, todavía se conserva en parte de ellas, da una idea de la magnificencia que tuvo la ciudad.

Situada a la península de l'Anatòlia, pels voltants de la ciutat de Kusadasi (Turquia), Éfeso, va ser una de les ciutats més importants de l'antiguitat. Fundada pels grecs al segle XI a. C., ocupada pels perses posteriorment, va assolir la seva màxima esplendor sota l'Imperi Roma, sent la més important de les seves ciutats i ports a Àsia Menor. En ella s'ubicava una de les meravelles del món antic: el temple de Artemisa (Diana, per als romans). Sant Pau va viure dos anys en Éfeso, prop de la qual es va aixecar una de les primeres esglésies cristianes. També San Juan l'apòstol va visitar la ciutat i va residir posteriorment en ella fins a la seva mort. Al segle III va ser arrasada pels gots, el temple va quedar destruït i no va tornar a reconstruir-se mai. En l'any 431 va tenir lloc el tercer Concili Ecumènic. En els segles VII i VIII, va ser constantment assetjada pels àrabs i al segle XI, la van ocupar els turcs seljúcides, acabant per desaparèixer al segle XIII. De Éfeso s'ha dit que va ser la primera ciutat del món. El fet cert és que en ella va existir la primera biblioteca del món.
Les ruïnes de Éfeso encara avui dia revelen l'esplendor que va haver de tenir la ciutat i són de les més importants del món, sent visitades per milers i milers de turistes. Entre aquestes ruïnes cal destacar: El Temple de Diana (Artemisa per als grecs) el major temple de l'antiguitat, amb 120 columnes de 20 metres d 'altura, de les quals només sobreviuen dos. El teatre que dominava el paisatge cap al port, va ser el més gran de la seva època, tenia capacitat per prop de 25.000 espectadors. La biblioteca de Celsus, el ciutadà romà que la va construir en memòria del seu pare. La seva façana encara en peu, constitueix una de les ruïnes romanes millor conservades. Els carrers de Éfeso tenen el paviment construït en marbre, i encara es conserva en part d'elles, el que dóna una idea de la magnificència que va tenir la ciutat.

For the environs of the city of Kusadasi (Turkey), Éfeso, one of the most important cities of the antique was, placed in the peninsula of the Anatolia. Set up by the Greeks in the 11th century b C., occupied by the Persians later, he attained its maximum splendour under the Empire Rome, being the most important of its cities and ports in Asia Minor. In her one of the wonders of the antique world was placed: the temple of Artemisia (Diana, for the Romans). Saint Paul lived two years in Éfeso, near which one of the first Christian churches was raised. Also Saint John the apostle visited the city and it resided later in her until his death. In the 3rd century it was levelled by the gothic’s, the temple came off destroyed and was ever not reconstructed again. In year 431 the third Ecumenical Council took place. In VII and VIII centuries, its was constantly besieged by the Arabs and in the 11th century, the Seleucids Turks, ending up disappearing in the 13th century, occupied it. Of Éfeso has been called that it was the first city of the world. The fact some it is that in her there was the first library of the world.
The ruins of Éfeso nowadays still develop the splendour that it had to have the city and are from the most important of the world, visiting for thousands and thousands of tourists. Among these ruins it is necessary to highlight: The Temple of Diana (Artemisia for the Greeks) the bigger temple of the antique, with 120 columns of 20 meters d 'altitude, of which two only survive. The theatre that dominated the landscape towards the port, was the biggest of his period, had capacity for about 25.000 viewers. The library of Celsus, the roman citizen who constructed it in memory of his father. His façade points in foot, constitutes one of the roman ruins better preserved. The streets of Éfeso have the pavement constructed in marble, and, the one that gives an idea about the magnificence that had the city, is still preserved in part of them.

ANY NOU A FUNCHAL (MADEIRA). AÑO NUEVO EN FUNCHAL (MADEIRA). NEW YEAR IN FUNCHAL (MADEIRA).

2009-01-07T22:14:00.007+01:00

Després del període de festes nadalenques, res millor que iniciar aquesta primera entrada del nou any amb un vídeo de la celebració de la festa de l'Any Nou a Funchal, la capital de Madeira (Portugal). Situada prop de les Illes Canàries, el cap D'Any a Funchal és tot un espectacle. A les dotze de la nit té lloc el magnífic espectacle dels focs artificials que durant 15 minuts il·luminen tota la badia. Els focs artificials de Funchal han merescut entrar en el Llibre Guinness dels records, com els millors del món.

Después del período de fiestas navideñas, nada mejor que iniciar esta primera entrada del nuevo año con un video de la celebración de la fiesta del Año Nuevo en Funchal, la capital de Madeira (Portugal). Situada cerca de las Islas Canarias, el Fin de Año en Funchal es todo un espectáculo. A las doce de la noche tiene lugar el magnífico espectáculo de los fuegos artificiales que durante 15 minutos iluminan toda la bahía. Los fuegos artificiales de Funchal han merecido entrar en el Libro Guinness de los records, como los mejores del mundo.

After the period of Christmas parties, nothing better than pioneer this first entry of the new year with a video of the celebration of the party of the New Year in Funchal, the capital of Madeira (Portugal). Placed near the Illes Canàries, the New Year's Eve in Funchal is a real show. At twelve of the night the magnificent show of the fireworks that for 15 minutes illuminate all the bay takes place. The fireworks of Funchal have deserved to enter in the Book Guinness of the remembrances, like the best of the world.

PLAÇA LESSEPS (BARCELONA): AQUESTA ES LA "DURA" REALITAT

2008-12-20T00:16:00.039+01:00

Quo usque tandem abutere, Hereu, patientia nostra?

Aquest és l’aspecte general de la plaça Lesseps amb les obres pràcticament finalitzades. Encara n’hi han qui opinen que això no és una plaça dura. Una plaça que agrada a uns pocs i disgusta a la gran majoria. Aquest és el resultat de l’engany municipal.

Encara que em vaig proposar no tornar a carregar contra les obres de la plaça, a La Vanguardia del dijous 18 de desembre, va aparèixer la fotografia inserida sota aquestes línies, amb una breu descripció de com serà de meravellosa la plaça d’aquí a cinc anys. Aquesta iniciativa dirigida sens dubte, per apaivagar els ànims dels veïns, farts “ad nauseam”, és la que m’impulsa de nou a exposar la meva opinió sobre la “magnífica” obra que ens ha obsequiat el “Gran Talador”.

En aquesta breu notícia existeixen contradiccions dignes d’analitzar: La primera d’aquestes, quan s’assevera que d’aquí a CINC anys la plaça Lesseps, lluirà frondosa i amb arbres. Això no s’ho creu ni el propi autor. En una entrevista a l’arquitecte Viaplana, el mes passat, aquest donava un termini mínim de DEU anys perquè arribés el verd. No es parlava de frondositat, sinó simplement del verd. Que quedem doncs?. També es diu, que els arbres dissimularan l'impacte visual dels elements monumentals. Dons s’està reconeixent implícitament que n’hi han de motius per dissimular-los; càrrec de consciència pot ser?, dons, per alguna cosa serà… La imatge virtual que acompanya a la notícia és una pura fantasia, en ella falten estructures que avui, estan incrustades al bel mig de la plaça i apareix verd, en zones actualment ocupades pel ciment. Pretenen fer-nos combregar amb rodes de molí. Ens han plantat la bleda al clatell i estem ben apanyats, per que els veïns, ens enfrontem a ments recargolades i malaltisses que s’han begut el seny i no volen reconèixer el nyap que s’ha perpetrat a la plaça.

L’ASPECTE GENERAL I LA PENDENT.-Les elevacions en forma de vaixell de les zones de General Mitre i Travessera de Dalt, són un autèntic destorb, tapen la visibilitat de la plaça des d’aquestes vies urbanes i constitueixen un poderós atractiu per a la pràctica del skating. Se’ns diu que no, però no podem confiar en els qui tenen la mentida com norma habitual. En quant a la recuperació del pendent natural de la plaça és totalment MENTIDA que s’hagi recuperat. La plaça està bombada al centre i existeixen pendents sobre tot, cap a la part Sud de la mateixa, el que la converteix en un espai incòmode per al trànsit. La pendent de la part sud, provoca inundacions en el pàrquing de la casa situada en el seu front, quan plou amb certa intensitat. Els bancs estan inclinats, lògicament per la pendent, el que representa una incomoditat per els possibles usuaris. El disseny de corbes per al trànsit ja ha provocat algun accident, i n’hi ha certa preocupació de que succeeixi alguna cosa irreparable. L’aspecte general és, desagradable, gris, trist; l’impacta visual és agressiu, duríssim, una autèntica llàstima. Que no se segueixi insultant a la intel·ligència, dient que n’hi han més arbres que abans. Clar que n’hi han!... Si comptem, els de General Mitre, República Argentina, Avinguda Vallcarca… i així podem arribar fins al mateix Collserola… quina poca vergonya!.

SINFONIA EN Fe MAJOR.-Els elements ornamentals, les estructures, les carcasses, definiu-les com vulgueu, però per favor, que a ningú se li ocorri dir escultures o monuments a aquests trastos, encara que sigui per respecte a Miguel Angel, Leonardo da Vinci, Fidias, Llimona, Bernini, Clará, i tants altres…Jo personalment, els denominaré ferros –encara que el cos em demani definir-los d’una altra manera menys benèvola- i aquests ferros, imprimeixen una imatge agressiva, fan que la plaça no sigui acollidora; és un bosc de metall. Si practiquéssim una anàlisi químic dels components que existeixen sobre la plaça, el ferro (Fe) seria el primer element de la llista. És una simfonia en Fe Major, tocada exclusivament amb instruments de metall, sense la suavitat de les cordes i la fusta. En definitiva, més que ornamentar el que fan, és impedir la vista d’altres construccions molt més atractives.

ELS JOSEPETS.-L’església dels Josepets inaugurada en 1687, és l’edificació més emblemàtica de la plaça juntament amb la casa Ramos. És trist veure com des de diversos indrets de la plaça, l’encreuament de les bigues i baluernes, tapen la vista d’aquesta antiga església, símbol de la plaça i del barri de Gracia. Més de 300 anys d’existència, la primera construcció que va existir en aquesta plaça, quedarà semi-amagada víctima de la bàrbara invasió de l’avantguardisme egocèntric sense límits.

ELS FANALS.-L’assumpte dels fanals, mereix capítol a part. Alts i inclinats alguns d’ells, negres i desproveïts d’atractiu tots ells, apunten cap a la superfície de la plaça, amb una llum groga, tènue i somorta que l’imprimeixen un aspecte lúgubre; sembla com si Withechapel o el Soho londinenc de finals de segle XIX, s’hagués traslladat en el temps i en l’espai a la Barcelona del segle XXI. Quant a les monstruoses columnes inclinades que exerceixen el paper de fanals immensos, a banda del seu antiestètic aspecte (semblen bigues clavades sense cap sentit), imprimeixen una imatge amenaçadora (fa por passar pel seu costat, donen la sensació que et cauran sobre el clatell) i projecten una il·luminació inversament proporcional a la seves dimensions…¡Tanta envergadura per tan poc resultat!. Però això potser, també pugui obeir a la furibunda garreperia del “Gran Talador”, que té a tota la ciutat sumida en les tenebres d’una lànguida lluminària, que la fa candidata al rècord mundial de la foscor.

LES BOLES.-Per si de cas era poc, per si de cas les atrocitats arquitectòniques no han estat suficients, ara han plantat unes boles de pedra enmig del que sembla estar destinat a la zona verda de la plaça. Això no és res de nou, ja que és una còpia idèntica del que el senyor Viaplana ha fet en el “Parc del Besòs”. Suposo que en l’argot dels responsables de l’obra, a aquests pedrots els definiran com esferes, butllofes o alguna cosa així de sofisticada. No sé si són les boles del Hereu, del García-Bragado o del propi arquitecte, perquè es necessiten “boles” per fer el que s’ha fet en aquesta desgraciada plaça. El cert és, que ocupen un espai, on es podien haver plantat més arbres. Però clar, posar arbres no és res original i del que es tracta és que, cada vegada que mirem a la plaça, ens recordem del seu autor i els seus protectors. Renoi si ens recordem!.

L’AMFITEATRE.-S’eleva com les graderies d’un estadi, en un dels extrems de la plaça. És l’amfiteatre del “botellón”, no debades, abans d’estar acabat, ja s’han celebrat en ell un parell de concentracions nocturnes d’aquest tipus, alguna de les quals pel que sembla, ha acabat amb certa violència. Els veïns ens proposem que aquests esdeveniments no es produeixin, però dubto molt que les autoritats ens vagin a solucionar aquest problema ja que d’una banda coneixem la permissivitat i complaença del nostre Conseller amb aquests grups i per una altra: com anem a confiar la seguretat, en aquells que els hi roben figures del pessebre instal·lat en Plaça Sant Jaume, davant dels nassos de l'Ajuntament i de la Generalitat?.

LA DURADA DE LES OBRES.- Una altra qüestió que ens provoca vergonya aliena, és la durada de les obres. Es comenta que la plaça no estarà del tot finalitzada fins al 2011, any en el qual està previst s’acabi de construir l’estació de la nova línia 9 del metro. No obstant això es diu que per a aquell any serà pràcticament impossible. Ferdinand de Lesseps, el qual nom ostenta la plaça, va iniciar les obres del canal de Suez en 1859 i ja en 1867, el primer vaixell va travessar el canal (vuit anys), encara que la seva inauguració fos dos anys després (1869). Era el segle XIX, amb els mitjans de llavors i 163 quilòmetres de canal!!. El “Gran Talador", se’ns tirarà el mateix temps per acabar les obres d’una plaça. Impresentable!!!. Als veïns de Lesseps, que portem aquí tota la vida, se’ns deu quelcom més que explicacions, perquè comptant totes les reformes, ens hem passat una part important de la nostra existència vivint, entre el pols, les rases, els materials, els sorolls i les molèsties de les obres, per suportar al final un nyap rera un altre.

LA NOVA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I COMERCIANTS.-El passat 16 de desembre, en la biblioteca Jaume Fuster, es va celebrar una assemblea de veïns i comerciants de la plaça. Van acudir prop de 300 persones, que durant dues hores, van exposar les seves queixes, greuges i decepcions sobre el resultat final de l’obra. En síntesis, aquestes queixes es referien en la seva majoria als punts que he tractat anteriorment i es concreten en les següents questions:

Exigir la retirada dels elements metàl.lics suposadament decoratius: en especial el pal.li i també l'al.legoria del canal de Suez, i anar liquidant paulatinament les demès andròmines difícils de pair.
Millorar l'enllumenat.
Augmentar les zones verdes (especialment bancs amb ombres).
Crear de forma inmediata un parc infantil (que no sigui una gàbia).
Adoptar mesures inmediates per garantir el caràcter peatonal del carrer Pèrez Galdós, amb col.locació de senyalitzacions específiques i a la vegada de prohibicions d'aparcament.
Establir d'inmediat, d'acord amb l'Associació de veïns un pla d'usos per l'amfiteatre, amb el propòsit ferm de que si es converteix en un punt conflictiu, disposar l'enderrocament de tota la graderia.
Millorar la circulació de vehicles (en especial els punts on hi ha girs de 90º, quan hi ha espai suficient per reduir aquests angles).
Fer un estudi de seguretat de la plaça per determinar un servei de vigilància.
Fer un pla de manteniment i conservació adequats, comencant per millorar de manera inmediata els acabats del paviment, que podria causar caigudes a gent amb dificultats de moviment.

Ha nascut doncs, una nova associació. Era previsible, davant el desencant majoritari dels veïns. Tasca àrdua i complicada té per davant aquesta nova entitat, per molt bona voluntat que es posi, enfrontar-se a aquesta gent del morro fort, als murs de granit, de orelles sordes de les autoritats responsables del nyap, serà feina de titans. Però la indignació és tanta que, possiblement existeixi una escletxa d'esperança de recuperar quelcom del que s'ha perdut. En un país amb tradició democràtica arrelada, les conseqüències d'una atrocitat urbanística com aquesta, s'hagués saldat amb l'expulsió del govern municipal en les properes eleccions i el tancament definitiu dels encàrrecs als “artistes” de l'obra. Tot això en benefici de la ciutat, per que si els deixem fer, ens convertiran Barcelona en una immensa deixalleria. Però aquí, possiblement els hi donin un premi nacional, per a refregar-lo pels nassos dels irritats veïns. Si això últim succeeix, només ens cap l'esperança que la tuneladora que obrirà el pas de la línia 9 del metro, s'equivoqui – cosa no improbable, recordeu el Carmel - i provoqui l'esfondrament de tota la ferralla que cobreix la dissortada plaça. Si això és fes realitat... quina delícia!!!.

COROLARI:

- ferros i + verd
Hereu i García Bragado: dimissió!!!
Senyor Viaplana: perquè no es jubila si us plau?

LA CIUTAT DE LES ARTS I CIÈNCIES DE VALÈNCIA. LA CIUDAD DE LAS ARTES Y CIENCIAS DE VALENCIA. THE CITY OF THE ARTS AND THE SCIENCIES OF VALENCIA

2008-12-12T22:35:00.019+01:00

UN EXEMPLE DE QUE EL MODERN NO ESTÀ RENYIT AMB LA BELLESA

UN EJEMPLO DE QUE LO MODERNO NO ESTA REÑIDO CON LA BELLEZA
AN EXAMPLE OF WHICH MODERN NOT THIS BITTER WITH THE BEAUTY

La Ciutat de les Arts i les Ciències de València (Espanya) és un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava i Félix Candela. Inaugurat en 1998 amb l'obertura de L'Hemisfèric, constitueix un autèntic exemple de l'arquitectura moderna que no està renyida amb la bellesa. En efecte, el complex és espectacular, però al mateix temps combina els elements arquitectònics amb l'aigua i la vegetació, resultant una bonica estampa d'harmonia. Situada al final de l'antic curs del riu Túria, convertit en jardí, un autèntic verger, fa uns vint-i-cinc anys, després del desviament del riu. Avui és la més important atracció turística de la Ciutat del Túria. Els edificis que ho integren són, L'Hemisfèric, el primer que es va inaugurar, el Museu de les Ciències Príncep Felip, que assembla a l'esquelet d'un dinosaure, L'Umbracle: que és un passeig cobert per arcs flotants i enjardinat, L'Oceanogràfic: l'aquari més gran d'Europa, el Palau de les Arts Reina Sofía: dedicat a la música i a les arts escèniques, i el Pont de l'Assut de l'Or. Encara existeixen projectes en execució.

La Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia (España) es un gran complejo arquitectónico diseñado por Santiago Calatrava y Félix Candela. Inaugurado en 1998 con la apertura de L'Hemisfèric, constituye un auténtico ejemplo de la arquitectura moderna que no está reñida con la belleza. En efecto, el complejo es espectacular, pero al mismo tiempo combina los elementos arquitectónicos con el agua y la vegetación, resultando una hermosa estampa de armonía. Situada al final del antiguo cauce del río Turia, convertido en jardín, un auténtico vergel, hace unos veinticinco años, tras el desvío del río. Hoy es la más importante atracción turística de la Ciudad del Turia. Los edificios que lo integran son, L'Hemisfèric, el primero que se inauguró, el Museo de las Ciencias Príncipe Felipe, que asemeja al esqueleto de un dinosaurio, L'Umbracle: que es un paseo cubierto por arcos flotantes y ajardinado, L'Oceanogràfic: el acuario más grande de Europa, el Palacio de las Artes Reina Sofía: dedicado a la música y a las artes escénicas, y el Puente de l'Assut de l'Or. Todavía existen proyectos en ejecución.

The City of the Arts and the Sciences of Valencia (Spain) is a big architectural complex designed by Santiago Calatrava i Félix Candela. Opened in 1998 with the opening of The Hemispherical One, it constitutes an authentic example of the modern architecture that it is not fallen out with the beauty. In effect, the complex is spectacular, but at the same time it combines the architectural elements with the water and the vegetation, being a beautiful print of harmony. Placed in the end of the ancient course of the Túria river, converted into garden, an authentic orchard, some twenty-five years ago, after the diversion of the river. Today the most important touristic attraction is from the City of the Túria. The buildings that integrate it are, The Hemispherical One, the first that, the Museum of the Sciences Prince Felipe, was opened that resembles in the skeleton of a dinosaur, The Umbracle: that it is a promenade covered by floating arches and landscaped, The Oceanographic One: the biggest aquarium of Europe, the Palau of the Arts Reina Sofía: devoted to the music and to the scenic arts, and the Bridge of the Weir of the Gold. There are still projects in execution.

UN ALTRA PLAÇA LESSEPS ERA POSSIBLE. OTRA PLAZA LESSEPS ERA POSIBLE (III)

2008-11-29T20:44:00.005+01:00

L'ASPECTE GENERAL DE LA PLAÇA

ASPECTO GENERAL DE LA PLAZA

LA PROTESTA...

ELS FERROS...
LOS HIERROS...

ÉS O NO UNA PLAÇA DURA?
¿ES O NO ES UNA PLAZA DURA?

UN ALTRA PLAÇA LESSEPS ERA POSSIBLE. OTRA PLAZA LESSEPS ERA POSIBLE (II)

2008-11-26T00:06:00.007+01:00

UNA ALTRA PLAÇA LESSEPS ERA POSSIBLE. OTRA PLAZA LESSEPS ERA POSIBLE

2008-11-18T23:12:00.007+01:00

En aquests últims dies he comprovat que l'afluència de visitants a aquesta humil pàgina, s'ha incrementat. No em cap el menor dubte, que es deu a l'espinós i polèmic assumpte de la Plaça Lesseps. Per això, em permeto fugir encara que sigui per aquesta vegada a l'esperit que desitjava imprimir al bloc i torno de nou a emprendre-la amb la reforma d'aquesta plaça. Crec que ho mereix, almenys per a mi, ja que vaig néixer en ella, en ella visc i en ella espero tancar els ulls per última vegada.

No vull carregar més contra l'obra. Simplement em remeto a incloure a continuació unes poques pàgines que s'han publicat als últims dies en diferents mitjans de comunicació, des de diaris fins a pàgines web. Els recomano entrar en aquesta direcció que m’ha facilitat a través d'un comentari un “català emprenyat”:

http://a4iu.blogsome.com/2008/11/18/entrevista-albert-viaplana/

Aquí apareix una entrevista amb l'arquitecte autor de la reforma de la plaça. Ell mateix reconeix que els veïns i ciutadans que protesten per l'obra, no estan equivocats. Quan li pregunten per la zona verda, respon que el verd arribarà i dóna un termini de DEU ANYS. I també comenta que totes aquestes “estructures” les ha posat perquè el ferro és més barat…

Quan ha sorgit la polèmica, algun dels pocs defensors de la reforma, han arribat a la desqualificació dels veïns de Lesseps, fins i tot adduint certa ignorància o incultura per part d'aquests. Entre els detractors de l'obra, també s'han llançat improperis contra els autors i responsables de la mateixa. Jo només puc comentar que entre els veïns amb els quals tinc contacte, existeixen enginyers, arquitectes, metges, i fins i tot en la meva pròpia escala viu un enginyer d'obres públiques jubilat. A tots ells els sembla de moment una barbaritat la proliferació del ferro i les extenses superfícies sense verd.

Però crec que és arribada l'hora d'asserenar ànims, perquè en definitiva, l'arquitecte ha fet el que li demanen, i si això no agrada als veïns fins i tot a alguns que van participar en el projecte, únicament ens queda traslladar la responsabilitat als polítics. Es dirà que sempre acaba tot passant les culpes a aquests, però en aquests últims temps cal reconèixer, que el nivell dels nostres polítics té una mitjana que no passaria de l'aprovat justet en qualsevol examen quan no, molts d'ells es mereixen unes bones carbasses. Si us plau que les portin i les plantin en algun racó de Lesseps!. Almenys li donaria a la plaça un toc bucòlic del qual ara està òrfena, per que... una altra plaça Lesseps era possible.

En estos últimos días he comprobado que la afluencia de visitantes a esta humilde página, se ha incrementado. No me cabe la menor duda, que se debe al espinoso y polémico asunto de la Plaza Lesseps. Por ello, me permito huir aunque sea por esta vez al espíritu que deseaba imprimir al blog y vuelvo de nuevo a emprenderla con la reforma de esta plaza. Creo que lo merece, por lo menos para mí, ya que nací en ella, en ella vivo y en ella espero cerrar los ojos por última vez.

No quiero cargar más contra la obra. Simplemente me remito a incluir a continuación unas pocas páginas que se han publicado en los últimos días en distintos medios de comunicación, desde periódicos hasta páginas web. Les recomiendo entrar en esta dirección que me facilitado a través de un comentario un “catalá emprenyat”:

http://a4iu.blogsome.com/2008/11/18/entrevista-albert-viaplana/

Ahí aparece una entrevista con el arquitecto autor de la reforma de la plaza. Él mismo reconoce que los vecinos y ciudadanos que protestan por la obra, no están equivocados. Cuando le preguntan por la zona verde, responde que el verde llegará y da un plazo de DIEZ AÑOS. Y también comenta que todas esas “estructuras” las ha puesto por que el hierro es más barato…

Cuando ha surgido la polémica, alguno de los pocos defensores de la reforma, han llegado a la descalificación de los vecinos de Lesseps, incluso aduciendo cierta ignorancia o incultura por parte de éstos. Entre los detractores de la obra, también se han lanzado improperios contra los autores y responsables de la misma. Yo sólo puedo comentar que entre los vecinos con los que tengo contacto, existen ingenieros, arquitectos, médicos, e incluso en mi propia escalera vive un ingeniero de obras públicas jubilado. A todos ellos les parece de momento una barbaridad la proliferación del hierro y las extensas superficies sin verde.

Pero creo que es llegada la hora de serenar ánimos, porque en definitiva, el arquitecto ha hecho lo que le piden, y si esto no gusta a los vecinos incluso a algunos que participaron en el proyecto, únicamente nos queda trasladar la responsabilidad a los políticos. Se dirá que siempre acaba todo pasando las culpas a éstos, pero en estos últimos tiempos hay que reconocer, que el nivel de nuestros políticos tiene una media que no pasaría del aprobado justito en cualquier examen cuando no, muchos de ellos se merecen unas buenas calabazas. ¡Por favor que las traigan y las planten en algún rincón de Lesseps!. Por lo menos le daría a la plaza un toque bucólico del que ahora está huérfana, porque… otra plaza Lesseps era posible.

BERGEN (NORWAY): THE DOOR OF THE FIORDS. BERGEN (NORUEGA): LA PORTA DELS FIORDS. BERGEN (NORUEGA): LA PUERTA DE LOS FIORDOS.

2008-11-15T19:19:00.013+01:00

Bergen is the second city bigger of Norway, being however the main port of the country. It was part of the Hanseàtica League, towards XIII and XIV centuries, it hears the capital of Norway considerate. Southwest of Norway placed in the coast, in a valley formed by a group of mountains known collectively how "the seven mountains", is known ither also in the touristic area like the door of entryticket in the famous Norwegian fiords. The Institute of Maritime Research is the second one greater of Europe, Bergen is also the main basis of the Real Navy Norway. It was capital European of the Culture in the year 2000.La city of Bergen it was set up in 1070 for the king Olav Kyrre. Bergen is one of the most beautiful cities of Norway. In the antique part, the Bryggen is found, a series of antique houses of wood of principles of the century XVIII product of the reconstruction of the city after the fire of 1702, and made with the style of the mediaeval buildings of the Hanseàtica League that were in the place before the fire. Bryggen, was included like World Heritage Centre in 1979 by the UNESCO. A very popular touristic attraction is the market ion the free air along the port. Another very popular touristic interlock is the funicular that rises to the mountain Fløien, from the one that a general view of the city and the seven mountains is seen.

Bergen és la segona ciutat més gran de Noruega, sent no obstant això el principal port del país. Va formar part de la Lliga Hanseàtica, cap als segles XIII i XIV, sent considerada la capital de Noruega. Situada a la costa sud-oest de Noruega, en una vall format per un grup de muntanyes conegut col·lectivament com "les set muntanyes", se la coneix també en l'àmbit turístic com la porta d'entrada als famosos fiords noruecs. L'Institut d'Investigació Marítima és el segon més gran d'Europa, Bergen també és la base principal de la Marina Real Noruega. Va ser capital Europea de la Cultura en l'any 2000.La ciutat de Bergen va ser fundada en 1070 pel rei Olav Kyrre. Bergen és una de les ciutats més belles de Noruega. En la part antiga, es troba el Bryggen, una sèrie de cases antigues de fusta de principis del segle XVIII producte de la reconstrucció de la ciutat després de l'incendi de 1702, i fetes amb l'estil dels edificis medievals de la Lliga Hanseàtica que estaven al lloc abans de l'incendi. Bryggen, va ser inclòs com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1979 . Una atracció turística molt popular és el mercat a l'aire lliure al llarg del port. Un altre enclavament turístic molt popular és el funicular que puja a la muntanya Fløien, des del que es veu una vista general de la ciutat i les set muntanyes.

Bergen es la segunda ciudad más grande de Noruega, siendo no obstante el principal puerto del país. Formó parte de la Liga Hanseática, hacia los siglos XIII y XIV, siendo considerada la capital de Noruega. Situada en la costa sudoeste de Noruega, en un valle formado por un grupo de montañas conocido colectivamente como "las siete montañas", se la conoce también en el ámbito turístico como la puerta de entrada a los famosos fiordos noruegos. El Instituto de Investigación Marítima es el segundo mayor de Europa, Bergen también es la base principal de la Marina Real Noruega. Fue capital Europea de la Cultura en el año 2000.[La ciudad de Bergen fue fundada en 1070 por el rey Olav Kyrre. Bergen es una de las ciudades más bellas de Noruega. En la parte antigua, se encuentra el Bryggen, una serie de viejas casas de madera de principios del siglo XVIII producto de la reconstrucción de la ciudad tras el incendio de 1702, y hechas con el estilo de los edificios medievales de la Liga Hanseática que estaban en el lugar antes del incendio. Bryggen, fue incluido como Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1979 . Una atracción turística muy popular es el mercado al aire libre a lo largo del puerto. Otro enclave turístico muy popular es el funicular que sube al monte Fløyen, desde el que se divisa una vista general de la ciudad y las siete montañas.

LA PLAÇA DE LESSEPS (BARCELONA): CRÒNICA D'UN ENGANY. LA PLAZA DE LESSEPS : CRÓNICA DE UN ENGAÑO. THE LESSEPS SQUARE: CHRONICLE OF A DECEIT.

2008-10-30T17:51:00.020+01:00

Novament l'emprenc amb la famosa Plaça de Lesseps de Barcelona. Famosa per les seves obres interminables, famosa per la secular conflictivitat que aquelles han provocat en el veïnat, famosa perquè és el paradigma de l'engany municipal, tramat amb l'aparent consens d'uns veïns que mai van voler una plaça com la que s'entreveu. Encara que aquest bloc està dedicat exclusivament a una exposició fotogràfica de diversos “països, ciutats i indrets”, la Plaça de Lesseps, és el lloc on va néixer i viu aquest aficionat “blocaire” i no pot sostreure's a l'alleujament de fer públiques les seves inquietuds i decepcions sobre el que passa a la mateixa. Durant el lustre ja sobrepassat des que es va iniciar el desmantellament de la plaça, el palpitar dels veïns ha anat evolucionant des de l'esperança al desengany. Així ho he pogut constatar en el transcurs d'aquest llarg temps, en les tertúlies i comentaris veïnals. Afortunadament, en el nostre districte, l'antiga vila de Gracia, disposem d 'un setmanari que ve publicant aquestes inquietuds en un o un altre sentit i, com una imatge val més que mil paraules, he inserit a continuació algunes notícies i articles publicats en el mateix. D'altra banda, algun veí ja ha iniciat la protesta desplegant pancartes en els balcons, altres, col·loquialment la denominen com “Plaça de la Ferralla”, per la quantitat de ferros i estructures metàl·liques que han incrustat en pla “decoratiu”.

Nuevamente la emprendo con la famosa en Barcelona, Plaza de Lesseps. Famosa por sus obras interminables, famosa por la secular conflictividad que aquéllas han provocado en la vecindad, famosa porque es el paradigma del engaño municipal, tramado con el aparente consenso de unos vecinos que jamás quisieron una plaza como la que se vislumbra. Aunque este blog está dedicado exclusivamente a una exposición fotográfica de diversos “países, ciudades y lugares”, la Plaza de Lesseps, es el lugar donde nació y vive este aficionado “blogero” y no puede sustraerse al desahogo de hacer públicas sus inquietudes y decepciones sobre lo que acontece en la misma.
Durante el lustro ya sobrepasado desde que se inició el desmantelamiento de la plaza, el palpitar de los vecinos ha ido evolucionando desde la esperanza al desengaño. Así lo he podido constatar en el transcurso de ese largo tiempo, en las tertulias y comentarios vecinales. Afortunadamente, en nuestro distrito, la antigua villa de Gracia, disponemos de un semanario que viene publicando esas inquietudes en uno u otro sentido y, como una imagen vale más que mil palabras, he insertado a continuación algunas noticias y artículos publicados en el mismo. Por otro lado, algún vecino ya ha iniciado la protesta desplegando pancartas en los balcones, otros, coloquialmente la denominan como “Plaza de la Ferralla” (Plaza de la Chatarra), por la cantidad de hierros y estructuras metálicas que han incrustado en plan “decorativo”.

Again I undertake it with the famous Square of Lesseps of Barcelona. Famous for its endless works, famous for the secular confliction that those have provoked in the neighbourhood, famous because, weave with the apparent consensus of some neighbours who never wanted a square like the one that is discerned, is the paradigm of the municipal deceit. Although this block is devoted exclusively to a photographic exposure of several "countries, cities and places", the Lesseps Square, the place where he was born and this supporter "blogger" lives and his restlessness and disappointments about the one that passes can not be stolen to relief of making public is in the same one.During the five years already surpassed since the dismantlement of the square started the throb of the neigh it has kept on evolving from the hope to the disappointment. Like this I have been able to ascertain it in the course of this long time, in the social gatherings and local comments. Luckily, in our district, the ancient town of Gracia, we order d 'a weekly that he comes publishing this restlessness in one or another meaning and, how an image is worth more than a thousand words, have inserted next some news and published articles in the same one. On the other hand, some neighbour has already pioneered the protest displaying banners in the balconies, other, colloquially they denominate it like "Plaça de la Ferrallla” (Square of the Scrap), for the amount of irons and metallic structures that they have inlaid in "decorative" plan.

Les pàgines de L'Independent, reflecteixen la crisi suscitada pel disseny de la plaça.

Las páginas de L’Independent, reflejan la crisis suscitada por el diseño de la plaza.

The pages of L'Independent, reflect the crisis provoked by the design of the seat

Ferros, carcasses, macolinades… la “Plaça de la Ferralla”

Hierros, armazones, cascajos… la “Plaça de la Ferralla”
Irons, frames, gravels... the "Plaça de la Ferralla"

En aquesta foto es pot veure clarament que la plaça no ha recuperat el seu antic nivell natural, com va prometre el “Gran Talador”

En esta foto se puede ver claramente que la plaza no ha recuperado su antiguo nivel natural, como prometió el “Gran Talador”
In this photo it is possible to be seen clearly that the seat has not recovered its old natural level, as the "Great Devastating" promised

Més pals, més estaques, més trastos, això es diu ara “zona verda”
Más palos, más estacas, más cachivaches, esto se llama ahora “zona verde”
More woods, more stakes, more knicks-knack, this "green zone" is called now

PANORAMIC VIEWS OF THE WORLD. PANORÀMIQUES DEL MÓN. PANORÁMICAS DEL MUNDO. PANORAMIQUES DU MONDE. PANORAMA-BLICK AUF DIE WELT

2008-10-19T00:37:00.019+02:00

Today, I have inserted some photographic compositions, carried out with the "assistant for panorama" of Roxio Easy Media Creator. Treats himself of a photographic experience digital, that it allows to connect pictures prisoners in successive and sequential way in form that, it allows to achieve an image more extense of the panoramic view of the landscape or place.

Avui, he inserit unes composicions fotogràfiques, realitzades amb l'"assistent per a panorama" de Roxio Easy Media Creator. Es tracta d'una experiència fotogràfica digital, que permet enllaçar fotografies preses de forma successiva i seqüencial de forma que, permet aconseguir una imatge més àmplia de la panoràmica del paisatge o indret.

Hoy, inserto unas composiciones fotográficas, realizadas con el “asistente para panorama” de Roxio Easy Media Creator. Se trata de una experiencia fotográfica digital, que permite enlazar fotografías tomadas de forma sucesiva y secuencial de forma que, permite conseguir una imagen más amplia de la panorámica del paisaje o lugar.

Aujourd'hui, j'ai inséré quelques compositions photographiques, réalisées avec l' "assistant pour panorama" de Roxio Easy Media Creator. Se traite d'une expérience photographique digital, que cela permet de lier des photographies prises de forme successive et séquentielle de forme que, il permet d'obtenir une image plus ample du panoramique du paysage ou endroit.

Heute habe ich eingefügt einigen fotografischen Kompositionen, die mit der "Assistent für Panorama" von Roxio Easy Media Creator. Behandelt selbst eines digitalen fotografischen Erfahrung, dass es ermöglicht, eine Verbindung Bilder Gefangenen in aufeinander folgenden und sequentielle Weg in Form, dass es ermöglicht die Erreichung eines Bildes mehr eXtense der Panorama-Aussicht auf die Landschaft oder des Ortes.

MIAMI

VIET-NAM

HAITI

JAMAICA

OCHO RIOS (JAMAICA)

KENYA

GEORGETOWN (GRAND CAIMAN)

MEDINA AZAHARA (CORDOBA)

EDIMBURGH

ESTAMBUL

ANKARA

BARCELONA

CADIZ

EL CIM D’ÀLIGUES SANT FELIU DE CODINES (BARCELONA)

2008-10-10T19:55:00.027+02:00

El Cim d'Àligues, situat en Sant Feliu de Codines (Barcelona) està considerat com un enclavament únic en el seu gènere. Aquest centre, es dedica a l'estudi, a mostra, a cria i a vol d'aus rapinyaires. Creat per Rafa Farriols, el 1994, des de llavors s'especialitza en aquest tipus d'aus i s'obre al públic, perquè pugui contemplar l'exhibició de vol de diferents espècies de rapaços, sent el primer de l'estat espanyol. El centre acull més d'un centenar d'aus d'unes 28 espècies diferents, disposant de diferents serveis complementaris: zones de picnic, pàrquing, botiga especialitzada, bar-restaurant i zona de vol, amb una panoràmica excel·lent de tota la comarca del Vallès. Abans de les sessions de vol, els monitors realitzen una visita guiada, en la qual es donen explicacions i detalls sobre algunes de les espècies que allotgen. Posteriorment, es passa a la zona de vol. Allà es desenvolupa una demostració espectacle del vol de diverses espècies. Es compon d'un amfiteatre des d'on es poden observar totes les característiques del vol dels rapaços: "el veloç vol del falcó, el majestuós planejar de l'àguila, el silenciós aleteig de les òlibes... ". Les aus rapinyaires del Cim d'Àligues, estan acostumades al contacte amb les persones, ja que han nascut allà, per això, encara que se les deixi en vol lliure, sempre tornen al que consideren el seu territori, la seva llar, on s'allotgen i alimenten. El centre, també dirigeix programes educatius basats en l'estudi de les aus rapinyaires, així com de la resta del seu ecosistema.

El Cim d’Àligues, situado en Sant Feliu de Codines (Barcelona) está considerado como un enclave único en su género. Este centro, se dedica al estudio, muestra, cría y vuelo de aves rapaces. Creado por Rafa Farriols, en 1994, desde entonces se especializa en este tipo de aves y se abre al público, para que pueda contemplar la exhibición de vuelo de distintas especies de rapaces, siendo el primero del estado español. El centro alberga más de un centenar de aves de unas 28 especies distintas, disponiendo de diferentes servicios complementarios: zonas de picnic, parking, tienda especializada, bar-restaurante y zona de vuelo, con una panorámica excelente de toda la comarca del Vallés. Antes de las sesiones de vuelo, los monitores realizan una visita guiada, en la que se dan explicaciones y detalles sobre algunas de las especies que albergan. Posteriormente, se pasa a la zona de vuelo. Allí se desarrolla una demostración espectáculo del vuelo de diversas especies. Se compone de un anfiteatro desde donde se puede observar todas las características del vuelo de las rapaces: “el veloz vuelo del halcón, el majestuoso planear del águila, el silencioso aleteo de las lechuzas...”. Las aves rapaces del Cim d’Àligues, están acostumbradas al contacto con las personas, ya que han nacido allí, por eso, aunque se las deje en vuelo libre, siempre vuelven al que consideran su territorio, su hogar, donde se albergan y alimentan. El centro, también dirige programas educativos basados en el estudio de las aves rapaces, así como del resto de su ecosistema.

The Cim d'Aligues, located in Sant Feliu de Codines (Barcelona) is regarded as an enclave unique. This site, dedicated to the study, shows, breeding and flying birds of prey. Created by Rafa Farriols, in 1994, since then specializes in these types of birds and opens to the public, so you can contemplate the display of flight of different species of predators, the first of the Spanish state. The center is home to over a hundred birds in about 28 different species, having different services: picnic areas, parking, retail store, restaurant and bar-fly zone, with an excellent overview of the entire region of Vallés. Before the meetings flight, the monitors have a guided tour, which will give explanations and details on some of the species they harbor. Subsequently, it was going to the area of flight. There is a spectacular demonstration flight of various species. It consists of an amphitheater where you can observe all the characteristics of the flight of birds of prey: "the swift flight of the falcon, the majestic eagle of the plan, the quieter of the Finning owls ...". The birds of prey Cim d'Aligues, are accustomed to contact with individuals, since they were born there, that's why, even though they are no longer in free flight, provided that they consider returning to its territory, his home, where they feed and house . The center also runs educational programs based on the study of birds of prey, as well as the rest of its ecosystem.